7 d’abr. 2013

Sant Sadurní de Callús

Foto  Josep  Urpí          Any  2013

Església del bisbat de Vic, municipi de Callús, comarca del Bages. S’hi arriba per la carretera C-55 (Manresa-Solsona ) i a uns 8 kms de Manresa, trobarem la sortida cap a Callús.

Es pot dir, que aquesta església es una església nova, ja que es va construir en el segle XX. Podem considerar com a data primera l’any 1922, quant el bisbe de Vic, Dr. Muñoz, tramita el nomenament d’una junta per edificar una església nova en el nucli urbà, donant entre altres raons “ que  les esglésies han d’alçar-se allà on es construeixen els cafès “. Després de resoldre tots els tràmits el dia 21 de novembre de 1926 se celebra la Festa de Col·locació de la Primera Pedra de la Nova Església, que està situada dins del casc urbà de Callús i que serà gairebé una còpia de l’Església del Castell. Aquesta nova infraestructura constarà d’església, casa parroquial, campanar i Centre Parroquial. Es van seguir els criteris de construir en primer lloc el centre parroquial ja que així es tindria un local propi per oficiar-hi les celebracions litúrgiques. A continuació es faria la rectoria on podrien viure els sacerdots sense la necessitat d'anar a dormir a la casa rectoral de l'església del Castell. Després, es faria el campanar perquè així es podrien anunciar les celebracions religioses, a més, en cas que fos necessari, també es podria donar tocs d'avís al poble per apagar foc, per sortir a sometent, o bé fins i tot, intentar desdir el cel que descarregués temporal tocant a "bon temps".


Foto  Josep  Urpí
L'any 1933 el campanar ja estava acabat. Les campanes que hi col·locaren eren les mateixes de l’església del castell que durant la guerra civil van desaparèixer. Quan va esclatar la revolta civil del 1936 les obres es paralitzaren.

Els que agafaren el comandament del poble s'instal·laren a la rectoria, fent servir el centre parroquial pel seus usos i la nau de l'església la feren servir per donar aixopluc i allotjament als refugiats, que anaven arribant procedents del front.

Les persones que regien el poble van manar enderrocar el campanar. El campanar fou enderrocat entre el desembre de 1936 i el febrer de 1937 i van usar-ne les pedres per construir el mur en el poble per aguantar un talús (avui dia encara existeix).

Un cop acabada la guerra civil i normalitzada la vida del poble es va continuar la construcció de l'església que fou beneïda el 10 d’agost de 1940 i que també serà dedicada a l’honor de Sant Sadurní. Més tard, l’any 1951 es va reconstruir el nou campanar.


Foto  Josep  Urpí
L’Església de Sant Sadurní de Callús és d’art déco religiós. És molt gran, solemne i clara; els finestrals gòtics i el rosetó de la façana són de l’antiga església del castell de Callús. Té una planta de tres naus, amb vuit finestrals per banda de la nau central i cinc capelles a cada nau lateral, més la capella del Santíssim i el Baptisteri. Presideix l’altar major, a més de Sant Sadurní patró del poble, un bonic retaule de l’artista pintor E. Palà del 1958, i que representa l’Assumpció de Maria juntament amb els sants de més devoció de Callús. Segons els experts és de gran valor artístic i s’inspira en les pintures de l’universal Fra Angélico. Exteriorment, el que més crida l’atenció, és el seu altíssim campanar d’art déco de 32’7 metres d’alçària. 


Foto  Josep  Urpí
  

BIBLIOGRAFIA:             Full Parroquial número 50 – desembre 2004                                                                                                                                         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada