 |
| Foto Josep Urpí any 2012 |
Església
del bisbat de Vic, pertany a la parròquia de Sant Pere Serrahima, municipi
d’Avinyó, comarca del Bages. S’hi arriba per una pista que comença a uns 50
metres abans del cementiri de la
població de Sallent, al costat esquerra, la distancia es de uns 4,5 quilòmetres
i un curt corriol ens porta a l’església que queda tapada visualment pels
arbres .
 |
| Foto Josep Urpí any 2012 |
 |
| Foto Josep Urpí any 1995 |
Temple
d’origen romànic i constava d’una nau rectangular, coberta de volta de canó i
absis semicircular llis i cobert amb un quart d’esfera. En la reconstrucció
moderna el temple fou sobrealçat, les parets externes foren arrebossades,
mentre que l’interior era decorat en estil neoclàssic. Al mur frontal, una
portalada feta amb grosses dovelles, sobre les quals figura un escut amb un
bàcul i una mitra (figures corresponents a la iconografia del bisbe patró de
l’església). Sobre la llinda, hi ha una làpida on consten les dates de la seva
destrucció per un llamp i la seva reconstrucció l’any 1787. Durat la guerra
civil del 1936, fou cremada i s’ensorrà el sostre i des de llavors resta
abandonada i sense coberta. L’any 2005 es refan les parets exteriors, es neteja
la interior, però continuant sense coberta,
 |
| Foto Josep Urpí any 2012 |
Aquesta
església no apareix esmentada fins a l’any 1345, quan tenia un recaptador
d’almoines i també surt citada els anys 1478 i 1537 per uns plets entre els
rectors d’Avinyó i els de Serrahima per unes terres pròpies de la capella.
L’edifici fou destruït per un llamp el 22 de juliol de 1784 i amb l’ajuda de la
gent d’Avinyó fou refeta l’any 1787. L’interior fou renovat amb estil
neoclàssic i també es construí un retaule de dit estil. Estava compost (segons
publicà Xavier Sitjes i Molins a la revista Dovella) per un cos principal, amb
la seva gran fornícula, on s’allotjava la imatge de Sant Sadurní, bisbe de
Tolosa, tot dins un cos arquitectònic format per un entaulament clàssic i dues
columnes per banda de capitells compostos. Dues imatges més xiques que la
central l’acompanyaven, una a cada costat, però fora del conjunt arquitectònic
descrit, al qual s’incorporaven per unes mènsules laterals. El tot era coronat
per una imatge de la Inmaculada, dins una aureola radiant, amb un àngel a cada
costat i damunt de sengles pilastres. Aquet retaule fou cremat l’any 1936.
 |
| Foto Josep Urpí - 2012 |
 |
| Foto Josep Urpí - 1995 |
BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum XI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada