Sant Sadurní de Montmajor

Foto  J. Urpí

Església parroquial del bisbat de Solsona, municipi de Montmajor, comarca del Berguedà. S’hi arriba per la carretera C-55 de Manresa  Solsona,  a Cardona cal agafar la B-420 i seguir fins el km 13 i agafar el trencall a la dreta que en 1 quilòmetre ens portarà a Montmajor.

El antic temple parroquial estava situat a un tossal , anomenat de Can Sabata, junt al castell. A la part baixa del tossal, anomenada els Plans, principalment a partir del segle XVIII, comença a repoblar-se 

Llinda del portal                        Foto  J. Urpí

 Això fa que els veïns dels Plans tinguin de desplaçar-se al tossal , per anar a missa, enterraments  i demés activitats litúrgiques. A causa del mal estat de la rectoria, el rector Climent Camp, demana al bisbe de Solsona, Lluis Amigó (1907), viure fora de la rectoria vella, el bisbe vol que s’adobi, però el rector i gran part de les famílies de la parròquia demanen que se n’edifiqui una de nova al peu del tossal.

Durant el 1910 els feligresos dels Plans, formen una junta local per recaptar diners per la construcció d’un temple nou, fou elegit president en Josep Company, encara que figurava en primer lloc el rector Enric Pellicer, aquest home de temperament enèrgic, veient la tardança amb que es portaven les coses des de Solsona, invertí 250 pessetes de la seva butxaca, per la construcció d’una nova rectoria a peu del tossal. L’any 1911, ja estava en peu la nova rectoria, s’hi adaptà una saleta com a oratori per celebrar misses, encara que no s’abandonà del tot l’antiga església del tossal.

Foto  J. Urpí

El 15 d’agost de1921, el canonge de Solsona , el Dr. Joan Rossell aprova el projecta per una nova església , presentat pels germans Casimir i Esteva Sala i Codinet, amb un pressupost de 10.000 pessetes. Es desmunta l’església vella per aprofitar-ne les pedres . La inauguració de la nova església es feu el 17 de setembre de 1922 pel bisbe Valentí Comelles.

Es un temple d’una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal, campanar de torre quadrada, que es va acabar l’any 1950 i el 3 de setembre es feu la benedicció de la campana que portà els noms de Maria del Roser de Fàtima, Lupa i Saturnina.

Escut del municipi de Montmajor

S’ha de remarcar que es el únic municipi que en el seu escut porta la mitra, el bàcul i el toro, atributs de Sant Sadurní, patró de la parròquia i del poble.

Goigs editat conjuntament per les parròquies
de
Montmajor i Sant Sadurní d'Anoia
29 de novembre de 2009

BIBLIOGRAFIA:    Basat en un escrit de mossèn Antoni Bach i Riu

Sant Serni de Clarà

 foto J. Urpí---2011



 foto J. Urpí----1994



Església del bisbat de Solsona, lloc de Clarà, municipi d’Avià, comarca del Bergadà. S’hi arriba per la carretera de Berga a Solsona (C-26 ), a uns tres kilòmetres passat el poble d’Avià, s’ha d’agafar a mà esquerra una pista, que passat uns 50 metres ja una desviació a la dreta, que en poca estona et porta a l’església.

En època carolíngia, el lloc de Clarà estava situat dintre els límits del castell de Clarà, ja s’esmena l’any 907 en l’acta de consagració de l’església d’Avià i l’any 983 com a possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. La primera notícia referent a l’església es de l’any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix, entre altres esglésies, la de Sant Sadurní de Clarà.

 foto J. Urpí

 

El temple romànic desapareix el segle XVII i es modifica totalment. Actualment consta d’uns sola nau, amb coberta inicialment de volta de canó i teulada a dues vessants. La façana de llevant està coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls, a la llinda de la porta, hi ha gravada la data de 1630 junt amb un petit relleu format per un Crismó amb una creu i dos animals alats, que podrien ser dos braus, animals representatius del martiri del titular de l’església. També hi trobem un petit rellotge de sol. Al costat esquerra hi ha un petit cementiri.

