Sant Sadurní d'Anoia

Foto: Remei Casanovas (2010)

Església parroquial del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, comarca de l’Alt Penedès. S’hi arriba des de Barcelona, per l’autopista A-7, passat Martorell, agafant la sortida 27.

És un temple d’origen romànic (segle XI) d’estil llombard: ho confirma la primera data referent aquesta església, que és el testament de Guisla de Santmartí, datat l’any 1080, en el qual deixa a la església de Sant

Sadurní de Subirats, el pa, vi, cups i botes que tenia al terme del castell de Lavit.

El 23 de març de 1567, el bisbe de Barcelona dóna llicència al rector Jaume Romeu per reformar l’església. Segurament es trobava en molt males condicions i va ser el moment d’edificar-ne una de nova, amb un campanar de planta octogonal i arcs ogivals al pis de les campanes i amb gàrgoles. A la paret porta marcada la data de1606. L’any 1660, arriben les relíquies de Sant Venat, des del monestir de Montserrat, procedents de la població de Càller (Cagliari ) de l’illa de Sardenya i és declarat copatró de Sant Sadurní, celebrant la seva festa el 30 de novembre.

Cap a l’any 1700, es va eixamplar el temple. Van quedar en peu els altars dedicats a Sant Llop, Sant Sepulcre i a la verge del Roser. L’any 1762 es deslliga de la parròquia de Subirats i es converteix en Sant Sadurní de Noya.

Entre els anys 1816 i 1823 es construeix la portalada neoclàssica i el cor, a més a més, va adquirir un orgue i una custòdia noves. En data de 1868, es treu el fossar situat al costat de l’església i es desplaça als afores del poble, a l'actual ubicació. L’any 1883, es va afegir el transsepte amb el cimbori, i el temple va quedar en forma de creu llatina.

Sota el mandat del mossèn Salvans, entre els anys 1925 i 1927, es modifica la façana de l’església amb una porxada renaixentista i es construeix la rectoria, amb el mecenatge del senyor Josep Ferrer i Sallés. Durant la guerra civil del 1936, l’església i la rectoria van ser saquejades i molts elements van ser cremats i destruïts. Un cop acabada la guerra, sota el mandat del mossèn Rafel Prats es repara totalment. L’any 1941, són col·locades tres noves campanes, amb els noms de Sadurnina, Marededeu de Gràcia i Venata.

L’1 d’abril de 1948 es consagra l’altar major pel mossèn Joan Salvans, per delegació del bisbe de Barcelona.

Foto: Remei Casanovas (2010)

Dades estretes dels llibres Parròquia de Sant Sadurní, 300 anys d’història i Monografia històrica-pintoresca de la vila de Sant Sadurní d’Anoia.