2 de gen. 2011

Sant Sadurní de Vernet



Església parroquial de Vernet, bisbat de Perpinyà, departament dels Pirineus Orientals, comarca de Conflent. S’hi arriba per la N-116 i un cop a Vilafranca de Conflent, s’agafa la carretera D-116 direcció sud i en uns 6 quilòmetres et porta a Vernet.

En un lloc anomenat Sant Sadurní de Vilallonga, situat a la part nord de la vila de Vernet, s’alçava la primitiva parròquia del poble, anomenada Sant Sadurní de Vernet, documentada l’any 874, quan es reuní un tribunal dins l’església de Sant Sadurní. L’any 1710 una crescuda del riu Cadí, inundà i destruí el temple. Llavors la funció parroquial passà a la església de Santa María del Puig, situada al costat del castell de Vernet, i prengué també l'advocació de Sant Sadurní. La data més antiga és de l’any 1176, quan l’abat Pere del monestir de Sant Martí del Canigó renova una concessió de terres properes a Santa María, a la vila de Vernet. També l’any 1300 es concedien indulgències als qui visitessin Santa María de Vernet.

És una església vestida cap a finals del segle XII, temple de una sola nau, de grans dimensions, coberta en volta apuntada. Té arcs torals també apuntats sobre pilars adossats. A cada costat de la nau hi ha capelles afegides en èpoques tardanes. L'absis és semicircular, la part exterior del qual queda tapada pel castell. La porta d’entrada consta d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, amb un gran llinda i un timpà monolítics. La porta, pròpiament dita, és de fusta vella, i hi ha clavejades diverses peces de ferro de tradició romànica.


A l’interior del temple es conserva una columna d’altar de tradició preromànica que podria ser de l’antiga església de Sant Sadurní de Vilallonga. També s’hi conserva un braç reliquiari de plata de Sant Sadurní, atribuïble al segle XIV.

1 de gen. 2011

Sant Sadurní de Pessillà de la Ribera

Foto: J. Urpí (2000)

 Església del cementiri de la vila de Passillà de la Ribera, bisbat de Perpinyà, departament dels Pirineus Orientals, comarca del Rosselló. S’hi arriba des de Perpinyà per la carretera D-616 que en 12,5 quilòmetres, ens hi porta.

La data més antiga correspon al segle IX, concretament l’any 876, en una donació d'Anna, néta del comte Barà I, de la vila de Pessillà amb les seves esglésies, també l’any 898. Aquesta vila i les seves esglésies passen a possessió del monestir de Santa María se la Grassa per una donació del comte Radulf; ho confirma anys més tard, una butlla del papa Gelasi II, atorgada l’any 1119 a aquest monestir. A partir de 1402, queda vinculada a Sant Feliu, església parroquial de la vila.

Foto: J. Urpí (2000)

 És una església romànica d’una sola nau i absis semicircular, al segle XIV s’hi afegiren dues capelles a manera de transsepte i un petit campanar d’espadanya d’època tardana. Cal destacar d’aquesta església un antic altar romà de marbre blanc amb els atributs d’Apol·lo i de Diana i una placa de cancell visigòtic del segle VI, que es conserva a la capella de les Fonts Baptismals de l’església parroquial de Sant Feliu de Passillà.