Sant Serni de Gavarra

Foto: J. Urpí (1995)

Església del bisbat d’Urgell, municipi de Coll de Nargó, comarca de l’Alt Urgell. S’hi arriba per la carretera de Coll de Nargó a Isona, al km 20 a mà esquerra, surt una carretera que en 9 kms ens hi porta.

És un edifici d’origen romànic. Consta d’una nau amb coberta de canó de mig punt i reforçada amb tres arcs torals; havia tingut absis semicircular. Ha sofert moltes transformacions principalment als segles XVII i XVIII. L’element característic d’aquesta església és el campanar de torre circular. L’any 1922 es va suprimir l’últim pis i es va substituir per un d’espadanya de dos ulls.

La notícia més antiga, és la venda d’un alou “in castro Gavarra, in apendicio de Sancti Saturnini” l’any 1046.

San Saturnino del Cerco de Artajona

Foto: www.navarra.es

Església de la vila de Artajona, Bisbat de Pamplona-Tudela, província de Navarra. S’hi arriba per la carretera comarcal N-6030 que surt de Tafalla i a 10 quilòmetres arriba a Artajona.

És un església situada sobre un turó a la part alta del poble i rodejada per una muralla. Es tracta d'un edifici gòtic, d’una nau amb capçalera pentagonal i un cor alt a l’entrada, segons el model procedent del Midi Francès. La nau està dividida en cinc trams amb bovada de creueria. Té una torre-campanar de forma prismàtica d’inspiració progòtica i una portalada gòtica del segle XIII amb dotze arquivoltes i un timpà amb escenes relatives a Sant Sadurní.

Foto: F. Esparza

L’any 1084 el Bisbe de Pamplona, Dom Pedro de Roda, fa donació d’una església d’Artajona amb els delmes i drets al cabildo de Sant Sernin de Tolosa. Això fa que es constitueixi un priorat de

canonges francesos encapçalats per Hugo de Conques, que emprèn la construcció d’una església romànica i la muralla que l’envolta. El 14 de novembre de 1126, es consagra l’església pels bisbes Sancho de Pamplona, Arnaldo de Carcassona i Miguel de Tarazona. A causa del creixement demogràfic i econòmic, a principis del segle XIII es comença a construir una altra església d’estil gòtic. El priorat va ser suprimit el 1555 pel Real Consejo de Navarra, encara que continuava sota el poder de Sant Sernin, fins que l’any 1631 per mitjà d’una permuta, passa a dependre de la Colegiata de Roncesvalles. Des de l’any 2003 fins el 2009 s’ha fet una gran restauració, ja que l’edifici presentava perill d’esfondrar-se.

Foto: J. Urpí (1995)

Cal destacar, en l’especte artístic, el timpà de l’entrada amb la figura de Sant Sadurní i dos personatges que han sigut identificats com a Felipe el Hermoso de Francia i Juana de Navarra i a sota imatges del martiri del sant. També cal destacar el retaule major: obra de principis del segle XVI amb una imatge sedant del titular. Hi havia també pintures murals gòtiques, que han sigut traslladades al Museu de Navarra. Una d’elles representa la petició del poble de Tolosa, el rei Carles de França, que el cos de Sant Sadurní fos traslladat des de l’església de Sant Denís a Tolosa i l’arribada de dit cos és rebuda pel Bisbe i fidels de la ciutat.

Frontal de Sant Sadurní de Rotgers

Foto: Museu Episcopal de Vic

Aquest frontal es troba al Museu Episcopal de Vic. Procedeix de l’església de Sant Sadurní i de Rotgers i està representada per escenes de la vida i martiri de Sant Sadurní, primer bisbe de Tolosa de Llenguadoc.

Es tracta de pintura al tremp sobre fusta d’alba, de mides 90x134 cm. Està dividit en quatre quadres i un de gran al mig, que correspon al Crist Pantocràtor.

Dalt a la dreta: miracle del Sant, salvant a persones ofegades.
Dalt a la esquerra: judici a Sant Sadurní pel poble pagà.
Baix a la esquerra: martiri de Sant Sadurní, lligat pels peus a un toro.
Baix a la dreta: està malmès, podria ser l’enterrament del Sant per les “Santes Puelles"

És un frontal datat al primer terç del segle XIII. Va a ser restaurat l’any 1984.

Sant Sadurní de Biescas de Bardaixi

Foto: J. Urpí (1997)

Església del Bisbat de Barbastre-Monsó, municipi de la vall de Bardaixi, comarca de la Baixa Ribagorça. S’hi arriba per la carretera de Campo a les Viles de Turbó, a 2,5 km a mà esquerra.

És un temple romànic del segle XII, d’una nau amb coberta de canó i absis semicircular amb formes llombardes populars en aquestes terres. Després també s’hi van afegir dues capelles i una espadanya de dos ulls. Ha estat restaurada a l’últim terç del segle XX. Inicialment va pertànyer al Bisbat de Roda d’Isabena i no és fins l’any 1295 que va dependre del monestir de Sant Victorian.

Sant Sadurní de Montesquiu d'Albera

Foto: J. Urpí (1996)

Església del bisbat de Perpinyà, districte de Ceret, comarca del Rosselló. S’hi arriba per la carretera de Perpinyà fins Argelers (N-114); després, a mà dreta, caldrà agafar la carretera D-618 i més tard laD-61.

És un temple romànic del segle XII, d’una sola nau, coberta amb volta apuntada i absis semicircular amb decoració llombarda. El campanar és de torreta quadrada suplint l’original d’espadanya. Als segles XIV i XV s'hi van afegir capelles laterals. Té inscripcions funeràries dels segles XIII i XIV.

Església consagrada el 10 de juny del 1123 pel Bisbe Pere d’Elna.