San Saturnino de Valsadornin

Església del Bisbat de Palència, lloc de Valsadornin, municipi de Cervera del Pisuerga, província de Palència. S’hi arriba a partir de Palència per la carretera N-611 o per l’autovia A-67 fins arribar a Aguilar de Campoo, d’aquí seguir per la P-212 per arribar a Cervera del Pisuerga i a la part nord de dita població surt una carretera local que ens porta a Valsadornin.

El toponímic de Valsadornin guarda relació entre la ubicació en una petita vall i amb l’advocació del titular de l’església. Només el llibre Libro Becerro de las Behetrias ens dóna notícies antigues (any 1352), que el lloc de Val Sadornin pertanyia a l’Infant Don Tello, senyor de Aguilar.

Temple d’origen romànic de començaments del segle XIII, si bé diverses modificacions al llarg dels segles XVII i XVIII variaren considerablement l'aspecte original. Consta d’una nau amb dos trams i presbiteri, en la capçalera una finestra cega amb arquivolta i els peus una esvelta espadanya de tres cossos, portalada amb arquivoltes cobertes per un atri d’embigat de fusta.

Presideix el presbiteri, el retaule major d’estil barroc amb una imatge de Sant Sadurní del segle XVI.

Es famós, el “tesoro romano de Valsadornin” que es va trobar els voltants del poble l’any 1937 i consistia en una àmfora amb quasi tres mil monedes romanes del segle III, que avui estan dipositades al Museo Arqueológico de Madrid.

Bibliografia: Enciclopedia del Románico de Castilla y Leon.

Inventario del Patrimonio Artístico de España

San Saturnino de Santana

Església del Bisbat de Palència. Lloc de Santana. Municipi de Respenda de la Peña, comarca de la Montaña, província de Palència.

Antigament es denominava Cuerno, com que era un nom mal sonant, el van canviar a principis del segle XX i l’anomenaren Santana, a causa de la devoció que aquesta santa tingué en el poble. Una imatge d’aquesta santa (segle XVI) es venerava a l’església.

S’hi arriba a partir de Palència agafant la carretera fins a Carrión de los Condes, passant per Saldaña Buenavista de Valdavia i a pocs quilòmetres es troba Santana.

Temple d’origen romànic que podria datar de la segona meitat del segle XIII, constava d’una sola nau, espadanya als peus i capçalera recta. Posteriorment cap al segle XVI es va modificar construint una segona nau, baptisteri i sagristia, portalada gòtica i pòrtic amb embigat de fusta.

El presbiteri el presideix un retaule rococó amb la imatge de sant Sadurní del segle XVI.

Bibliografia: Enciclopedia del románico de Castilla i León.

Inventario de Patrimonio Artístico de España

Sant Sadurní de la Pedra

Església parroquial del bisbat de Solsona, municipi de la Coma i la Pedra, comarca del Solsonès. S’hi arriba a partir de Sant Llorenç de Morunys agafant la carretera LV-4012 que va a Tuixén i ,al quilòmetre 4, a mà dreta, s’agafa el desviament que porta a la Pedra, conjunt de cases situades a 999 metres d’altitud.

El temple actual correspon a l’església del segle XVII-XVIII. Va ser originalment romànica, molt modificada durant els segles següents i amb molts afegits, per exemple un modern campanar quadrat.

L’any 839 ja apareix en l’acta de consagració de Sant María de la Seu d’Urgell amb el nom de "Petra". Entre els anys 857 i 872, el bisbe d’Urgell Guisad I, consagra l’església de Sant Sadurní del castell de Pedrafulgent, “In locum castro Petra fulgenti”. Anys després, concretament el 962, a causa d'un homicidi comès a l’interior del temple, el bisbe d’Urgell Guisad II, acudeix al castell de Pedrafulgent, per consagrar de nou l’església de Sant Sadurní. En un altre document de l’any 1057, Guillem, bisbe d’Urgell acudeix a la vall de Lord, a la vila anomenada “Petra” per consagrar un altre cop l’església de Sant Sadurní, a causa dels  precs dels sacerdots i veïns del lloc, els quals l’han edificada. També confirma els termes parroquials, li concedeix els delmes i primícies, i la sotmet a un cens anual que haurà de pagar a Santa María de la Seu d’Urgell.

