Sant Sadurní de Vila-rubla

Foto    Josep Urpí

Església del bisbat de la Seu d’Urgell, lloc de Vila-Rubla, municipi de Montferrer i Castellbó, comarca de l'Alt Urgell.

S’hi arriba des de la Seu d’Urgell per la carretera N-260 , direcció Adrall, fins a Guils del Cantó i des d’aquí per una pista que passa per Solans o bé des del coll del Cantó per un altre pista que passa per Biscarbó.

Foto  Josep Urpí

El lloc se cita en l’acta de consagració  de la catedral de la Seu d’Urgell l’any 839, amb la grafia “Villarubea”. L’any 1011 el comte Guillem II dóna el lloc al monestir de Gerri. El temple és esmentat en l’acta de consagració de Santa Cecilia d’Elins del 1080. L’església surt citada els anys 1312 i 1314 en les visites dels delegats de l’arquebisbat de Tarragona.

Antigament era sufragaria de l’església de Sant Fruitós de Guils  del Cantó i actualment de Sant Serni de Noves del Segre.

Edifici d’una sola nau, coberta amb estructura d’embigat de fusta i capsada a llevant per un tram de la nau, més estret que la resta i cobert per una volta de canó de perfil semicircular. La porta en arc de mig punt a la façana de ponent és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. A la façana sud hi ha una capella rectangular afegida a l’obra original i una finestra inequívocament romànica.

BIBLIOGRAFIA:  Catalunya Romànica volum VI

Sant Sadurní de Noves de Segre

Foto  J. Urpi

Església parroquial del bisbat de la Seu d’Urgell, poble de Noves de Segre,  municipi de Les Valls d’Aguilar, comarca de l’Alt Urgell. S’hi arriba per la carretera C-14 de la Seu d’Urgell a Pons, a uns 11 kms de la Seu, a ma dreta surt la carretera LV-5133 que en tres quilòmetres ens hi porta.

L’església actual consta d’una nau principal i una de lateral afegida, la torre del campanar es adossada al temple i constitueix l’accés actual a l’església. Edifici d’origen romànic, que les transformacions i restauracions fetes al llarg del temps, poca cosa ha quedat del temple original. L’última restauració data de l’any 2003.´

Foto  Joan Valls     any 2012

Foto  J.Urpí    any 1995

La parròquia ja surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del segle IX, amb el nom de “Novas”. L’advocació de Sant Sadurní relacionada amb el lloc de Noves, ja apareixen en els documents de finals del segle X, i l’església pròpiament dita de Sant Sadurní de Noves, en un document de permuta del 1030, on una de les terres permutades és situada sobre l’església de Sant Sadurní, i en dos documents dels anys 1063 i 1097 en que rep un llegat d’un mancús i de dos sous respectivament. La parròquia de Noves estava inclosa en el deganat d’Urgellet de la diòcesis d’Urgell, segons consta en les visites dels delegats del arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314, així com en el llibre de la dècima del 1391.

BIBLIOFRAFIA: Catalunya Romànica, volum VI

Sant Sadurní d'Arfa

Foto  J. Urpí

Parròquia del bisbat de la Seu d’Urgell. Poble d’Arfa, municipi de Ribera d’Urgellet, comarca del Alt Urgell. Es troba situada a quatre quilometres de la Seu d’Urgell per la carretera N-260,  direcció Ponts, a ma esquerra.

Foto  J. Urpí

Església d’origen romànica  amb planta de creu llatina, absis rectangular i capelles també rectangulars formant creuer. L’any 1666 es devia reformà ja que aquesta data figura inscrita en l’arc d’entrada al temple. El campanar octogonal fou construït el 1707 i segons parla la tradició, fou pagat per un veí del poble que s’havia enriquit en les guerres del Països Baixos. El rellotge del campanar fou encomanat a un rellotger d’Ordino l’any 1816.

Arfa com a parròquia, ja surt esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom de “Assoa”, en els segles X i XI amb la grafia “Asua”, “Assua” i “Asfa”, posteriorment pren les formes “Affa”, “Arpha” fins arribar a l’actual “Arfa”.

Foto  J. Urpí

Va pertanya al capítol de la catedral d’Urgell, segons els fogatjaments del segle XIV fins al segle XIX.

L’advocació a Sant Sadurní de l’església d’Arfa, no la trobem fins l’any 1013, en el testament del prevere Martí, jurat sobre l’altar de Sant Sadurní d’Arfa. També cal ressenyar que l’any 1936 fou destruït un gran retaule barroc que s’hi conservava.

BIBLIOGRAFIA:  Enciclopèdia.cat  i Catalunya Romànica, volum VI 

Sant Sadurní de Seix

foto: J. Urpí                    

Esglesiola del bisbat d'Urgell, situada a 1260 metres d'altitud, al petit nucli de Seix, municipi de Montferrer i Castellbò, comarca de l'Alt Urgell. S'hi arriba per la carretera C-14 de Pons a la Seu d'Urgell i al km 231 (passat Adrall ) a mà esquerra surt una carretera que porta a Castellbò i des d'aquí, en uns 8 kms arribem a Seix.

