Sant Serni de Tavèrnoles

Parròquia del bisbat d’Urgell, poble d’Anserall, municipi de Valls de Valira, comarca de l'Alt Urgell. Es troba situat a 3 km de la Seu d’Urgell per la carretera d’Andorra i a 300 metres al nord del poble d’Anserall.

L’església actual és el que queda d’un gran monestir que va tenir la seva màxima esplendor en els segles XI i XII. L’origen del monestir se situa en època visigòtica entre els segles VI i VIII, situat a peu del camí entre
Castellciutat (avui Seu d’Urgell ) i les vall d’Andorra, aprofitant les restes d’una posada (tabernulae).

Cap a l’any 782 hi ha notícies de l’abat Fèlix (després seria anomenat bisbe d’Urgell) que comença la recristianització de part dels Pirineus. Però l’any 791 és acusat d’adopcionista i exiliat a Lió per les autoritats carolíngies, que van nomenar el bisbe Leidrad de Lió administrador de la diòcesis i introductor de la regla benedictina al monestir.

A partir d’aquí comencen les donacions del comtes i senyors feudals al monestir per engrandir les seves possessions i riqueses. Un gran impulsor va ser l’abat Ponç (company i amic del famós bisbe Oliba) que també fou conseller del rei Sanç III de Navarra i dels reis de Lleó, i que va acabar la seva vida com a bisbe de Oviedo i Palència.

L'augment de rendes i donatius permet la construcció del nou monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que fou consagrat el 19 de gener del 1040 pels bisbes Eriball d’Urgell i Arnuf de Ribagorça, sent prior l’abat Guillem. A la cerimònia hi van assistir els arquebisbes de Narbona i d’Arles, els bisbes de Besiers, Elna, Girona i Tolosa de Llenguadoc.

L’any 1099, una butlla del Papa Urbà II, confirma a Tavèrnoles els privilegis donats per Carlemany i el Papa Lleó III i col·loca el monestir i el seu patrimoni sota la dependència directa de la Santa Seu.

El seu patrimoni va augmentant i les seves possessions s’estenen per tot L’Urgell, Andorra, Ribagorça, Cerdanya, Berguedà i arriba a Lleida i Manresa,i també al comtat de Girona. Els comtes d’Urgell Ermengol IV i Ermengol V li fan donacions de terres que tenen a Castella, Lleó, Extremadura i Astúries. Per contra, augmenten els conflictes amb la part feudal i eclesiàstica per la possessió de terres, rendes i privilegis.

Al segle XIV comença la seva decadència tant patrimonial com monàstica. L’últim abat conegut és Tomàs Costa (1564-65). El 13 d’agost de 1592, el Papa Climent VIII declara suprimit el monestir i convertí la seva església en parròquia d’Anserall, amb vicari perpetu i les seves rendes passen al Seminari Tridentí de la Seu d’Urgell. Durant els segles següents, va patir una gran espoliació de tot el conjunt monumental, ja que les
dependències van ser abandonades. L’any 1936, imatges i retaules van ser cremats pel comitè revolucionari d’Anserall. Durant els anys 1971 al 1974, l’arquitecte Francesc Pons Sorolla restaura les restes del temple.
Posteriorment s'hi col·loquen les imatges del Sant Crist, Marededéu i Sant Serni, obres de l’artesà andorrà Sergi Mas.

L’església era un edifici grandiós i d’extraordinària singularitat, de planta basilical de tres naus separades per pilars. A l’absis central s'hi obren tres absidioles i la del mig queda dividida amb unes altres tres absidioles petites. El claustre estava situat al sud de l’església, de planta rectangular o poligonal, i se'n conserven els  capitells en diversos museus nacionals i estrangers

Bibliografia: Catalunya Romànica (VI)

Centre d’estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall