27 de nov. 2010

Sant Sadurní d'Anoia

Foto: Remei Casanovas (2010)


Església parroquial del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, comarca de l’Alt Penedès. S’hi arriba des de Barcelona, per l’autopista A-7, passat Martorell, agafant la sortida 27.

És un temple d’origen romànic (segle XI) d’estil llombard: ho confirma la primera data referent aquesta església, que és el testament de Guisla de Santmartí, datat l’any 1080, en el qual deixa a la església de Sant
Sadurní de Subirats, el pa, vi, cups i botes que tenia al terme del castell de Lavit.

El 23 de març de 1567, el bisbe de Barcelona dóna llicència al rector Jaume Romeu per reformar l’església. Segurament es trobava en molt males condicions i va ser el moment d’edificar-ne una de nova, amb un campanar de planta octogonal i arcs ogivals al pis de les campanes i amb gàrgoles. A la paret porta marcada la data de1606. L’any 1660, arriben les relíquies de Sant Venat, des del monestir de Montserrat, procedents de la població de Càller (Cagliari ) de l’illa de Sardenya i és declarat copatró de Sant Sadurní, celebrant la seva festa el 30 de novembre.

Cap a l’any 1700, es va eixamplar el temple. Van quedar en peu els altars dedicats a Sant Llop, Sant Sepulcre i a la verge del Roser. L’any 1762 es deslliga de la parròquia de Subirats i es converteix en Sant Sadurní de Noya.

Entre els anys 1816 i 1823 es construeix la portalada neoclàssica i el cor, a més a més, va adquirir un orgue i una custòdia noves. En data de 1868, es treu el fossar situat al costat de l’església i es desplaça als afores del poble, a l'actual ubicació. L’any 1883, es va afegir el transsepte amb el cimbori, i el temple va quedar en forma de creu llatina.



Sota el mandat del mossèn Salvans, entre els anys 1925 i 1927, es modifica la façana de l’església amb una porxada renaixentista i es construeix la rectoria, amb el mecenatge del senyor Josep Ferrer i Sallés. Durant la guerra civil del 1936, l’església i la rectoria van ser saquejades i molts elements van ser cremats i destruïts. Un cop acabada la guerra, sota el mandat del mossèn Rafel Prats es repara totalment. L’any 1941, són col·locades tres noves campanes, amb els noms de Sadurnina, Marededeu de Gràcia i Venata.

L’1 d’abril de 1948 es consagra l’altar major pel mossèn Joan Salvans, per delegació del bisbe de Barcelona.

Foto: Remei Casanovas (2010)



Dades estretes dels llibres Parròquia de Sant Sadurní, 300 anys d’història i Monografia històrica-pintoresca de la vila de Sant Sadurní d’Anoia.

20 de nov. 2010

Sant Sadurní del castell de Llordà

Foto: J. Urpí (1995)


Església del bisbat d’Urgell, municipi d’Isona, comarca del Pallars Jussà. S’hi arriba per la carretera d’Artesa de Segre a Isona, un cop passat el port de Comiols, en arribar al poble de Llordà, s’agafa un corriol que segueix el marge nord del single, i en uns vint minuts s’arriba a dalt l’església.

Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní es troben a prop del nucli del castell de Lordà, fora del seu perímetre moral, però dintre del possible tercer recinte fortificat. És un temple perfectament datable dins el segle XI, adscrit a les formes lombardes.

Foto: J. Urpí (1995)

Es devia tractar d'un gran temple de planta basilical amb tres naus sense transsepte, cobertes amb voltes de canó de perfil semicircular i una gran torre campanar amb arcuacions llombardes. Actualment les restes conservades es limiten al mur de separació entre les naus central i sud amb dos arcs formers i els pilars dels arcs torals de la volta de la nau central. També es mantenen vestigis de l’absis central, del mur de la façana sud i de la part baixa del campanar de torre.

La primera notícia data del 961, que s’esmenta com a límit del castell de “Petra Rugam”. L’església devia haver estat consagrada l’any 1040, poc després que fos adquirida per Arnau Mir de Tost i tornada a consagrar el 6 de juliol de 1085 pel bisbe d’Urgell Bernat Guillem, a causa, possiblement, d'una ampliació important de l’església.