El lloc és documentat l'any 1034, relatiu a unes terres situades a la vall de Romandriu i que s'esmena com a límit la llacuna de " cix ". També l'any 1060 s'esmena com a límit del castell i vila de Romandriu. Pel llibre de visites pastorals sabem que des de 1575 l'eglésia era sufragània de la parròquia  de Santa Creu de Castellbò. Amb la darrera reforma parroquial de 1904, passà a dependre de la parròqiua de Castellbò.



foto: J. Urpí



 Temple de petites dimensions, d'una sola nau amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals, i absis semicircular llis. Portalada d'una arcada adovellada simple, situada a la façana de ponent, acabada amb un campanar de cadireta d'un sol ull. Taulada feta amb lloses llicorella. Té un petit clos davant seu.




foto: J. Urpí


                                           BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum VI   



Sant Serni de Tavèrnoles

Parròquia del bisbat d’Urgell, poble d’Anserall, municipi de Valls de Valira, comarca de l'Alt Urgell. Es troba situat a 3 km de la Seu d’Urgell per la carretera d’Andorra i a 300 metres al nord del poble d’Anserall.

L’església actual és el que queda d’un gran monestir que va tenir la seva màxima esplendor en els segles XI i XII. L’origen del monestir se situa en època visigòtica entre els segles VI i VIII, situat a peu del camí entre
Castellciutat (avui Seu d’Urgell ) i les vall d’Andorra, aprofitant les restes d’una posada (tabernulae).

Cap a l’any 782 hi ha notícies de l’abat Fèlix (després seria anomenat bisbe d’Urgell) que comença la recristianització de part dels Pirineus. Però l’any 791 és acusat d’adopcionista i exiliat a Lió per les autoritats carolíngies, que van nomenar el bisbe Leidrad de Lió administrador de la diòcesis i introductor de la regla benedictina al monestir.

A partir d’aquí comencen les donacions del comtes i senyors feudals al monestir per engrandir les seves possessions i riqueses. Un gran impulsor va ser l’abat Ponç (company i amic del famós bisbe Oliba) que també fou conseller del rei Sanç III de Navarra i dels reis de Lleó, i que va acabar la seva vida com a bisbe de Oviedo i Palència.

L'augment de rendes i donatius permet la construcció del nou monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que fou consagrat el 19 de gener del 1040 pels bisbes Eriball d’Urgell i Arnuf de Ribagorça, sent prior l’abat Guillem. A la cerimònia hi van assistir els arquebisbes de Narbona i d’Arles, els bisbes de Besiers, Elna, Girona i Tolosa de Llenguadoc.

L’any 1099, una butlla del Papa Urbà II, confirma a Tavèrnoles els privilegis donats per Carlemany i el Papa Lleó III i col·loca el monestir i el seu patrimoni sota la dependència directa de la Santa Seu.

El seu patrimoni va augmentant i les seves possessions s’estenen per tot L’Urgell, Andorra, Ribagorça, Cerdanya, Berguedà i arriba a Lleida i Manresa,i també al comtat de Girona. Els comtes d’Urgell Ermengol IV i Ermengol V li fan donacions de terres que tenen a Castella, Lleó, Extremadura i Astúries. Per contra, augmenten els conflictes amb la part feudal i eclesiàstica per la possessió de terres, rendes i privilegis.

Al segle XIV comença la seva decadència tant patrimonial com monàstica. L’últim abat conegut és Tomàs Costa (1564-65). El 13 d’agost de 1592, el Papa Climent VIII declara suprimit el monestir i convertí la seva església en parròquia d’Anserall, amb vicari perpetu i les seves rendes passen al Seminari Tridentí de la Seu d’Urgell. Durant els segles següents, va patir una gran espoliació de tot el conjunt monumental, ja que les
dependències van ser abandonades. L’any 1936, imatges i retaules van ser cremats pel comitè revolucionari d’Anserall. Durant els anys 1971 al 1974, l’arquitecte Francesc Pons Sorolla restaura les restes del temple.
Posteriorment s'hi col·loquen les imatges del Sant Crist, Marededéu i Sant Serni, obres de l’artesà andorrà Sergi Mas.

L’església era un edifici grandiós i d’extraordinària singularitat, de planta basilical de tres naus separades per pilars. A l’absis central s'hi obren tres absidioles i la del mig queda dividida amb unes altres tres absidioles petites. El claustre estava situat al sud de l’església, de planta rectangular o poligonal, i se'n conserven els  capitells en diversos museus nacionals i estrangers

Bibliografia: Catalunya Romànica (VI)

Centre d’estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall

Viatge a Tavèrnoles

Foto: Oriol Calbetó

On es troba Sant Serni de Tavèrnoles? Com s’hi va? És molt visitat pel públic? Hi ha prou interès, per part de qui correspongui, fer conèixer aquest monestir?

