San Saturnino de Valsadornin

Església del Bisbat de Palència, lloc de Valsadornin, municipi de Cervera del Pisuerga, província de Palència. S’hi arriba a partir de Palència per la carretera N-611 o per l’autovia A-67 fins arribar a Aguilar de Campoo, d’aquí seguir per la P-212 per arribar a Cervera del Pisuerga i a la part nord de dita població surt una carretera local que ens porta a Valsadornin.

El toponímic de Valsadornin guarda relació entre la ubicació en una petita vall i amb l’advocació del titular de l’església. Només el llibre Libro Becerro de las Behetrias ens dóna notícies antigues (any 1352), que el lloc de Val Sadornin pertanyia a l’Infant Don Tello, senyor de Aguilar.

Temple d’origen romànic de començaments del segle XIII, si bé diverses modificacions al llarg dels segles XVII i XVIII variaren considerablement l'aspecte original. Consta d’una nau amb dos trams i presbiteri, en la capçalera una finestra cega amb arquivolta i els peus una esvelta espadanya de tres cossos, portalada amb arquivoltes cobertes per un atri d’embigat de fusta.

Presideix el presbiteri, el retaule major d’estil barroc amb una imatge de Sant Sadurní del segle XVI.

Es famós, el “tesoro romano de Valsadornin” que es va trobar els voltants del poble l’any 1937 i consistia en una àmfora amb quasi tres mil monedes romanes del segle III, que avui estan dipositades al Museo Arqueológico de Madrid.

Bibliografia: Enciclopedia del Románico de Castilla y Leon.

Inventario del Patrimonio Artístico de España

San Saturnino de Santana

Església del Bisbat de Palència. Lloc de Santana. Municipi de Respenda de la Peña, comarca de la Montaña, província de Palència.

Antigament es denominava Cuerno, com que era un nom mal sonant, el van canviar a principis del segle XX i l’anomenaren Santana, a causa de la devoció que aquesta santa tingué en el poble. Una imatge d’aquesta santa (segle XVI) es venerava a l’església.

S’hi arriba a partir de Palència agafant la carretera fins a Carrión de los Condes, passant per Saldaña Buenavista de Valdavia i a pocs quilòmetres es troba Santana.

Temple d’origen romànic que podria datar de la segona meitat del segle XIII, constava d’una sola nau, espadanya als peus i capçalera recta. Posteriorment cap al segle XVI es va modificar construint una segona nau, baptisteri i sagristia, portalada gòtica i pòrtic amb embigat de fusta.

El presbiteri el presideix un retaule rococó amb la imatge de sant Sadurní del segle XVI.

Bibliografia: Enciclopedia del románico de Castilla i León.

Inventario de Patrimonio Artístico de España

Sant Sadurní de la Pedra

Església parroquial del bisbat de Solsona, municipi de la Coma i la Pedra, comarca del Solsonès. S’hi arriba a partir de Sant Llorenç de Morunys agafant la carretera LV-4012 que va a Tuixén i ,al quilòmetre 4, a mà dreta, s’agafa el desviament que porta a la Pedra, conjunt de cases situades a 999 metres d’altitud.

El temple actual correspon a l’església del segle XVII-XVIII. Va ser originalment romànica, molt modificada durant els segles següents i amb molts afegits, per exemple un modern campanar quadrat.

L’any 839 ja apareix en l’acta de consagració de Sant María de la Seu d’Urgell amb el nom de "Petra". Entre els anys 857 i 872, el bisbe d’Urgell Guisad I, consagra l’església de Sant Sadurní del castell de Pedrafulgent, “In locum castro Petra fulgenti”. Anys després, concretament el 962, a causa d'un homicidi comès a l’interior del temple, el bisbe d’Urgell Guisad II, acudeix al castell de Pedrafulgent, per consagrar de nou l’església de Sant Sadurní. En un altre document de l’any 1057, Guillem, bisbe d’Urgell acudeix a la vall de Lord, a la vila anomenada “Petra” per consagrar un altre cop l’església de Sant Sadurní, a causa dels  precs dels sacerdots i veïns del lloc, els quals l’han edificada. També confirma els termes parroquials, li concedeix els delmes i primícies, i la sotmet a un cens anual que haurà de pagar a Santa María de la Seu d’Urgell.

L'any 1196, Pere, abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles fa una deixa de dues peces de terra de la parròquia de la Pedra a Guillema Guixera i al seu fill Guillem. També l’any 1423 hi ha noticies d’un plet entre uns comissionats de Sant Llorenç en contra de Boronat Sarri, rector de la Pedra, al qual l’acusen d’actuar com comissionat del bisbe d’Urgell en perseguir malefactors.

El retaule principal de l’església està dedicat a Sant Sadurní i correspon al segle XVII, tal com ho indica a la part superior “se pinta lo retaule de St. Saturní de la Pedra lo any 1682”.

Bibliografia:

Ramon Ordeig i Mata, “Inventari de les actes de consagració i de dotació de les esglésies catalanes.”
En: Catalunya Romànica, vol. XIII