L’any 1936, es cremà l’altar, així com les imatges i mobiliari de dins el temple, després va esser abandonada,fins que l’any 1988, el poble d’Avià va posar en marxa una campanya de restauració. L’octubre de 1990, es recupera la festa de Sant Lluc i es fa una romeria des d’Avià fins l’església. Actualment cada tercer diumenge d’octubre s’hi celebra un aplec.

    BIBLIOGRAFIA:     Catalunya Romànica, volum XII  i  església de S. Serni de Clarà



Sant Serni de Fígols

                                                                                     foto  J.Urpí

Església romànica del bisbat de Solsona, lloc de Fígols, municipi de Gargallà, comarca del Bergadà. S’hi arriba per la carretera de Cardona a Motmajor (B-420 ), al km. 6.7 a mà dreta surt  una pista asfaltada que en un km. ens hi porta, es troba situada al costat de la casa-masia de Fígols.

L’església va pertànyer inicialment al monestir de Ripoll, ja que en l’any 1003, el comte Oliba fa varies donacions a dit monestir, una d’elles es l’església de Sant Sadurní de Fígols. Entre els anys 1312 i 1315 tenia capellà propi i cementiri. EL segle XVIII era sufragània de Sant Andreu de Gargallà.

                                                                                    Foto J. Urpí

El temple originalment es de un romànic tardà, possiblement del segle XIII, consta de una sola nau amb volta lleugerament apuntada i no té absis. En el mur de ponent hi trobem un porxo i a la porta d’entrada hi ha marcada la data de 1689, i també  un campanar d’espadanya de dos ulls. El 1709 hi trobem una reforma feta de Joseph Pujol, la qual comportà l’obertura de dues capelles laterals i una sagristia. El presbiteri està presidit per un retaule incomplert d’estil gòtic, entre les pintures hi ha la de Santa Magdalena i dos plafons amb imatges que podrien ser de la vida de Sant Sadurní.

Aquesta església també se la coneix com Santa Magdalena de Fígols.






 Foto J. Urpí



 foto  J. Urpí

A uns cent metres abans d’arribar a l’església, es troba un indicador amb el nom de “ cova de Sant Serni “, es una roca amb un forat rodó, on la tradició diu que quant Sant Sadurní  va venir a predicar per a questes contrades, s’hi va resguardar de la pluja.

BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum XII

Sant Serni de Terrers

                                                                              foto J. Urpí

Església romànica, situada a pocs metres de la masia de la Torre de Terrers, municipi de Capolat, comarca del Bergadà, bisbat de Solsona. S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys ( BV-4241 ) i al km. 17 a mà dreta surt un camí que en uns 300 metres ens hi porta.

Cal pensar que la primitiva església de Terrers fou bastida pel comte Guifré, al segle IX, duran la repoblació i organització de la Vall de Lord. En el document de la consagració de l’església de la Seu d’Urgell, segle XI, s’esmena la parròquia de Terrers ( Terreros ) dins els límits de la Vall de Lord. Al segle XVIII era sufragània de la parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. Avui l’església resta sense culta

                                                                                   foto J. Urpí

Es un temple petit, d’una sola nau rectangular tancada per un mur pla i sense absis. Cal suposar que la coberta era de volta de canó, ja que l’actual es moderna. Portal situat al migjorn, coberta amb arc de mig punt fet amb dovelles grosses. A ponent s’alça un campanar d’espadanya. Al segle XVIII, s’hi afegeix una capella de planta rectangular.

En aquest edifici era venerada una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu, possiblement de finals del segle XIII. Actualment està guardada en una casa particular.



                                                       BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica , volum XII



Sant Sadurní de Maçaners

Foto: J. Urpí (2010)

Església del bisbat de Solsona, municipi de Saldes, comarca del Berguedà. S’hi arriba per la carretera de Berga a Guardiola de Bergadà, passat el km. 112, a mà esquerra surt una carretera en direcció a Gósol i a 12 km. es troba Maçaners a peu de carretera.