Havia sentit parlar d’aquest monestir i vaig decidir anar-hi a veure’l. És qüestió d’agafar la carretera de la Seu d’Urgell i anar en direcció Andorra. Una vegada arribo al poble d’Anserall i sense cap indicació a la carretera, m’hi endinso i ja veig el conjunt monumental del monestir, que és als afores del poble, però molt a prop de la carretera. Una via molt transitada per anar o venir d’Andorra. Difícilment cap vehicle es desvia del seu recorregut per anar a visitar una de les joies de l’Alt Urgell i del Pirineu. Aquest monestir, si estigués situat a zones més turístiques, tindria una altra sort. Però es troba en una comarca, l’Alt Urgell, que per un cantó té la Cerdanya i per l’altre Andorra. El mateix li passa a la Seu (catedral) de la Seu d’Urgell i el casc antic d’aquesta població de 14.000 habitants. Casc antic reformat amb molt bon criteri, gràcies a un projecte d’un grup d’arquitectes de Darmstadt (Alemanya).

Arribo davant d’una petita placeta on el silenci és total. El mateix silenci que he trobat en pobles del terme de Valls de Valira: Civís, Sant Joan Fumat, Ars, Asnurri i Arcavell. Noms d’un país antic, arrelats a la terra, que tenen grans dificultats per sobreviure i que contrasta  amb el gran centre comercial proper que és Andorra. Si paro l’orella i posant imaginació, arribo a sentir els cants gregorians dels monjos entre les pedres grises mentre a l’exterior la puput ens diu que ja ha arribat la primavera en aquest indret.

El monestir està rodejat de terres grasses, on els pagesos tenen el seus horts, regats pel Valira. Gent de poques paraules i gestos austers. Són gent de muntanya on la soledat forma part de la seva companyia quotidiana.

Foto: Oriol Calbetó

Han passat centenars d’anys i la fàbrica de l’edifici, amb restauració feta als anys 1971-72, es manté sòlida i ferma sobra la terra. ¿Quant temps haurà de passar per què, no tant sols el monestir, sinó aquesta comarca pugui entrar dins del circuit cultural turístic i no ser una comarca de pas cap Andorra? El monestir ha estat el referent de les diferents generacions d’Anserall  malgrat l’absoluta ignorància per les coses substancials del país per part de qui correspongui, per bé que l’any 1931 fou declara Bé Cultural d’Interés Nacional. França hagués posat en el mapa Sant Serni de Tavèrnoles.

O potser val més deixar-ho com està?

No entraré en l’història del monestir, només indicar que l’inici de la construcció es produeix a l’època visigòtica amb motiu de l’arribada de les restes de Sant Serni. Més tard fou regit per monjos benedictins i és en el segle XI, on viu el seu màxim esplendor, i acumula terres com a conseqüència de la reconquesta. Però el segle XIV inicia la seva decadència i en el XVI es converteix en la parròquia d’Anserall.

Aquesta ha estat la fi de tota una comunitat de monjos que van tenir poder en terres i van servir l’orde benedictina. Avui només queden les pedres i el silenci.

Oriol Calbetó i Anglada

Sant Serni de la Salsa

Foto: J. Urpí (1995)

Església del bisbat de Solsona, municipi de Bassella, comarca de l’Alt Urgell. S’hi arriba per la carretera de Solsona a Bassella i al km 20 trobem el poble d’Ogern i des d’aquí, una pista d’1 km a la Salsa.

Edifici romànic del segle XII d’una nau i coberta amb volta de canó, reforçada amb tres arcs torals i absis semicircular, campanar d’espadanya de dos ulls, a l’exterior de l’absis hi ha un conjunt de tombes antropomorfes excavades damunt la roca.

La primera notícia és d’un testament de l’any 1094. L’any 1133 el bisbe d’Urgell fa donació de Sant Serni de la Salsa a l’església de Santa María de Solsona.

La gent d’aquest lloc, conserva la tradició que diu que Sant Sadurní, en passar per aquestes contrades a predicar l’evangeli, va anar a descansar al costat d’una roca i les seves petjades, s’han conservat fins ara, al lloc anomenat ”Pas de Sant Serni” a prop de l’església.

Sant Serni de Gavarra

Foto: J. Urpí (1995)

Església del bisbat d’Urgell, municipi de Coll de Nargó, comarca de l’Alt Urgell. S’hi arriba per la carretera de Coll de Nargó a Isona, al km 20 a mà esquerra, surt una carretera que en 9 kms ens hi porta.

És un edifici d’origen romànic. Consta d’una nau amb coberta de canó de mig punt i reforçada amb tres arcs torals; havia tingut absis semicircular. Ha sofert moltes transformacions principalment als segles XVII i XVIII. L’element característic d’aquesta església és el campanar de torre circular. L’any 1922 es va suprimir l’últim pis i es va substituir per un d’espadanya de dos ulls.

La notícia més antiga, és la venda d’un alou “in castro Gavarra, in apendicio de Sancti Saturnini” l’any 1046.

Sant Serni de Cabó

Foto: J. Urpí (1992)

Antiga església parroquial de Cabó, comarca de l’Alt Urgell. S’hi arriba per una carretera que surt d’Organyà i dista 10 quilòmetres.

Situada als afores del poble, és un edifici molt singular del segle XII, amb un absis a tramuntana i un altre al costat de ponent.