22 d’oct. 2011

Sant Serni de Clarà

 foto J. Urpí---2011

 foto J. Urpí----1994

Església del bisbat de Solsona, lloc de Clarà, municipi d’Avià, comarca del Bergadà. S’hi arriba per la carretera de Berga a Solsona (C-26 ), a uns tres kilòmetres passat el poble d’Avià, s’ha d’agafar a mà esquerra una pista, que passat uns 50 metres ja una desviació a la dreta, que en poca estona et porta a l’església.

En època carolíngia, el lloc de Clarà estava situat dintre els límits del castell de Clarà, ja s’esmena l’any 907 en l’acta de consagració de l’església d’Avià i l’any 983 com a possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. La primera notícia referent a l’església es de l’any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix, entre altres esglésies, la de Sant Sadurní de Clarà.

 foto J. Urpí
 
El temple romànic desapareix el segle XVII i es modifica totalment. Actualment consta d’uns sola nau, amb coberta inicialment de volta de canó i teulada a dues vessants. La façana de llevant està coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls, a la llinda de la porta, hi ha gravada la data de 1630 junt amb un petit relleu format per un Crismó amb una creu i dos animals alats, que podrien ser dos braus, animals representatius del martiri del titular de l’església. També hi trobem un petit rellotge de sol. Al costat esquerra hi ha un petit cementiri.

L’any 1936, es cremà l’altar, així com les imatges i mobiliari de dins el temple, després va esser abandonada,fins que l’any 1988, el poble d’Avià va posar en marxa una campanya de restauració. L’octubre de 1990, es recupera la festa de Sant Lluc i es fa una romeria des d’Avià fins l’església. Actualment cada tercer diumenge d’octubre s’hi celebra un aplec.

    BIBLIOGRAFIA:     Catalunya Romànica, volum XII  i  església de S. Serni de Clarà



15 d’oct. 2011

Sant Serni de Fígols

                                                                                     foto  J.Urpí
Església romànica del bisbat de Solsona, lloc de Fígols, municipi de Gargallà, comarca del Bergadà. S’hi arriba per la carretera de Cardona a Motmajor (B-420 ), al km. 6.7 a mà dreta surt  una pista asfaltada que en un km. ens hi porta, es troba situada al costat de la casa-masia de Fígols.
L’església va pertànyer inicialment al monestir de Ripoll, ja que en l’any 1003, el comte Oliba fa varies donacions a dit monestir, una d’elles es l’església de Sant Sadurní de Fígols. Entre els anys 1312 i 1315 tenia capellà propi i cementiri. EL segle XVIII era sufragània de Sant Andreu de Gargallà.
                                                                                    Foto J. Urpí

El temple originalment es de un romànic tardà, possiblement del segle XIII, consta de una sola nau amb volta lleugerament apuntada i no té absis. En el mur de ponent hi trobem un porxo i a la porta d’entrada hi ha marcada la data de 1689, i també  un campanar d’espadanya de dos ulls. El 1709 hi trobem una reforma feta de Joseph Pujol, la qual comportà l’obertura de dues capelles laterals i una sagristia. El presbiteri està presidit per un retaule incomplert d’estil gòtic, entre les pintures hi ha la de Santa Magdalena i dos plafons amb imatges que podrien ser de la vida de Sant Sadurní.
Aquesta església també se la coneix com Santa Magdalena de Fígols.



 Foto J. Urpí

 foto  J. Urpí
A uns cent metres abans d’arribar a l’església, es troba un indicador amb el nom de “ cova de Sant Serni “, es una roca amb un forat rodó, on la tradició diu que quant Sant Sadurní  va venir a predicar per a questes contrades, s’hi va resguardar de la pluja.

BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum XII

2 d’oct. 2011

Sant Serni de Terrers

                                                                              foto J. Urpí
Església romànica, situada a pocs metres de la masia de la Torre de Terrers, municipi de Capolat, comarca del Bergadà, bisbat de Solsona. S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys ( BV-4241 ) i al km. 17 a mà dreta surt un camí que en uns 300 metres ens hi porta.

Cal pensar que la primitiva església de Terrers fou bastida pel comte Guifré, al segle IX, duran la repoblació i organització de la Vall de Lord. En el document de la consagració de l’església de la Seu d’Urgell, segle XI, s’esmena la parròquia de Terrers ( Terreros ) dins els límits de la Vall de Lord. Al segle XVIII era sufragània de la parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. Avui l’església resta sense culta


                                                                                   foto J. Urpí
Es un temple petit, d’una sola nau rectangular tancada per un mur pla i sense absis. Cal suposar que la coberta era de volta de canó, ja que l’actual es moderna. Portal situat al migjorn, coberta amb arc de mig punt fet amb dovelles grosses. A ponent s’alça un campanar d’espadanya. Al segle XVIII, s’hi afegeix una capella de planta rectangular.

En aquest edifici era venerada una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu, possiblement de finals del segle XIII. Actualment està guardada en una casa particular.



                                                       BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica , volum XII



25 de set. 2011

Sant Sadurní de Sovelles


foto J. Urpí
                                       
Antiga parròquia de les Llosses, situada a 970 metres d'altitud, lloc de Sovelles, municipi de les Llosses, comarca del Ripollès, bisbat de Vic. S'hi arriba per la carretera C-26 que va de Ripoll a Berga i arribant al  poble de les Llosses, a mà esquerra surt una pista encimentada que ens hi porta.
La primera esmena data de l'any 925, quan el bisbe Jordi  de Vic, la donà al monestir de Ripoll, apareix escrit com "Sovezillas". Durant els segles XI i XII, va canviant de grafía i surt escrit com " Soveiles  ", "Sovidiviles" i "Sovediles" en els diferents llistats de les parròquies de Vic. L'any 1312 , es dictà sentència en un plet entre el bisbat de Vic i el monestir de Ripoll, per la possesió de la parròquia de Sovelles, favorable a Ripoll.



foto   O. Calbetó

Edifici de planta rectangular, amb capelles laterals. Fou reedificada els anys 1714-1717.
El Museu Episcopal de Vic, conserva un portacandeles del segle XIII, procedent d'aquesta església, les seves mides son: 55 cm. de llarg  per 9 cm. d'altura i dos platets de 11,5 cm. de diàmetre

                            BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica,   volums X i XXII

18 de set. 2011

Sant Sadurní de Seix

foto: J. Urpí                    

Esglesiola del bisbat d'Urgell, situada a 1260 metres d'altitud, al petit nucli de Seix, municipi de Montferrer i Castellbò, comarca de l'Alt Urgell. S'hi arriba per la carretera C-14 de Pons a la Seu d'Urgell i al km 231 (passat Adrall ) a mà esquerra surt una carretera que porta a Castellbò i des d'aquí, en uns 8 kms arribem a Seix.
El lloc és documentat l'any 1034, relatiu a unes terres situades a la vall de Romandriu i que s'esmena com a límit la llacuna de " cix ". També l'any 1060 s'esmena com a límit del castell i vila de Romandriu. Pel llibre de visites pastorals sabem que des de 1575 l'eglésia era sufragània de la parròquia  de Santa Creu de Castellbò. Amb la darrera reforma parroquial de 1904, passà a dependre de la parròqiua de Castellbò.



foto: J. Urpí

 Temple de petites dimensions, d'una sola nau amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals, i absis semicircular llis. Portalada d'una arcada adovellada simple, situada a la façana de ponent, acabada amb un campanar de cadireta d'un sol ull. Taulada feta amb lloses llicorella. Té un petit clos davant seu.



foto: J. Urpí

                                           BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum VI