Sant Sadurní de Vilavenut

 foto J. Urpí

Església del bisbat de Girona, lloc de Vilavenut, municipi de Fontcoberta, comarca del Pla de l’Estany. S’hi arriba per la carretera de Galliners a Banyoles ( GIF-6132 ) i es troba en el quilòmetre 6.5 al peu de la carretera.

 foto J. Urpí

El lloc es anomenat l’any 1017 per una butlla del Papa Benet VIII, que enumera la possessió de bens per part del monestir de Banyoles. L’any 1159, hi ha noticies d’una permuta de terres efectuada pels canonges de Girona, que a més rebien els delmes de tot Vilavenut L’any 1209,s’esmenta l’església com “ Sancti Saturnini de Vilavenuto “. D’ençà  de l’any 1532 es venera la relíquia de La Santa Espina, que les llegendes del poble diuen que fora portada des de Terra Santa i dipositada dintre d’un petit reliquiari de plata, el poble invocava la seva protecció  per les malalties de la vista.

 foto J, Urpí

El temple original cal situar-lo a finals del segle XIII, consta d’una sola nau amb absis semicircular, en els segles XVIII i XIX sofrí notables modificacions, te un campanar de planta quadrada d’estil barroc. En el interior conté pintures neoclàssiques La porta de fusta de l’entrada, conserva tota una ferramenta, dos picaportes i un forrellat de tradició romànica. A la llinda de la porta figura l’inscripció “La iglesia fou reparada y lo campanar fou fet de nou el 1850 “

BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica , volum V

 

Sant Serni de Clarà

 foto J. Urpí---2011



 foto J. Urpí----1994



Església del bisbat de Solsona, lloc de Clarà, municipi d’Avià, comarca del Bergadà. S’hi arriba per la carretera de Berga a Solsona (C-26 ), a uns tres kilòmetres passat el poble d’Avià, s’ha d’agafar a mà esquerra una pista, que passat uns 50 metres ja una desviació a la dreta, que en poca estona et porta a l’església.

En època carolíngia, el lloc de Clarà estava situat dintre els límits del castell de Clarà, ja s’esmena l’any 907 en l’acta de consagració de l’església d’Avià i l’any 983 com a possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. La primera notícia referent a l’església es de l’any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix, entre altres esglésies, la de Sant Sadurní de Clarà.

 foto J. Urpí

 

El temple romànic desapareix el segle XVII i es modifica totalment. Actualment consta d’uns sola nau, amb coberta inicialment de volta de canó i teulada a dues vessants. La façana de llevant està coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls, a la llinda de la porta, hi ha gravada la data de 1630 junt amb un petit relleu format per un Crismó amb una creu i dos animals alats, que podrien ser dos braus, animals representatius del martiri del titular de l’església. També hi trobem un petit rellotge de sol. Al costat esquerra hi ha un petit cementiri.

L’any 1936, es cremà l’altar, així com les imatges i mobiliari de dins el temple, després va esser abandonada,fins que l’any 1988, el poble d’Avià va posar en marxa una campanya de restauració. L’octubre de 1990, es recupera la festa de Sant Lluc i es fa una romeria des d’Avià fins l’església. Actualment cada tercer diumenge d’octubre s’hi celebra un aplec.

    BIBLIOGRAFIA:     Catalunya Romànica, volum XII  i  església de S. Serni de Clarà



Sant Serni de Fígols

                                                                                     foto  J.Urpí

Església romànica del bisbat de Solsona, lloc de Fígols, municipi de Gargallà, comarca del Bergadà. S’hi arriba per la carretera de Cardona a Motmajor (B-420 ), al km. 6.7 a mà dreta surt  una pista asfaltada que en un km. ens hi porta, es troba situada al costat de la casa-masia de Fígols.

L’església va pertànyer inicialment al monestir de Ripoll, ja que en l’any 1003, el comte Oliba fa varies donacions a dit monestir, una d’elles es l’església de Sant Sadurní de Fígols. Entre els anys 1312 i 1315 tenia capellà propi i cementiri. EL segle XVIII era sufragània de Sant Andreu de Gargallà.

                                                                                    Foto J. Urpí

El temple originalment es de un romànic tardà, possiblement del segle XIII, consta de una sola nau amb volta lleugerament apuntada i no té absis. En el mur de ponent hi trobem un porxo i a la porta d’entrada hi ha marcada la data de 1689, i també  un campanar d’espadanya de dos ulls. El 1709 hi trobem una reforma feta de Joseph Pujol, la qual comportà l’obertura de dues capelles laterals i una sagristia. El presbiteri està presidit per un retaule incomplert d’estil gòtic, entre les pintures hi ha la de Santa Magdalena i dos plafons amb imatges que podrien ser de la vida de Sant Sadurní.

Aquesta església també se la coneix com Santa Magdalena de Fígols.






 Foto J. Urpí



 foto  J. Urpí

A uns cent metres abans d’arribar a l’església, es troba un indicador amb el nom de “ cova de Sant Serni “, es una roca amb un forat rodó, on la tradició diu que quant Sant Sadurní  va venir a predicar per a questes contrades, s’hi va resguardar de la pluja.

BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum XII

Sant Serni de Terrers

                                                                              foto J. Urpí

Església romànica, situada a pocs metres de la masia de la Torre de Terrers, municipi de Capolat, comarca del Bergadà, bisbat de Solsona. S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys ( BV-4241 ) i al km. 17 a mà dreta surt un camí que en uns 300 metres ens hi porta.

Cal pensar que la primitiva església de Terrers fou bastida pel comte Guifré, al segle IX, duran la repoblació i organització de la Vall de Lord. En el document de la consagració de l’església de la Seu d’Urgell, segle XI, s’esmena la parròquia de Terrers ( Terreros ) dins els límits de la Vall de Lord. Al segle XVIII era sufragània de la parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. Avui l’església resta sense culta

                                                                                   foto J. Urpí

Es un temple petit, d’una sola nau rectangular tancada per un mur pla i sense absis. Cal suposar que la coberta era de volta de canó, ja que l’actual es moderna. Portal situat al migjorn, coberta amb arc de mig punt fet amb dovelles grosses. A ponent s’alça un campanar d’espadanya. Al segle XVIII, s’hi afegeix una capella de planta rectangular.

En aquest edifici era venerada una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu, possiblement de finals del segle XIII. Actualment està guardada en una casa particular.



                                                       BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica , volum XII