9 de set. 2014

Sant Sadurní de Tarrassa

         Esglésies de Sant Pere de Tarrassa - voltants de1900

Arxiu  B.N.C.                                                  



Antiga capella, avui desapareguda, formava part del conjunt monumental d’ Egara, ciutat de Terrassa, comarca del Vallès Occidental, pertanyia al bisbat de Barcelona. S’hi arriba des de Barcelona per l’autopista C-58 direcció Manresa i es troba al centre de la ciutat de Terrassa.

La noticia més antiga, es del 29 de Desembre del 1016, d’una venta feta pel comte de Barcelona, Berenguer Ramón I, i la seva esposa Sança de Castella al sacerdot Ricart, d’un alou amb terra casa,horts i recs d’aigua, que es trobava davant d’Egara i de Sant Sadurní, “ ante Egara vel ante Sancti Saturnini “.

La seva situació exacta es desconeix, els estudiosos locals la situant a la plaça de Mossèn Homs, tocant a l’església de Sant Pere. De totes formes, es pot assegurar que estava situada dintre del recinte eclesiàstic d’Egara, el qual, ja el segle XII tenia els límits molt definits.
 
 
Arxiu     B.N.C.
 
També surt esmentada en un document datat del 8 d’octubre del 1113, quan el bisbe Ramón de Barcelona dona als canonges de Sant Ruf, les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, indican que les esglésies de Santa Eulalia i de Sant Sadurní continuarien depenent de la canònica de Barcelona.
La seva desaparició total, ve donada l’any 1601 pel bisbe de Barcelona, Alonso de Coloma, que donava permís per enderrocar les capelles de Sant Eulalia i de Sant Sadurní, les quals havien estat profanada si es trobaven en ruïnes, d’aqueta manera aprofitar les pedres de dites esglésies per fer el pont de Sant Pere, que servia per salvar el torrent de Vallparadis i que uneix el carrer de la Creu Gran amb la Plaça del mossèn Homs.
 BIBLIOGRAFIA:    Diplomatari de S. Pere d’Egara
                               Joaquim Verdaguer ( revista Terme nº 22 )
 
 
 

4 de set. 2014

Sant Sadurní de Clariana

foto   Josep  Urpí                   any 1997
 Església parroquial del bisbat de Solsona, municipi de Clariana del Cardener, comarca del Solsonès. S’hi arriba per la carretera de Manresa a Solsona i es troba en el km 68, al peu mateix de la carretera.

Temple construït a principis del segle XX substituint l’antiga església parroquial que estava situada a dalt el castell.


foto    Josep  Urpí                  any 2013


La data del 8 de juliol de 1901, l’ha podríem considerar com inici del canvi d’ubicació de l’església. Es la data en que l’arquitecte diocesà Claudio Duran Ventosa exposa, en un informe encarregat pel bisbat, de la necessitat d’abandonar l’església del castell, per trobar-se en estat ruïnós i la construcció d’una de nova al peu de la carretera de Cardona a Solsona. També demana que es facin les gestions necessàries per demanar al govern d’Espanya els diners per construir-la.



foto  Familia  Flotats


Així, el 6 de març de 1902, la reina regent (Cristina d’Hasburg) d’acord en el consell de ministres i en nom del seu fill (Alfons XIII) disposa que surti a licitació pública les obres de l’església de Clariana per un import de 42.023,68 ptes i repartides en quatre anys.

El 4 de juny de 1902, el govern d’Espanya aprova l’adjudicació de les obres al contractista o mestre de cases en Juan Viladrich i Bayona.

El temple es construeix de planta de creu llatina acabada en absis, torre-campanar quadrada, una rectoria adossada a la part esquerra composta de baixos i primer pis.

També sabem que el sr. José Prat, rector de la parròquia, en una carta dirigida al bisbat de Solsona, (maig de 1907) demana permís per fer “el Corpus, la Setmana Santa i el Novenari de les ànimes que feia  anys que no es celebraven”. Això sembla indicar que per dita data, l’obra no estava del tot acabada.


foto     Familia   Flotats

Duran la guerra civil (1936-1939), l’església va patir molts desperfectes. El juny de 1941 l’arquitecte diocesà de Solsona, presenta un pressupost per arreglar-la i diu textualment “A consecuencia del incendio habido en la subversión marxista, quedaron destruidas las bóvedas y arcos, tejado, parte del pavimento, revoques etc. etc.“. El pressupost va ser de 72.774 ptes, suma de jornals, materials i honoraris d’arquitecte.


BIBLIOGRAFIA:  Arxiu diocesà de Solsona