Tronoën

Són les vuit del matí d'un dia del mes d'agost a Quimper, a Bretanya. El dia és rúfol i gris. La Bretanya és un país visitat pels turistes que vénen, especialment, de París. És un país que té molts atractius, en especial la seva costa.

Agafo el cotxe i em dirigeixo cap a Tronoën per complir un encàrrec. Un lloc molt especial, no gaire lluny de la costa. Ja de bon principi tinc seriosos problemes per localitzar-lo. Les carreteres són molt estretes i és difícil orientar-se. No porto GPS. Trobo una carretera a l'esquerra. M'hi arrisco, però, un parell de quilòmetres més endavant, la carretera es divideix en tres o quatre camins. No hi ha cap indicador que em pugui dir per on s'hi va. Sé que m'estic aproximant a l'oceà.

Comença a ploure i s'enforteix el vent. El parabrises del cotxe amb prou feines pot netejar els vidres de l'aigua que cau. Els núvols passen a una velocitat extraordinària i molt baixos, gairebé sembla que els puguis tocar. Són prop de les deu i és fosc. 

Malgrat estar a uns quants quilòmetres de la costa, l'embat i la remor de la força de les onades es deixar sentir i la humitat salada et va impregnat la pell. El verd dels prats han perdut aquest color i agafa tots el matisos del gris. Són moments d'una magnitud extraordinària per la bellesa del paisatge modelat per la meteorologia. 

No hi ha senyals de vida a la carretera . La soledat és total. Passa un cert temps i segueixo desorientat . No hi ha punts de referència on poder agafar-me. A la fí, trobo un petit cartell que indica la direcció cap a Tronoën. Veig, entre les capçades de pollancres i oms, el campanar de la “Chapelle de Tronoën”.

Foto: O. Calbetó

Finalment, hi he arribat. Curiosament, el petit aparcament es troba ple de vehicles, la qual cosa em sorprèn. Pensava que no hi hauria ningú i que les portes de la chapelle estarien tancades. He de dir que anava a aquest lloc una mica ignorant què em trobaria. I la meva sorpresa era veure una església enmig dels prats d'una certa dimensió i sense cap mena d'edificació als voltants. La soledat total. 

 

Les pedres de l'edifici ennegrides per la humitat, estan ben integrades (com es diu ara) amb la pluja i els núvols baixos. Tot està conjuntat. Però el més espectacular de tot és un grup escultòric que hi ha enfront de l'entrada principal de l'edifici i conegut amb el nom del Calvari on, a través de diferents motius escultòrics, s'explica la vida de Jesucrist i és considerat el calvari més antic de Bretanya i que està datat entre el 1450 i el 1470. 

Foto: O. Calbetó

Però la meva missió no és aquest monument. El meu objectiu és un altre: aconseguir trobar l'imatge de Saint Sernin (Sant Sadurní) i fotografiar-lo. Aquesta és la meva missió. 

 

Dins l'església està ple de gent, però no per cap acte religiós. Són turistes que han vingut a veure el Calvari i contrasten els colors vius dels impermeables per protegir-se de la pluja amb la grisor del dia i de les pedres venerables de l'església. Enmig de la gent i amb la màquina de fotografiar a la mà, intento cercar la imatge de Saint Sernin. Però m'és impossible trobar-la. Sé que hi és, però no hi ha manera. Després de donar-hi voltes, em dirigeixo a un guia d'un grup turístic i li faig la pregunta que em doni una resposta a la meva recerca. L'home aixeca el braç dret i, amb el dit, assenyala enlaire com qui t'ensenya el vol d'una au , giro la mirada on és dirigeix el dit i , efectivament, dalt d'una fornícula, és troba la imatge que cercava. 

Foto: O. Calbetó

La chapelle com edifici no té res de particular. És un edifici rectangular d'una sola nau i estat datat al segon quart del segle XV, per tant, d'estil gòtic. La teulada a dues vessants i al mig el campanar d'estil gòtic bretó. Però, com ja he comentat anteriorment, l'atractiu es troba a l'exterior de l'església: El Calvari.

Surto de l'església i segueix plovent. El vent és fort. Em dirigeixo al cotxe i me'n vaig cap a l'Atlàntic a contemplar la força del mar sobre la immensa platja. No hi ha com respirar l'aire de mar perquè, de cop i volta, et vingui una gana profunda, gairebé primitiva i que el cos et demana resoldre amb urgència.

Oriol Calbetó

Dades bàsiques:

   País: Bretanya

   Departament: Finistère

   Població: Saint-Jean-Trolimon

   Coordenades: 47º51'22.21''N

                         4º19'42.40'' O