San Saturnino de Espinosa de la Ribera

 foto J. Urpi

Església del bisbat de Lleó, lloc d’Espinosa de la Ribera, municipi de Rioseco de Tapia, comarca de Luna, província de Lleó. S’hi arriba des de Lleó per la carretera N-120, passat uns 10 quilometres a mà dreta surt una carretera comarcal que porta fins a Villanueva de Carrizo i des de aquí seguin la LE-420, en 14 quilometres s’hi arriba.

La data més antiga referida al lloc es de l’any 1240, en un document del monestir de Santa María de Otero de las Dueñas i surt amb la grafia “Spenosa”.El nom de l’església es esmentada com San Sadornino de Espinosa en un document del monestir de San Isidoro de Lleó, el qual posseïa la majoria d’aquestes terres.

 foto J. Urpi

L’any 1655 un gran incendi destrueix tot el poble i no es fins el 1754 que es construeix un nou temple, pagat majoritàriament pels veïns del poble i edificada a un quilòmetre de distancia de l’antiga església, que estava situada en el lloc on ara hi ha el cementiri. El retaule actual es de l’any 1762, obra de Francisco Velasco Conde, veí de Lleó, per un preu de 4.400 reials de vellón i durat per Manuel Garcia, mestre durador d’Astorga l’any 1768. Durant els anys següents, poc a poc, es va anant completant el temple, amb les campanes, reixes, confessionari i demés mobiliari. L’any 1948 es fa una de les reformes més importants, que és la instal·lació d’un rellotge, per això, es va tindre que tirar a terra el vell campanar i afegir-li un cos nou de quasi tres metres d’altura, quedant un campanar de vint metres.

                                                           

Antigament , la cofredia de les Ànimes, celebrava un “jubileo” en honor a Sant Sadurní fins l’any 1885, després es va canviar per una processó a la vigília de la diada del sant. Actualment en acabar la missa del dia 29 de novembre, festa de Sant Sadurní, sota el pòrtic de l’entrada, es serveix un “tapeo y vino español”

BLIBLIOGRAFIA: basat en un escrit de Don Antonio Rodriguez Diez, rector de l’església d'Espinosa de la Ribera 

                                               

San Saturnino de Robladillo de Ucieza

 foto J. Urpí

Església del bisbat de Palencia, lloc de Robladillo de Ucieza, municipi de Valde-Ucieza, comarca de Tierra de Campos, provincia de Palencia. S’hi arriba per la carretera de Palencia a Carrión de los Condes i des d’aquí per San Mamés de Campos en vuit quilometres trobes el poble.

La primera referència del lloc, es troba en la documentació del monestir de San Zoilo de Carrión i recull una donació feta l’any 1208. També surt esmentada en el llibre conegut com “La más antigua estadística de la diócesis de Palencia” de l’any 1345 amb el nom de Sanct Sadornín de Roblediello, en la qual descriu les persones que estan al seu servei, el salari que han de cobrar i el repartiment dels delmes entre l’església i la catedral.

 foto J. Urpí

Es un temple d’una sola nau amb capelles als costats, campanar de torre quadrada, pòrtic d’arc llis que protegeix una portalada gòtica, que devia pertànyer a un altre edifici anterior, ja que l’actual es d’estil barroc. Presideix l’altar major un retaule amb l’imatge del titular de l’església. Cal destacar unes taules d’un retaule on hi trobem quatre plafons amb escenes de Sant Sadurní, segons la professora d’art Irune Fiz, es pot datar cap l’any 1510. Es obra d’un pintor anònim conegut com el Maestro de Calzada, amb influencies de la pintura de Pedro Berrugete. També cal destacar una pila baptismal del segle XIII.



 foto J.Urpí



BIBLIOGRAFIA: Catálogo Monumental de Palencia .

                          Enciclopedia del románico de Castilla-León

Sant Sadurní del Solà

 foto J. Urpí--1997



Església romànica del bisbat de Barbastre –Monzó, fins l’any 1956 va pertànyer a bisbat da Lleida, lloc de Vacamorta, municipi de Foradada de Toscar, comarca de la Ribagorça, província d’Osca. S’hi arriba per la carretera de Graus a Campo (C-139) i abans d’arribar a Campo , a mà dreta surt una pista que passant pel despoblat de Vacamorta, es troba l’església molt a prop del caseriu anomenat Terraza.
La data més antiga correspon a l’any 1023, en que Ramí de Castellar junt amb els seua germans, dotaren a l’església de Santa María de Nocelles, que era un petit priorat del monestir d’Ovarra, amb l’església de Sant Sadurní i amb tots els seus bens i primícies. Per algunes dades medievals, aquet temple també s’identificava amb el nom de Sant Sadurní de Terraza.



 foto J. Urpí      1997



Edifici d’una sola nau amb volta de canó, absis semicircular amb decoració de motius llombards i campanar de torre quadrada. La porta original feta amb arc de mig punt, situada a la façana sud, està tapada. Aquets elements la situant en ple segle XII. Actualment es troba molt deteriorada, es llàstima, perquè mereixeria ser restaurada.


BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum XVI

San Saturnino de Rioseras

 foto J. Urpí       

Església del bisbat de Burgos, capital del municipi del Valle de las Navas, mancomunitat Tierras del Cid, província de Burgos. S’hi arriba des de Burgos, per la carretera N-623 en direcció a Santander fins a Sotopalacios, allá s’ha d’agafar la carretera comarcal CL-629 i al cap d’uns dos quilòmetres a mà dreta hi ha un desvio que en sis quilòmetres s’arriba a Rioseras. Es troba situada a una altitud de 860 metres i a 17 quilòmetres de Burgos.

L’any 1077, s’esmenta que el “presbítero Vermudo",  fa donació d’una casa situada “ad atrio Sancti Saturnini episcopi in villa que nocitan Riuulo de Seras “. També s’ha dit que l’església la manà construir Doña Jimena, muller del Cid Campeador.



 foto  J. Urpí

 El temple originalment era d’una nau amb absis i portalada romànica, desprès si afegiren dues naus més amb dos absis de forma rectangular i contraforts, també una portalada amb arquivoltes llises i una torre quadrada amb contraforts, totes aquetes construccions foren d’estil gòtic.

En el seu interior es trobava el retaule major renaixentista del segle XVI, obra que podria ser de Ortega de Córdoba y de Diego Torres, amb representacions de Sant Pere, Sant Pau, Sant Joan Baptista, Sant Sebastià etc. I presidits per Sant Sadurní que amés tenia dos plafons amb escenes de la seva vida. També hi havia un retaule neoclàssic, dos més de barrocs i diverses imatges.
Malauradament, amb els pas dels anys, aquesta gran església es va anar deteriorant, es va tancar al culta i va esser abandonada, això comportà una acceleració de la seva ruïna, L’any 1987 el desastre era evident.