Sant Sadurní de cal Miret

Foto   Antoni Sagarra

Capella, actualment fora de culte, del bisbat de Sant Feliu del Llobregat, municipi de Sant Martí Sarroca, comarca de l'Alt Penedès.

S’hi arriba per la carretera de Vilafranca del Penedès a Sant Martí Sarroca. Passat el km. 6, cal agafar un trencall a la dreta, amb la senyalització de Cal Miret, i recórrer uns 3 kms.

Foto  Antoni Sagarra

La capella està integrada en el conjunt d’edificis d’una gran masia amb baluard anomenada “Cal Miret”. És un petit temple de planta rectangular, absis recte, teulada a dues vessants aguantada per una volta de canó, façana amb portal de mig punt amb pedres adovellades. Damunt la porta hi ha una finestra espitllerada i un campanar de cadireta d’una sola obertura.

Foto  Josep Urpí

La masia de cal Miret ja existia al segle XV, ja que se’n tenen notícies des de l’any 1474, quan s’esmena com a pabordia de “Barthomeu Myret de Sât Sadurny” i també en els fogatges de 1536 i 1553. Amb la visita pastoral de l’any 1511 surt esmentada junt amb l’ermita de sant Joan. Sabem que el 17 de febrer de 1658, en el testament de Pau Miret, fill de Jaume Miret de Sant Sadurní, del terme de Sant Martí, fa unes institucions d’aniversari celebrades a la capella esmentada, l’una el dia del seu òbit, i l’altra el dia de sant Pau. Hi havia un bonic retaule barroc que fou destruït l’any 1936.

Foto   Josep Urpí

A les parets de la capella hi ha dues dates marcades, una a la façana, que assenyala l'any 1598 (segurament correspon a una restauració de l’edifici) i l’altra a la dovella principal del portal que s’hi llegeix “Ave María sin pecado concebida 1697”.



Goig editat per Gogistes Penedesencs

L’any 2014, els Gogistes Penedesencs editen un goig dedicat a aquesta capella dintre la sèrie “Ermites i capelles del Penedès”.

 

BIBLIOGRAFIA: Notes recollides per Antoni Sagarra i Mas, de l’arxiu bibliogràfic de Vicenç Carbonell i Virella

Sant Sadurní d'Anoia

Foto: Remei Casanovas (2010)

Església parroquial del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, comarca de l’Alt Penedès. S’hi arriba des de Barcelona, per l’autopista A-7, passat Martorell, agafant la sortida 27.

És un temple d’origen romànic (segle XI) d’estil llombard: ho confirma la primera data referent aquesta església, que és el testament de Guisla de Santmartí, datat l’any 1080, en el qual deixa a la església de Sant

Sadurní de Subirats, el pa, vi, cups i botes que tenia al terme del castell de Lavit.

El 23 de març de 1567, el bisbe de Barcelona dóna llicència al rector Jaume Romeu per reformar l’església. Segurament es trobava en molt males condicions i va ser el moment d’edificar-ne una de nova, amb un campanar de planta octogonal i arcs ogivals al pis de les campanes i amb gàrgoles. A la paret porta marcada la data de1606. L’any 1660, arriben les relíquies de Sant Venat, des del monestir de Montserrat, procedents de la població de Càller (Cagliari ) de l’illa de Sardenya i és declarat copatró de Sant Sadurní, celebrant la seva festa el 30 de novembre.

Cap a l’any 1700, es va eixamplar el temple. Van quedar en peu els altars dedicats a Sant Llop, Sant Sepulcre i a la verge del Roser. L’any 1762 es deslliga de la parròquia de Subirats i es converteix en Sant Sadurní de Noya.

Entre els anys 1816 i 1823 es construeix la portalada neoclàssica i el cor, a més a més, va adquirir un orgue i una custòdia noves. En data de 1868, es treu el fossar situat al costat de l’església i es desplaça als afores del poble, a l'actual ubicació. L’any 1883, es va afegir el transsepte amb el cimbori, i el temple va quedar en forma de creu llatina.

Sota el mandat del mossèn Salvans, entre els anys 1925 i 1927, es modifica la façana de l’església amb una porxada renaixentista i es construeix la rectoria, amb el mecenatge del senyor Josep Ferrer i Sallés. Durant la guerra civil del 1936, l’església i la rectoria van ser saquejades i molts elements van ser cremats i destruïts. Un cop acabada la guerra, sota el mandat del mossèn Rafel Prats es repara totalment. L’any 1941, són col·locades tres noves campanes, amb els noms de Sadurnina, Marededeu de Gràcia i Venata.

L’1 d’abril de 1948 es consagra l’altar major pel mossèn Joan Salvans, per delegació del bisbe de Barcelona.

Foto: Remei Casanovas (2010)

Dades estretes dels llibres Parròquia de Sant Sadurní, 300 anys d’història i Monografia històrica-pintoresca de la vila de Sant Sadurní d’Anoia.

Sant Sadurní de Castellví de la Marca (nova)

Foto: J. Urpí (1997)

Església del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, comarca de l'Alt Penedès. S’hi arriba des de Vilafranca del Penedès, agafant la carretera de la Múnia i un cop passat el poble, a ma dreta trobarem la carretera que en 3 km. ens portarà a Castellví de la Marca.

Es tracta de la nova església d’estil neogòtic construïda al segle XX per substituir l’antic temple medieval de les afores del poble. Consta d’una nau amb capçalera rectangular i capelles laterals, coberta a dues vessants,

campanar de planta quadrada i amb la rectoria annexa.

Foto: J. Urpí (1997)

La història es remunta l’any 1779, quant el senyor rector escriu al seu bisbe demanant una església i una rectoria en un lloc més adient i a prop de les cases de la parròquia. No és fins a començament del segle XX que mossèn Francesc Tolrà comença les obres en uns terrenys donats per la família Sans de cal Noya i la va acabar el seu successor mossèn Anton Fàbregas. Va ser inagurada i beneïda el 29 de novembre de 1925, festivitat del seu patró. Desprès va ser malmesa per la guerra civil del 1936 i va ser restaurada l’any 1955 amb el projecte de l'arquitecte Josep Maria Sagnier.

Sant Sadurní de Castellví de la Marca (vella)

Foto: J. Urpí (1997)

Església del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, comarca de l'Alt Penedès. S’hi arriba des de Vilafranca del Penedès, agafant la carretera de la Múnia i un cop passat el poble, a mà dreta, trobarem la carretera que en 3 km. ens portarà a Castellví de la Marca i desde aqui al veïnat de Casesnoves de la Riera.

En el segle XI es construeix l’església per substituir la capella castellera de dalt el turó. Temple d’una sola nau, planta rectangular i absis semicircular d’estil llombart, durant els segles XIII i XIV se li van afegir dues naus. Actualment té campanar de base quadrada, porta de mig punt amb impostes i pedra adovellada.

Foto: J. Urpí (1997)

La notícia més antiga és la celebració d’un judici sota les normes visigòtiques, el 12 de juliol del 1066. A finals del segle XI l’església es profanada. El bisbe Berenguer Folch, de Barcelona consagra l’església el 29 d’abril del 1101.

A causa de la construcció d’una nova església al poble a principis del segle XX i de l’estat deplorable en que es trobava l’església, aquesta passà a mans privades el 22 d’abril del 1947, amb les condicions de restaurar i conservar el temple i que el mossèn de Castellví tingués llibertat per celebrar actes litúrgics.