Sant Serni d'Aulet

Foto: J. Urpí

 

Ermita del despoblat d’Aulet, municipi de Sopeira, comarca de la Ribagorça, bisbat de Lleida. S’hi arriba des de Pont de Suert, agafant la carretera N-230 en direcció sud. A uns 5 km, a mà dreta, surt una pista en direcció a Sant Orenç (Santorens) i, a pocs metres del trencall, a mà dreta, amagada entre els arbusts, es troba l’esglesiola.

El temple es troba en avançat estat de ruïna, amb escletxes a totes les parets i el sostre del absis ensorrat. Originalment devia ser un edifici del segle XI i amb moltes modificacions posteriors. Consta d’una nau i absis

semicircular. A la porta d’entrada, sobresurten un parell de bigues de fusta, restes d’un antic porxo. El teulat que encara cobreix una part de la nau ha estat modificat, substituint les lloses originals per la teula actual.

La data més antiga correspon a l’any 926. És una donació de Borrell, d’una terra al monestir de Santa María d’Alao“ in ipsa coma Sancto Saturnini"

 

Bibliografia: Catalunya Romànica

Timpà de San Saturnino de Artajona

Foto: J. Urpí

A la façana principal del temple es troba la portalada del segle XIII amb dotze arquivoltes, el timpà i la seva corresponent llinda.

El timpà està compost de tres pedres. En la del mig, podem veure la imatge de Sant Sadurní, amb vestimenta episcopal, portant bàcul en una mà mentre beneeix amb l’altra i recolza els seus peus sobre un brau, símbol del seu martiri. Juntament amb ell, a l’esquerra, una dona de genolls, amb un dimoni que li surt de l'orella, que podria ser Austris, la filla d’Antoninus, governador de Tolosa, batejada segons les llegendes pel propi Sant Sadurní. A cada costat, trobem dos personatges reials, agenollats i amb aptitud orant. S'identifiquen amb el rei Felipe el Hermoso de França i amb la reina Juana de Navarra, ja que en els anys del seu regnat (1298-1305) es va construir aquesta portalada. Prop del rei, hi ha un escut amb tres aus i la creu del comtat de Tolosa, més coneguda com la creu d’Occitània.

Foto: J. Urpí

A la llinda, es troben representades escenes del martiri de Sant Sadurní, començant a l’esquerra pel judici davant d’un ídol, segueix per les tortures al Sant i el seu martiri que va ser arrastrat per un brau i, per últim, el

seu enterrament.

Bibliografia: Catálogo Monumental de Navarra

San Saturnino de Uriz

Foto: J. Urpí (2005)

Església parroquial del bisbat de Pamplona, lloc d'Uriz, municipi d'Arce, batllia de Sanguesa, Navarra. S'hi arriba per la carretera comarcal NA-172 i es troba a 40 km de Pamplona.

És una església d'origen romànic del segle XIII, consta d'una nau rectangular de tres trams, amb capçalera plana i campanar de torre quadrada. En el segle XVI es va transformar el tram del cor i la torre. En el presbiteri es veneren tres imatges: St. Saturnino, el Sagrat Cor i Santa Maria de Uriz, imatge mariana del segle XIII, procedent de la propera i desapareguda ermita de Ntra. Sra. del Carmen. També és important una creu parroquial de plata d'estil gòtic datada a principis del segle XVI.

Foto: J. Urpí (2005)

Uriz és un poble amb moltes reminiscències medievals, com les tres torres gòtiques i quantitat d'escuts heràldics.

Bibliografia: Catálogo Monumental de Navarra

Gran Enciclopédia de Navarra

San Saturnino de Lintzoain

Foto: J. Urpí (2005)

Església parroquial del bisbat de Pamplona, lloc de Lintzoain, comarca de Val de Erro, merindad de Sangüesa, Navarra. S’hi arriba per la N-135 de Pamplona a Roncesvalles; a 52 km de Pamplona hi ha un petit desviament a la dreta, que ens hi porta.

Foto: J. Urpí (2005)

Temple d’origen medieval, modificat en el segle XVI i en el segle XX. Està constituït per una sola nau, capçalera recta i campanar de base quadrada. A l'interior hi ha dos retaules interessants: el retaule major del

segle XVII, procedent de l’església de Santo Domingo d’Estella, i un altre de la Inmaculada Concepció del segle XVIII. A la part exterior, destaca la portalada amb arc de mig punt, les arquivoltes llises (l’última decorada amb boles) i el pòrtic modern amb arcs sobre pilars de pedra que protegeixen l’entrada.

El poble es troba dins el Camí de Santiago.

Bibliografia: Gran Enciclopèdia de Navarra

Sant Sadurní d'Esdolomada

 

Església parroquial del bisbat Barbastre-Montsó des de 1995. Abans depenia del bisbat de Lleida. Lloc d’Esdolomada, municipi d’Isàvena, comarca de la Ribagorça. S’hi arriba per la carretera N-230 fins a Benavarre, des d'on surt una carretera comarcal en direcció a Roda d’Isàvena. Un cop arribat a Pobla de

Roda, a mà esquerra surt una pista que en 6 kms ens hi porta.

És un edifici romànic del segle XII. De nau de base rectangular, volta de canó i acabat en absis semicircular. Temple molt modificat en el seu exterior: s'hi van afegir dues capelles laterals, de manera que l’església queda en forma de creu llatina. Té campanar d’espadanya de dos ulls al costat del absis.

La data més antiga del lloc data de l’any 1023, en què el monestir d’Ovarra donà a Santa María de Nocelles, una terra que tenien a Esdolomada. Unes butlles papals d’Innocenci IV i Gregori X datades els anys 1247 i 1273 confirmen la propietat del lloc i de l’església a favor de Sant Vicenç de Roda.