El bisbat d’Urgell i la col·legiata de Sant Pere d’Àger van mantenir litigis sobre la seva propietat, que es va resoldre a favor d’aquesta última.

19 de nov. 2010

Sant Sernilh de Canejan

Foto: J. Urpí (1998)

Església del bisbat d’Urgell, municipi de Canejan, a la Vall d’Aran. S’hi arriba des de Vielha, agafant la carretera N-230 en direcció nord, i a uns 4 km passat Les, davant del lloc de Pontaut, surt una pista que seguint la vall de Toran, ens hi porta.

És un temple amb elements medievals que va ser molt reformada l’any 1818, data marcada a la porta d’entrada. Actualment l'església és d’una nau en volta de canó seguida i presbiteri format per tres arcs, campanar de torre quadrada i coberta piramidal. En el seu interior guarda una pica baptismal de marbre del segle XVI, decorada amb un Agnus Dei. També hi ha una estàtua de Joana d’Arc, portada per una família francesa l’any 1938.

Foto: J. Urpí (1998)

Presideix l’altar major una imatge de Sant Sadurní amb un toro als peus i amb el nom en francès ST. SATURNIN, ja que va pertànyer a la diòcesi francesa de Sent Bertrand de Comenge, que va desaparèixer l’any 1790, durant la Revolució Francesa. El juliol de 1801, el concordat del papa Pius VII amb la França de
Napoleó va concedi l’administració de la Vall d’Aran al bisbe de la Seu d’Urgell en compensació de la part de la Cerdanya que quedava sota administració francesa del bisbat de Perpinyà. El 14 de juliol de 1805, el bisbe d’Urgell Francisco de Dueña i Cisneros va prendre possessió de la Vall d’Aran.

13 de nov. 2010

Sant Serni d'Àrreu

Foto: J. Urpí (1997)
Església del bisbat d’Urgell, municipi Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà. S’hi arriba des d'Esterri d’Àneu per la carretera C-147: passat el poble de Boren, a mà esquerra, surt una pista que en poc més d’un quilòmetre ens hi porta.

És un edifici de planta rectangular i absis quadrat; la coberta és de fusta a doble vessant; la porta és construïda amb un arc de mig punt format per pedres sense tallar a manera de dovelles. Té un campanar
d’espadanya de dos ulls. Segurament, passat el segle XIII, s’hi van afegir dues capelles en els murs nord i sud de la nau. Per les seves característiques arquitectòniques i per l’advocació a Sant Sadurní, podem situar-la com una església del segle X.

El temple està en estat ruïnós en correspondència amb l’abandó del poble i , per tant, sense culte. I tot i que es pot accedir al seu interior, és perillós. A l’interior es conserva una pica baptismal encastada a la paret que podria ser romànica.

Foto: J. Urpí (1997)
No s'ha trobat cap documentació que esmeni directament l’església o la parròquia d’Àrreu en temps medievals.

L’any 1553 només tenia un foc, al segle XIX tenia entre sis i deu cases. Hi ha notícies que un allau de neu va destruir les cases i aquestes es van tornar a construir al costat de l’església. Actualment el poble té un cens de sis habitants.

12 de nov. 2010

Sant Sadurní de Cerbi

Foto: J. Urpí (1997)
Església del bisbat d’Urgell, municipi de La Guingueta d’Àneu, comarca del Pallars Sobirà. S’hi arriba per la carretera C-13 que passa per Llavorsí. En arribar a Esterri d’Àneu cal agafar una carretera local que passant per Unarre ens porta a Cerbi.

És un temple originalment romànic dels segles XI o XII i actualment molt modificada. Devia ser d’una nau acabada en absis i campanar d’espadanya. En el segle XVII, es modifica totalment la seva estructura a causa del seu estat ruïnós i també de l'augment de la població. Ara es una església d’una sola nau, amb dues capelles als costats nord i sud i campanar de torre. Recentment ha sigut restaurada. Cal destacar un retaule barroc i una pica baptismal que podria ser del segle XII

El primer esment documental és a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, al segle IX: apareix amb el grafisme Cervo. També l’any 1090, en un excusatum que el comte Artau II de Pallars Sobirà dona al monestir de Santa María de Gerri, s’esmenta en la forma Cervo.