Sant Sadurní de Barcelona

foto  J. Urpí

Antiga capella del segle IX, que amb el temps va ésser incorporada al monestir i després parròquia de Sant Pere de les Puel•les. Es troba situada a la ciutat de Barcelona, a la plaça de Sant Pere, entre els carrers Sant Pere més Alt i Lluís el Piadós, molt a prop del Palau de la Musica Catalana i el Passeig de Sant Joan.

Segons la “Crònica de Sant Pere de les Puel•les”, atribuïda al segle XIII, diu que el rei Lluís el Piadós, fill del emperador Carlemany, es trasllada des de Aquitània, amb un exèrcit a la conquesta de Barcelona, situant les seves tropes d’amunt d’un pujolet, a les afores de la ciutat i feu construir una capella, pel serveis religiosos dels seus soldats. La va posar sota l’advocació de Sant Sadurní, bisbe i màrtir molt venerat a Tolosa del Llengadoc. El dia 3 d’abril de 801, conquesta Barcelona i a prop de la capella, fundà el monestir femení de Sant Pere.



foto  Parroquia de Sant Pere de les Puel·les



El 16 de juny del 945, es fa la consagració de l’església del monestir, pel bisbe Guilerà de Barcelona, en el document es fa esment de l’església de Sant Sadurní “contra atrium Saturnini Domini testis “.

Posteriorment, també hi fa referència un document datat entre els anys 1027 i 1029, en que el comte de Barcelona, Berenguer Ramon I i la seva muller Guisla, fan donació a la canònica de Barcelona del monestir de Sant Pere de les Puel•les i de l’església de Sant Sadurní (donació que no arriba a ser efectiva ).

També en data del 10 d’octubre de 1075, es el testament jurat sobre l’altar de Sant Sadurní del sacerdot Bonfill Pedró, indicant que l’altar està consagrat en honor a Sant Sadurní màrtir, i que dita església està en territori barcelonès, a prop de l’església de Sant Pere Apòstol, cenobi “ Puellorum “. Uns anys després, segons un document del 1089, en el altar de dita capella, fou jurat el testament sacramental de l’abadessa Adaleda.,

A partir de la destrucció de Barcelona per Almansor al segle X, es feren importats obres de reconstrucció i ampliació del monestir, aquestes obres que s’allargaren en el temps, comportà la desaparició de l’església de Sant Sadurní, que va ésser utilitzada com a atri de la de Sant Pere. Desprès d’una època medieval de gran esplendor del monestir, aquest patí destruccions durant la Guerra de Successió el 1714 i la Guerra del Francès el 1808. L’any 1873 es destrueix la part monacal quedant només l’església, que també fou cremada durant la Setmana Tràgica del 1909 i saquejada a la Guerra Civil de 1936. Tot això es indicatiu que l’actual església de Sant Pere es el resultat de nombroses intervencions efectuades en èpoques diferents sobre l’edifici, inicialment devia ser un temple de planta de creu grega, actualment es un edifici de tres naus i tres absis semicirculars.

A l’angle nord-est de l’església (entrada capella del Santíssim ) es situà un cos d’edifici, de planta quadrada, coberta amb volta per aresta, que arrenquen de quatre impostes esculpides que Puig i Cadafalch ja considerà que podrien correspondre a l’atri de l’església de Sant Sadurní, també si troba al sostre un medalló amb la imatge d’un bisbe considerat com Sant Sadurní. Encastades a la paret, hi trobem dues pedres amb una creu patent i les lletres del Crismó (alfa i omega ) d’època visigòtica o preromànica que correspondrien a l’època de la construcció del temple de Sant Sadurní.



foto  Blog: basicament romanic

 A principis del segle XX, alguns estudiosos del art l’anomenaven Sant Sadurní del Cogoll, nom que correspon al monticle on s’edifica el temple. A Catalunya Romànica surt amb el nom de Sant Sadurní de Tolosa.


BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum XX

                             Web de la parròquia de Sant Pere de les Puel•les