De la primitiva església romànica, no s’han conserva cap testimoni ni cap resta arquitectònica. Hem de creure que era una petita capella i, segons les necessitats de cada època ,es va anant ampliant en diferentes fases, principalment el segle XVII. L'última restauració és de l’any 1995.

Foto: J. Urpí (1997)

En l'acte de consagració de la Seu d’Urgell del l’any 839 apareixamb el nom de Macianers. L’any 1294, el baró de Pinós, en aquells temps propietari del castell de Saldes, va reconèixer que havia exercit injustament jurisdicció sobre Sant Sadurní de Maçaners, que llavors pertanyía al monestir de Sant Llorenç pro Bagà.

Sant Sadurní del Cint

Foto: J. Urpí (1994)

Parròquia del Bisbat de Solsona, municipi de l’Espunyola, comarca del Berguedà. S’hi arriba per la carretera C-26 que va de Solsona a Aviar. En el quilòmetre 134, surt una carretera a mà esquerra que porta al Cint.

L’edifici és una església d’estil barroc, construïda el segle XVII, sobre l’antiga església romànica. En el seu interior hi ha restes de parets romàniques. Actualment està adossada a una gran masia.

El lloc va ser un dels primers repoblats a la vall de Lord, entre els anys 872 i 878 per iniciativa del comte Guifré el Pelós. L’any 920 el prevere Sciendiscle, que regia la parròquia del Cint, va ser nomenat abat del monestir de Sant Llorenç de Morunys.

Sant Sadurní de Fonollet

Foto: J. Urpí (1994)

Església del Bisbat de Solsona, municipi de Puig-reig, comarca del Berguedà. S’hi arriba agafant la carretera de Puig-reig a Casserres: abans del quilòmetre 10, hi ha una pista a mà esquerra que porta a Fonollet.

És una església d’origen romànic, de nau rectangular, coberta amb una volta apuntada i rematada per un absis semicircular. Actualment una part de l’edifici resta mig tapada per construccions modernes i per afegits diversos.

La primera notícia documentada és de l’any 1167, el vescomte Guillem de Berguedà i la seva muller van donar el delma que tenien a l’església de Sant Sadurní. L’any 1187 a conseqüència del testament del trobador Guillem de Berguedà va passar a formar part de l’ordre militar del Temple i l’any 1312 passar a mans dels Hospitalers.

Sant Serni de Malanyeu

Foto: J. Urpí (1997)

Església del Bisbat de Solsona, municipi de la Nou de Berguedà, comarca del Berguedà. S’hi arriba des de Berga en direcció a Guardiola: passades les mines de Figols s’arriba a Alfar i a mà dreta surt una carretera que ens hi porta en 4,3 quilòmetres.

És un edifici d’origen romànic, de mides mitjanes que consta d’una nau rectangular i absis semicircular. El campanar, de planta quadrada, és una construcció del segle XVIII. Conserva un retaule barroc de l’any 1714 amb escenes del martiri de Sant Sadurní.

La primera notícia relativa de l’església és del segle X, a l’acta de consagració de Sant Maria de la Seu d’Urgell, surt amb el nom de Malanguez.

Sant Sadurní de Rotgers

Foto: J. Urpí (1995)

Església romànica situada a la comarca del Berguedà. S’hi arriba per una pista que surt del camí de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. Es troba a dalt d’un petit serrat, en un terreny despoblat i enmig del bosc.

L’església és esmentada per primer cop l’any 938. És un petit edifici d’una nau, coberta amb una volta, absis semicircular i un petit campanar de torre de dos pisos de finestres.

Va ser declarada l’any 1984 monument historicoartístic d’interès nacional.

El Museu Episcopal de Vic, guarda un interessant frontal de l’altar (segle XIII) amb escenes de la vida de Sant Sadurní.