Sant Sadurní de Collsabadell

Foto. J. Urpí (1994)

Església del Bisbat de Terrassa, municipi de Llinars del Vallès, comarca del Vallès Oriental. S’hi arriba per la carretera de Granollers a Sant Celoni i a la sortida de Llinars del Vallès surt a mà dreta una pista (al costat d’un polígon industrial) d’1,5 quilòmetres que mena a Collsabadell.

És una església romànica, de planta de creu llatina, amb diverses modificacions i ampliacions. La nau és de volta de canó apuntat i el campanar és gòtic de planta quadrada. Amb reformes del segles XVI i XVII, van afegir-se quatre capelles laterals.

La notícia més antiga ens la dóna un document de l’any 1040, en el qual el bisbe Guislabert de Barcelona dóna a la Canònica de la Seu de Barcelona diverses esglésies, entre elles “Sancti Saturnini de Collum Sabadelli”.

El 1977 a la rectoria (segle XVI) s’instal·la una petita comunitat de monges procedents de l’Abadia de Vallbona de les Monges.

Sant Sadurní de la Roca del Vallès

 

 J. Urpí (1994)

Parròquia del Bisbat de Terrassa, municipi de la Roca del Vallès, comarca del Vallès Oriental. S’hi arriba per l’autopista AP-7 sortida a Montornès del Vallès i passat aquest poble, a uns 7 quilòmetres, s’arriba a la Roca.

L’acta de consagració de l’església porta data del 4 de juliol de l’any 932, feta pel bisbe Teodoric de Barcelona a requeriment d’Emma abadessa de Sant Joan de les Abadesses.

Església d’origen romànic, va ser ampliada entre els anys 1557 i 1558 pel mestre de cases Bartomeu Roig, d’estil gòtic tardà. Conté un retaule dedicat a Sant Sadurní, obra de l’escultor Antoni Comas, l’any 1615 i policromat per Antoni Rovira els anys 1626-1630, darrerament s’atrovat dos alts relleus que es consideraven destruïts.

Carles Aymerich

Durant la guerra civil (1936-1939) van ser cremades la rectoria i la sagristia i un cop acabada la guerra va ser restaurada. També resultà molt malmès el retaule barroc de l’altar major, dedicat a Sant Sadurní. Mn.Eduald Dachs Andreu va iniciar les obres de reconstrucció del temple. L’any 1940 es va inaugurar l’altar de la Puríssima, el 1941 el del Roser, el 1942 es va reposar la part del retaule major, que es trobava al Museu de

Granollers. El 1944 es va fer una segona insta·lació del retaule i va ser inaugurada el dia 15 de maig pel bisbe de Barcelona, Dr.Modrego.

Entre els anys 2009 i 2011, a causa de l'impuls del Pare Rodolf Puigdollers, es fa la restauració de tot el conjunt del retaule major, feta per les restauradores Anna Casal i Marta Bosch. La inauguració oficial es va celebrà el 9 de juny de2011.

Sant Sadurní de Bula d'Amunt

Foto: J. Urpí (1996)

Parròquia del Bisbat de Perpinyà, comarca del Rosselló. S’hi arriba per la carretera de Perpinyà a Prades i a l’altura de Bulaternera, a mà dreta, surt una carretera que en uns 15 quilòmetres ens hi porta.

És una església romànica del segle XII inicialment d’una sola nau amb absis semicircular de tradició llombarda. Modificada als segles XVII i XVIII, conserva en el seu interior notables retaules barrocs.

És esmentada com a església de Sant Sadurní l’any 1011, en la delimitació de la parròquia de Mollet (la Bastida).

Sant Serni de Llanera

Foto: J. Urpí (1997)

Església del Bisbat de Solsona, municipi de Llanera del Solsonès, comarca del Solsonès. També se la coneix com Sant Serni del Bosc. S’hi arriba per la carretera de Solsona a Torà, després del quilòmetre 25 s’ha d’agafar la carretera que va a Ardèvol i al quilòmetre 4 a mà esquerra surt una pista senyalitzada que porta a l’església.

És una església d’origen romànic d’una sola nau i amb l’absis desaparegut, només conserva dues parts dels murs de l’església romànica, l’actual edifici es va reformar i ampliar el 1764.

El document més antic data del 6 d’abril de 805 i es tracta de la donació del Bisbe Leidrad de Lió al monestir de Serni de Tavèrnoles. L’origen d’aquesta església va ser una capella o oratori que va construir el monjo Sidoni, que es va amagar en aquest indret fugint de la persecussió del Bisbe Leidrad, per ser seguidor de l’heretgia aduccionista predicada pel Bisbe Fèlix d’Urgell.

