 |
| Foto: J. Urpí |
Ermita propietat de la masia de Sobregrau, municipi de Gallifa, comarca del Vallès Occidental, bisbat de Vic; situada al punt més alt de la cinglera de Sant Sadurní, a 951 metres d’altitud. S’hi pot arribar a peu, per la vessant de Castellterçol, per Sant Julià d’Úxols, o per una pista que surt entre els quilòmetres 12 i 13 de la carretera de Sant Feliu de Codines a Gallifa (hi ha marques de color verd i groc que acompanyen fins el cim).
 |
| Foto. J. Urpí |
Edifici de una sola nau, de planta en forma de trapezi i acabat amb un absis semicircular. La claror entra a l'interior per cinc finestres, tres situades a l'absis i les altres dues als murs de ponent i migdia. Porta adovellada amb arc de mig punt. Per l’estructura inicial, era una capella preromànica del segle X, i s'hi va afegir un absis llombart al segle XI, i un cos a la part del migdia al segle XII.
 |
| Foto: J. Urpí |
La notícia més antiga es de l'any 939 i correspon a una venta feta per Ató al levita Guadamir, en la qual consta que termenava amb el domus de Sant Sadurní. La muntanya ja figurava amb el nom de Sant Sadurní en la butlla del Papa Benet VII l’any 978, en què es definia els límits del bisbat de Vic. L’any 1316 consta com a priorat, depenent del monestir de la Portella. El 1604, el bisbe prohibeix fer misses, perquè es trobava en molt mal estat. El 1714 es va edificar una casa, dita dels ermitans, adossada al mur de ponent de la nau.
Bibliografia: Catalunya Romànica, vol. XVIII
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada