Sant Serni d'Aulet

Foto: J. Urpí

 

Ermita del despoblat d’Aulet, municipi de Sopeira, comarca de la Ribagorça, bisbat de Lleida. S’hi arriba des de Pont de Suert, agafant la carretera N-230 en direcció sud. A uns 5 km, a mà dreta, surt una pista en direcció a Sant Orenç (Santorens) i, a pocs metres del trencall, a mà dreta, amagada entre els arbusts, es troba l’esglesiola.

El temple es troba en avançat estat de ruïna, amb escletxes a totes les parets i el sostre del absis ensorrat. Originalment devia ser un edifici del segle XI i amb moltes modificacions posteriors. Consta d’una nau i absis

semicircular. A la porta d’entrada, sobresurten un parell de bigues de fusta, restes d’un antic porxo. El teulat que encara cobreix una part de la nau ha estat modificat, substituint les lloses originals per la teula actual.

La data més antiga correspon a l’any 926. És una donació de Borrell, d’una terra al monestir de Santa María d’Alao“ in ipsa coma Sancto Saturnini"

 

Bibliografia: Catalunya Romànica

Timpà de San Saturnino de Artajona

Foto: J. Urpí

A la façana principal del temple es troba la portalada del segle XIII amb dotze arquivoltes, el timpà i la seva corresponent llinda.

El timpà està compost de tres pedres. En la del mig, podem veure la imatge de Sant Sadurní, amb vestimenta episcopal, portant bàcul en una mà mentre beneeix amb l’altra i recolza els seus peus sobre un brau, símbol del seu martiri. Juntament amb ell, a l’esquerra, una dona de genolls, amb un dimoni que li surt de l'orella, que podria ser Austris, la filla d’Antoninus, governador de Tolosa, batejada segons les llegendes pel propi Sant Sadurní. A cada costat, trobem dos personatges reials, agenollats i amb aptitud orant. S'identifiquen amb el rei Felipe el Hermoso de França i amb la reina Juana de Navarra, ja que en els anys del seu regnat (1298-1305) es va construir aquesta portalada. Prop del rei, hi ha un escut amb tres aus i la creu del comtat de Tolosa, més coneguda com la creu d’Occitània.

Foto: J. Urpí

A la llinda, es troben representades escenes del martiri de Sant Sadurní, començant a l’esquerra pel judici davant d’un ídol, segueix per les tortures al Sant i el seu martiri que va ser arrastrat per un brau i, per últim, el

seu enterrament.

Bibliografia: Catálogo Monumental de Navarra