Sant Sadurní de Garrigoles

Foto: J. Urpí (1995)

Parròquia del Bisbat de Girona, municipi de Garrigoles, comarca del Baix Empordà. S’hi arriba per la carretera de Torroella de Montgrí a Verges i un cop passat Colomers una carretera a mà dreta ens hi porta.

És un edifici romànic del segle XII o XIII, d’una nau amb absis semicircular. A la façana de ponent hi ha la portalada de tres arcs de mig punt amb gradació, llindar i timpà llis.

El 14 d’abril de l’any 1185, l’església va ser donada pel Bisbe Raimon de Girona, per ser “cap i casa major dels Germans del Sant Sepulcre que conviuen i serveixen a Déu al Bisbat de Girona”.

Sant Serni de Bellfort

Foto: J. Urpí (1994)

Església del Bisbat d’Urgell, municipi de Rialb, comarca de la Noguera. S’hi arriba agafant la carretera de Gualter a Falquer i a uns 13 quilòmetres a mà esquerra surt una carretera que en 3 quilòmetres mena a l’església.

És una església estil romànic del segle XI amb elements preromànics. Va ser edificada en un indret de culte precristià, segurament damunt d’un crematori ibèric. La seva estructura és d’una nau rectangular i absis semicircular. Va ser un edifici totalment transformat en diverses èpoques. Actualment, l’any 1994, es va acabar una restauració completa de l’edifici.

Sembla que la primera i única noticia històrica dels seus orígens, fa referència a la donació feta per Ermengaudis, comte d’Urgell l’any 1069 al monestir de Sant Maria de Ripoll, del lloc de Gualter, que comprenia dos castells i tres esglésies, entre elles la de Sant Serni.

Sant Sadurní de Montiró

Foto: J. Urpí (1995)

Parròquia del Bisbat de Girona, municipi de Ventalló, comarca de l’Alt Empordà. S’hi arriba per la C-31 des de Verges en direcció nord. Des de Vilademunt surt una carretera direcció a Armentera, que a 2 quilòmetres porta a Montiró.

És una església d’origen romànic del segle XIII (va ser incendiada durant la guerra dels Segadors). El temple actual és de finals del segle XVII, i només es conserva l’estructura de l’absis romànic.

Les notícies documentades són tardanes, es troben en les “Rationes Decimarum” dels anys 1279-1280. També està inclosa en els dos nomenclàtors del segle XIV.

Sant Sadurní de Vilafreser

Foto: J. Urpí (1995)

Parròquia del Bisbat de Girona, municipi de Vilademuls, comarca del Pla de l’Estany. S’hi arriba per N-II de Girona direcció nord, a 5 quilòmetres passat Medinyà, surt una carretera que porta a Vilafreser.

El temple actual es va construir entre els segles XVI i XVII sobre una part del temple romànic. Està formada per una nau acabada en un absis poligonal i campanar de planta quadrada. L’església primitiva va caure pels terratrèmols del segle XV.

En els seus orígens va pertànyer al comtat de Girona. L’any 1017 va passar al Monestir de Banyoles i l’any 1058 la comtessa Ermensanda la va restituir al Bisbe de Girona.

Sant Sadurní de Palol d'Onyar

Foto: J. Urpí (1995)

Parròquia del Bisbat de Girona, municipi de Quart d’Onyar, comarca del Gironès. S’hi arriba des de Girona, direcció sud, per la carretera que va a Cassà de la Selva.

Antiga capella adossada al castell de Palol (casa fortificada del segle XIV). Ha sofert moltes modificacions al llarg dels segles, a destacar una capella de la Mare de Déu del Roser, amb plafons de ceràmica d’una gran bellesa i amb ornamentació barroca.

Hi ha notícies de l’any 1041. Està documentada l’any 1279, en una deixa “pro fàbrica Sancti Saturnini de Palaciolo”. És església parroquial des del segle XVI.

Sant Sadurní del Cint

Foto: J. Urpí (1994)

Parròquia del Bisbat de Solsona, municipi de l’Espunyola, comarca del Berguedà. S’hi arriba per la carretera C-26 que va de Solsona a Aviar. En el quilòmetre 134, surt una carretera a mà esquerra que porta al Cint.

L’edifici és una església d’estil barroc, construïda el segle XVII, sobre l’antiga església romànica. En el seu interior hi ha restes de parets romàniques. Actualment està adossada a una gran masia.