L'any 1196, Pere, abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles fa una deixa de dues peces de terra de la parròquia de la Pedra a Guillema Guixera i al seu fill Guillem. També l’any 1423 hi ha noticies d’un plet entre uns comissionats de Sant Llorenç en contra de Boronat Sarri, rector de la Pedra, al qual l’acusen d’actuar com comissionat del bisbe d’Urgell en perseguir malefactors.

El retaule principal de l’església està dedicat a Sant Sadurní i correspon al segle XVII, tal com ho indica a la part superior “se pinta lo retaule de St. Saturní de la Pedra lo any 1682”.

Bibliografia:

Ramon Ordeig i Mata, “Inventari de les actes de consagració i de dotació de les esglésies catalanes.”
En: Catalunya Romànica, vol. XIII

Sant Serni de Besora

Església del bisbat de Solsona, municipi de Navès, comarca del Solsonès. S’hi arriba per la carretera de Solsona a Berga i al quilòmetre 9, a mà esquerra, surt una carretera que en 4 quilòmetres, ens hi porta. Es troba situada a 800 m d’altitud i a 200 metres del castell de Basora.

Surt esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell de l’any 839. En els anys 1068 i 1070, Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda fan deixes a l’església de Sant Sadurní de Basora, en el seus testaments. En l’arxiu diocesà de Solsona,es conserva una consueta de l’any 1369 que porta el nom de Dodalia, en els quals consten els drets i deures del rector, sacristà i ajudants de la parròquia.

En el segle XVII, l’església debía estar en molt males condicions, ja que el bisbe de Solsona va manar construir-ne una de nova, situada al centre del terme parroquial. Comença les obres el rector Pere Condó el dia 2 d’abril del 1651, però es va edificar només a dues-centes passes del anterior temple, aprofitant les pedres.

L’actual retaule del altar major, dedicat a Sant Sadurní, va ser executat pel escultor Joan Balius de Solsona, per un preu de sis-centes lliures entre els anys 1684 i 1688 i va ser daurat per Joan Andreu de S. Llorenç de Morunys. En el segle XVIII es construeix el campanar.

Basat en el llibre “Navès i l’antiga vall de Lord” d’Antoni Bach i Riu.

Sant Sadurní de Vernet

Església parroquial de Vernet, bisbat de Perpinyà, departament dels Pirineus Orientals, comarca de Conflent. S’hi arriba per la N-116 i un cop a Vilafranca de Conflent, s’agafa la carretera D-116 direcció sud i en uns 6 quilòmetres et porta a Vernet.

En un lloc anomenat Sant Sadurní de Vilallonga, situat a la part nord de la vila de Vernet, s’alçava la primitiva parròquia del poble, anomenada Sant Sadurní de Vernet, documentada l’any 874, quan es reuní un tribunal dins l’església de Sant Sadurní. L’any 1710 una crescuda del riu Cadí, inundà i destruí el temple. Llavors la funció parroquial passà a la església de Santa María del Puig, situada al costat del castell de Vernet, i prengué també l'advocació de Sant Sadurní. La data més antiga és de l’any 1176, quan l’abat Pere del monestir de Sant Martí del Canigó renova una concessió de terres properes a Santa María, a la vila de Vernet. També l’any 1300 es concedien indulgències als qui visitessin Santa María de Vernet.

És una església vestida cap a finals del segle XII, temple de una sola nau, de grans dimensions, coberta en volta apuntada. Té arcs torals també apuntats sobre pilars adossats. A cada costat de la nau hi ha capelles afegides en èpoques tardanes. L'absis és semicircular, la part exterior del qual queda tapada pel castell. La porta d’entrada consta d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, amb un gran llinda i un timpà monolítics. La porta, pròpiament dita, és de fusta vella, i hi ha clavejades diverses peces de ferro de tradició romànica.

A l’interior del temple es conserva una columna d’altar de tradició preromànica que podria ser de l’antiga església de Sant Sadurní de Vilallonga. També s’hi conserva un braç reliquiari de plata de Sant Sadurní, atribuïble al segle XIV.