Frontal de Sant Sadurní de Rotgers

Foto: Museu Episcopal de Vic

Aquest frontal es troba al Museu Episcopal de Vic. Procedeix de l’església de Sant Sadurní i de Rotgers i està representada per escenes de la vida i martiri de Sant Sadurní, primer bisbe de Tolosa de Llenguadoc.

Es tracta de pintura al tremp sobre fusta d’alba, de mides 90x134 cm. Està dividit en quatre quadres i un de gran al mig, que correspon al Crist Pantocràtor.

Dalt a la dreta: miracle del Sant, salvant a persones ofegades.
Dalt a la esquerra: judici a Sant Sadurní pel poble pagà.
Baix a la esquerra: martiri de Sant Sadurní, lligat pels peus a un toro.
Baix a la dreta: està malmès, podria ser l’enterrament del Sant per les “Santes Puelles"

És un frontal datat al primer terç del segle XIII. Va a ser restaurat l’any 1984.

Sant Sadurní de Biescas de Bardaixi

Foto: J. Urpí (1997)

Església del Bisbat de Barbastre-Monsó, municipi de la vall de Bardaixi, comarca de la Baixa Ribagorça. S’hi arriba per la carretera de Campo a les Viles de Turbó, a 2,5 km a mà esquerra.

És un temple romànic del segle XII, d’una nau amb coberta de canó i absis semicircular amb formes llombardes populars en aquestes terres. Després també s’hi van afegir dues capelles i una espadanya de dos ulls. Ha estat restaurada a l’últim terç del segle XX. Inicialment va pertànyer al Bisbat de Roda d’Isabena i no és fins l’any 1295 que va dependre del monestir de Sant Victorian.

Sant Sadurní de Montesquiu d'Albera

Foto: J. Urpí (1996)

Església del bisbat de Perpinyà, districte de Ceret, comarca del Rosselló. S’hi arriba per la carretera de Perpinyà fins Argelers (N-114); després, a mà dreta, caldrà agafar la carretera D-618 i més tard laD-61.

És un temple romànic del segle XII, d’una sola nau, coberta amb volta apuntada i absis semicircular amb decoració llombarda. El campanar és de torreta quadrada suplint l’original d’espadanya. Als segles XIV i XV s'hi van afegir capelles laterals. Té inscripcions funeràries dels segles XIII i XIV.

Església consagrada el 10 de juny del 1123 pel Bisbe Pere d’Elna.

Sant Sadurní d'Esperan

Foto: J. Urpí (1997)

Església del bisbat d’Urgell situada al nucli abandonat d’Esperan (a 1400 m d’altitud); municipi de Pont de Suert, comarca de l’Alta Ribagorça. S’hi arriba des de Pont de Suert cap el poble d’Igüerri, des d'on surt un camí de ferradura i en 45 minuts ens hi porta.

És una església romànica del segle XII, d’una nau amb absis semicircular i campanar d’espadanya de dos ulls. En el segle XVIII, es van afegir dues capelles al mur meridional.

Una de les primeres referències al lloc és de l’any 1173, quan Ramon d’Erill deixa el villar d’Esperan i les seves pertinences al monestir de Santa María de Lavaix. Aquesta dependència va durar fins el segle XVIII.

Sarcòfag de Sant Hilari

Foto: J. Urpí (1996)

És troba dins l’Abadia de Sant Hilari, a 15 quilometres de Carcassona, a la regió d’Aude, a França.

És una obra del segle XII atribuïda al Mestre de Cabestany, escultor anònim o taller d’escultors itinerants. És un sarcòfag construït amb marbre blanc dels Pirineus; les seves mides són 2 x 0,65 metres.

Estan esculpides en imatges la vida i martiri de Sant Sadurní.

Al lateral dret: Sant Sadurní amb dos dels seus deixebles, que representen Sant Papol i Sant Honest.

Al frontal: l’empresonament de Sant Sadurní pels soldats romans i el seu martiri lligat a les potes d’un brau.

Al lateral esquerre: enterrament de Sant Sadurní i ascensió de la seva ànima al cel.

San Saturnino de Moneo

Foto: J. Urpí (1999)

Església parroquial del Bisbat de Burgos, municipi de Medina del Pomar, a la província de Burgos. S'hi arriba per la N-629, al nord de la província, i es troba a peu de carretera.

És un dels monuments renaixentistes més interessants de la comarca de les Merindades. El 17 d'agost de 1538 la parròquia aconsegueix, dels vicaris de Valpuesta, llicència per construir-hi una església. Es comencen les obres el 1539 sota la direcció del Cantero Don Juan del Ribero.

És un temple de tres naus, dividit en dos trams i una àmplia capçalera a la nau major. Té contraforts a l'exterior, i el campanar és de planta quadrada. Conté sis retaules generalment barrocs (segle XVII) i algunes peces d'estil rococó (segle XVIII).

Abadia de Sant Hilari

Foto: J. Urpí (1996)

Església parroquial del Bisbat de Carcassona, regió de l’Aude (Occitània). Es troba a 15 quilòmetres de Carcassona en direcció sud, per la carretera D-104.

L’església és de finals del segle XII, d’una sola nau acabada amb absis i dues capelles laterals formant un falç creuer. El claustre és del segle XIV i té 42 arcades ogivals repartides en quatre galeries.

Els orígens d’aquesta abadia són incerts, es remunten al segle VI quan Hilari, Bisbe de Carcassona, construeix una capella dedicada a Sant Sadurní. El segle VII es converteix en església regida per monjos. La primera notícia documentada és de l’any 825, quan el rei Lluís el Pietós confirma els béns de l’església. Durant el mandat de l’Abat Benoit (any 970), es fan el trasllat de les relíquies de Sant Hilari a aquest monestir, i això fa que aquest canviï d’advocació.

Fins el segle XIII són temps de gran importància sota la protecció dels comtes de Carcassona. Després, durant la persecució dels Càtars, els monjos d’aquest monestir són acusats d’heretgia i perden l’autonomia i el monestir és malmès pels croats de Simon de Monfort. Després, les dificultats econòmiques, la pesta negra i diverses guerres fa que desapareguin els monjos i l’any 1758 és converteix en parròquia.

La peça que dóna renom a aquesta abadia és un sarcòfag del segle XII, en el qual està representada la vida i el martiri de Sant Sadurní. És obra del Mestre de Cabestany.

San Saturnino de Yesero

Foto: J. Urpí (1998)

Església parroquial del Bisbat de Jaca, a la província d’Osca. S’hi arriba per la N-260 i es troba entre Biescas i Broto.

El temple parroquial, conserva poques restes del seu origen medieval, tan sols un parell de finestres estretes a la base de la torre campanar. El temple actual correspon a la reforma feta al segle XVII, l’interior consta d’una nau amb cinc capelles.

L’existència de Yesero està documentada en el segle XI, però la seva màxima esplendor arriba el segle XV, època en què és la població més important de la Val de Gabin.