El lloc va ser un dels primers repoblats a la vall de Lord, entre els anys 872 i 878 per iniciativa del comte Guifré el Pelós. L’any 920 el prevere Sciendiscle, que regia la parròquia del Cint, va ser nomenat abat del monestir de Sant Llorenç de Morunys.

Sant Sadurní de Salelles

Foto: J. Urpí (1996)

Parròquia del Bisbat de Vic, municipi de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages. S’hi arriba per una carretera de Manresa a Montserrat per can Massana. A prop del quilòmetre 3, cal desviar-se a mà dreta i a 500 metres s’arriba a Salelles.

És una església d’origen romànic del segle XI, d’una nau rectangular i absis semicircular. El segle XVII va ser modificada, es va treure l’absis per adossar-hi la rectoria.

Temple documentat el 1053. Va ser filial de la Seu de Manresa; més tard, va adquirir la categoria de parroquial que encara exerceix. Dins el seu terme, té la capella del Xup, també dedicada a Sant Sadurní.

Sant Sadurní de Fonollet

Foto: J. Urpí (1994)

Església del Bisbat de Solsona, municipi de Puig-reig, comarca del Berguedà. S’hi arriba agafant la carretera de Puig-reig a Casserres: abans del quilòmetre 10, hi ha una pista a mà esquerra que porta a Fonollet.

És una església d’origen romànic, de nau rectangular, coberta amb una volta apuntada i rematada per un absis semicircular. Actualment una part de l’edifici resta mig tapada per construccions modernes i per afegits diversos.

La primera notícia documentada és de l’any 1167, el vescomte Guillem de Berguedà i la seva muller van donar el delma que tenien a l’església de Sant Sadurní. L’any 1187 a conseqüència del testament del trobador Guillem de Berguedà va passar a formar part de l’ordre militar del Temple i l’any 1312 passar a mans dels Hospitalers.

Sant Serni de la Llena

Foto: J. Urpí (1997)

Parròquia del Bisbat de Solsona, municipi de Lladurs, comarca del Solsonès. S’hi arriba per la carretera de Solsona a Basella, a 3,5 quilòmetres a la dreta cal agafar la carretera a Cirera i a 7 quilòmetres s’arriba a la Llena.

És un edifici romànic del segle XII, d’una nau de planta rectangular i absis semicircular, les reformes posteriors foren aixecar l’edifici i adossat diversos cossos.

La referència més antiga a l’advocació de Sant Sadurní, és en un document de l’any 1106, quan Guillem Gispert, la seva muller Goldèn i llur fill Babot, empenyoren a Santa Maria de Solsona, la parròquia i l’ésglésia de Sant Sadurní de la Llena, amb els seus delmes i altres drets.

Sant Serni de Malanyeu

Foto: J. Urpí (1997)

Església del Bisbat de Solsona, municipi de la Nou de Berguedà, comarca del Berguedà. S’hi arriba des de Berga en direcció a Guardiola: passades les mines de Figols s’arriba a Alfar i a mà dreta surt una carretera que ens hi porta en 4,3 quilòmetres.

És un edifici d’origen romànic, de mides mitjanes que consta d’una nau rectangular i absis semicircular. El campanar, de planta quadrada, és una construcció del segle XVIII. Conserva un retaule barroc de l’any 1714 amb escenes del martiri de Sant Sadurní.

La primera notícia relativa de l’església és del segle X, a l’acta de consagració de Sant Maria de la Seu d’Urgell, surt amb el nom de Malanguez.

Sant Sadurní de Montornès

Foto: J. Urpí (1994)

Parròquia del Bisbat de Terrassa, municipi de Montornès del Vallès, comarca del Vallès oriental. S'hi arriba per l’autopista AP-7,sortida de Montornès del Vallès.

L’església actual només conserva l’absis de l’època romànica. A finals del segle XVI va ser objecte d’una reconstrucció general i es va fer el campanar de planta quadrada. Tenia un magnífic retaule dedicat al titular que va ser cremat el juliol de l’any 1936. El retaule actual de l’altar major va ser restaurat l’any 2000.

La notícia més antiga data del 27 de gener de l’any 971, d’un llegat que va fer Checena Ervig a la casa de Sant Sadurní. El segle XI la parròquia es coneguda coma Sant Sadurní de Palau d’Almania i no és fins el segle XIV que canvia a Montornès.

En un inventari fet l’any 1883 s’esmena un reliquiari de fusta platejat amb relíquia diminuta de titular Sant Sadurní.