30 d’abr. 2012

Sant Sadurní de Montmajor

Foto  J. Urpí

Església parroquial del bisbat de Solsona, municipi de Montmajor, comarca del Berguedà. S’hi arriba per la carretera C-55 de Manresa  Solsona,  a Cardona cal agafar la B-420 i seguir fins el km 13 i agafar el trencall a la dreta que en 1 quilòmetre ens portarà a Montmajor.


El antic temple parroquial estava situat a un tossal , anomenat de Can Sabata, junt al castell. A la part baixa del tossal, anomenada els Plans, principalment a partir del segle XVIII, comença a repoblar-se 



Llinda del portal                        Foto  J. Urpí

 Això fa que els veïns dels Plans tinguin de desplaçar-se al tossal , per anar a missa, enterraments  i demés activitats litúrgiques. A causa del mal estat de la rectoria, el rector Climent Camp, demana al bisbe de Solsona, Lluis Amigó (1907), viure fora de la rectoria vella, el bisbe vol que s’adobi, però el rector i gran part de les famílies de la parròquia demanen que se n’edifiqui una de nova al peu del tossal.

Durant el 1910 els feligresos dels Plans, formen una junta local per recaptar diners per la construcció d’un temple nou, fou elegit president en Josep Company, encara que figurava en primer lloc el rector Enric Pellicer, aquest home de temperament enèrgic, veient la tardança amb que es portaven les coses des de Solsona, invertí 250 pessetes de la seva butxaca, per la construcció d’una nova rectoria a peu del tossal. L’any 1911, ja estava en peu la nova rectoria, s’hi adaptà una saleta com a oratori per celebrar misses, encara que no s’abandonà del tot l’antiga església del tossal.

Foto  J. Urpí
El 15 d’agost de1921, el canonge de Solsona , el Dr. Joan Rossell aprova el projecta per una nova església , presentat pels germans Casimir i Esteva Sala i Codinet, amb un pressupost de 10.000 pessetes. Es desmunta l’església vella per aprofitar-ne les pedres . La inauguració de la nova església es feu el 17 de setembre de 1922 pel bisbe Valentí Comelles.

Es un temple d’una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal, campanar de torre quadrada, que es va acabar l’any 1950 i el 3 de setembre es feu la benedicció de la campana que portà els noms de Maria del Roser de Fàtima, Lupa i Saturnina.

Escut del municipi de Montmajor

S’ha de remarcar que es el únic municipi que en el seu escut porta la mitra, el bàcul i el toro, atributs de Sant Sadurní, patró de la parròquia i del poble.

Goigs editat conjuntament per les parròquies
de
Montmajor i Sant Sadurní d'Anoia
29 de novembre de 2009


BIBLIOGRAFIA:    Basat en un escrit de mossèn Antoni Bach i Riu



22 d’abr. 2012

Sant Sadurní d'Osormort

Foto    Oriol Calbetó
Església parroquial del bisbat de Vic, municipi de Sant Sadurní d’Osormort, comarca d’Osona. S’hi arriba per l’Eix Transversal ( C-25 ) surtin el quilòmetre 195, o per l’antiga carretera de Vic a Sant Hilari de Sacalm, km 15.
La parròquia de Sant Sadurní , amb el nom de Planeses, ja surt esmentada abans  de l’any 937, quant  Avirons i la seva muller, donaren unes terres a Sant Pere de Vic. També entre els anys 1025 i 1050 surt en un llistat de parròquies del bisbat de Vic. Mentre que en un altre llista anterior a 1154 surt com a sufragània de Sant Llorenç del Munt. Torna a recuperar les funcions de parròquia l’any 1330, l’església de Sant Sadurní  d’Osormort, tal com costa en una visita de Galceran Sacosta, bisbe de Vic.

Foto     Oriol Calbetó

Temple de finals del segle XI, d’una sola nau, coberta de volta de canó i absis semicircular amb formes  llombardes, al segle XII s’afegí el campanar de torre quadrada, que va ser reconstruït al segle XV,  després dels terratrèmols que sofrí la zona.
Aquesta església es important per les pintures murals trobades l’any 1915 per mossèn Gaspart Puigneró, en el absis tapat per un retaule barroc. Durant la guerra del 1936, al cremar-se el retaule barroc, es feren malbé les pintures murals, que després de ser restaurades al taller de R. Gudiol, ingressaren al Museu Episcopal de Vic l’any 1941.

BIBBIOGAFIA:   Catalunya Romànica, volum  III