 |
| foto Josep Urpí any 2013 |
Edifici que fins a principis del segle
XX era l’església parroquial de Callús i pertanyia al bisbat de Vic. Es troba
dins el municipi de Callús, comarca del Bages. S’hi arriba per la carretera
C-55 (Manresa-Solsona) i a uns 8 km de Manresa, trobarem la sortida cap a
Callús. Cal agafar-la en direcció al cementiri i, en poc més d’un quilòmetre la
trobarem.
L’església apareix documentada per
primer cop l’any 977 en un manuscrit de venta de terres que limitaven amb la
“casa de Sant Sadurní”. També apareix en un altre manuscrit de l’any 1023, i ho
fa com a església parroquial.
A començaments del segle XII, Pere
Guillem d’Odena redacta el seu testament sacramental que va ser fet, firmat i
jurat per molts testimonis a l’altar de l’església de Sant Sadurní de
Castrolucio (Callús) el 21 de juny de 1101 i publicat el 22 d’abril de 1104.
Diu textualment: “supra altare quod est consecratum in honore sancti Saturnini
martiris cuius aeclesia sita iuxta Kastrum Lucii”. Després de repartir els seus
castells i altres terres entre la seva esposa, fills i diverses esglésies,
deixa, a la de Callús, una terra a les Remegoses, una vinya i un camp
d’oliveres, també una unça per a misses.
foto Josep Urpí 2013
Aquella devia ser una petita esglesiola
romànica, de planta rectangular, amb un campanar d’espadanya. Per les diverses
visites pastorals fetes a partir de 1425, sabem que l’any 1691 el bisbe remarca
la necessitat d’emblanquinar les parets i que hi ha una capella dedicada a la
Mare de Déu del Roser. Durant els segles XVII i XVIII consta la necessitat de
reparar danys menors, però no es fins a l’acabament del segle XVIII, que
l’edifici amenaça ruïna i és urgent la reconstrucció de la volta i de les
fissures de l’església i la rectoria. Tot seguit es restaura i al mateix temps s’amplia
l’església. La data de 1803 marcada a la llinda d’un portal ens indica l’època
de les obres.
El municipi de
Callús estava format només per masies, però a mitjans del segle XIX va sofrir
una transformació econòmica important al construir-hi 5 fàbriques tèxtils i
fer-hi la carretera de Manresa a Basella. Això comporta un gran increment
demogràfic.
L’Església es fa
petita i és per aquesta raó que a partir de l’any 1886 en les visites Pastorals
que efectua a Callús el Dr. Moragas, bisbe de Vic, aprofita per demanar al
poble la construcció d’una nova església i a poder ser que es faci al Raval ja
que era la zona més poblada del municipi.
Interior de l'església els voltans de 1905
En no trobar-se
recursos per poder finançar la construir la Nova Església és quan el propietari
Sr. Cortés que tenia la finca amb la corresponent masia al costat de l’Església
va sufragar la construcció de la nova església i amb la col·laboració de petites
aportacions que hi van fer els fabricants i propietaris. La nova església
s’erigí en el mateix lloc on existia.
L’obra es du a
terme entre 1901 i 1903 així com també la construcció del cementiri.
L’ historiador J. Junyent ho descriu així: “L’augment de
població de l’època industrial moderna, obligà a la construcció de un nou
temple, acabat l’any 1904, consta de una nau i dos laterals amb capelles,
acabat amb presbiteri i dotat de bones proporcions artístiques. Al costat de la
façana tenia un campanar de torre quadrada”.
foto Josep Urpí 1995
Però el culte s’exercí per poc temps,
ja que les diverses causes esmentades anteriorment van condicionar la formació
d’un nucli urbà lluny d’on estava l’església. L’any 1922, el bisbe Muñoz tramita
el nomenament d’una junta per edificar una església nova en el nucli urbà,
donant entre altres raons “que les esglésies han d’alçar-se allà on es construeixen
els cafès”.
L’església del Castell, durant la
guerra civil dels anys 1936-1939 va servir de presó. Un cop acabada aquesta,
diversos pagesos veïns la var fer servir de magatzem. L’any 1964, un ramader de
Súria la va comprar per destinar-la a
granja fins el 2004, que la va comprar el Sr. Josep Oliu, que durant aquests
últims anys l’ha netejat i arranjat.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
