Viatge a Tavèrnoles

Foto: Oriol Calbetó

On es troba Sant Serni de Tavèrnoles? Com s’hi va? És molt visitat pel públic? Hi ha prou interès, per part de qui correspongui, fer conèixer aquest monestir?

Havia sentit parlar d’aquest monestir i vaig decidir anar-hi a veure’l. És qüestió d’agafar la carretera de la Seu d’Urgell i anar en direcció Andorra. Una vegada arribo al poble d’Anserall i sense cap indicació a la carretera, m’hi endinso i ja veig el conjunt monumental del monestir, que és als afores del poble, però molt a prop de la carretera. Una via molt transitada per anar o venir d’Andorra. Difícilment cap vehicle es desvia del seu recorregut per anar a visitar una de les joies de l’Alt Urgell i del Pirineu. Aquest monestir, si estigués situat a zones més turístiques, tindria una altra sort. Però es troba en una comarca, l’Alt Urgell, que per un cantó té la Cerdanya i per l’altre Andorra. El mateix li passa a la Seu (catedral) de la Seu d’Urgell i el casc antic d’aquesta població de 14.000 habitants. Casc antic reformat amb molt bon criteri, gràcies a un projecte d’un grup d’arquitectes de Darmstadt (Alemanya).

Arribo davant d’una petita placeta on el silenci és total. El mateix silenci que he trobat en pobles del terme de Valls de Valira: Civís, Sant Joan Fumat, Ars, Asnurri i Arcavell. Noms d’un país antic, arrelats a la terra, que tenen grans dificultats per sobreviure i que contrasta  amb el gran centre comercial proper que és Andorra. Si paro l’orella i posant imaginació, arribo a sentir els cants gregorians dels monjos entre les pedres grises mentre a l’exterior la puput ens diu que ja ha arribat la primavera en aquest indret.

El monestir està rodejat de terres grasses, on els pagesos tenen el seus horts, regats pel Valira. Gent de poques paraules i gestos austers. Són gent de muntanya on la soledat forma part de la seva companyia quotidiana.

Foto: Oriol Calbetó

Han passat centenars d’anys i la fàbrica de l’edifici, amb restauració feta als anys 1971-72, es manté sòlida i ferma sobra la terra. ¿Quant temps haurà de passar per què, no tant sols el monestir, sinó aquesta comarca pugui entrar dins del circuit cultural turístic i no ser una comarca de pas cap Andorra? El monestir ha estat el referent de les diferents generacions d’Anserall  malgrat l’absoluta ignorància per les coses substancials del país per part de qui correspongui, per bé que l’any 1931 fou declara Bé Cultural d’Interés Nacional. França hagués posat en el mapa Sant Serni de Tavèrnoles.

O potser val més deixar-ho com està?

No entraré en l’història del monestir, només indicar que l’inici de la construcció es produeix a l’època visigòtica amb motiu de l’arribada de les restes de Sant Serni. Més tard fou regit per monjos benedictins i és en el segle XI, on viu el seu màxim esplendor, i acumula terres com a conseqüència de la reconquesta. Però el segle XIV inicia la seva decadència i en el XVI es converteix en la parròquia d’Anserall.

Aquesta ha estat la fi de tota una comunitat de monjos que van tenir poder en terres i van servir l’orde benedictina. Avui només queden les pedres i el silenci.

Oriol Calbetó i Anglada