Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palència. Mostrar tots els missatges

23 de nov. 2011

San Saturnino de Robladillo de Ucieza

 foto J. Urpí
Església del bisbat de Palencia, lloc de Robladillo de Ucieza, municipi de Valde-Ucieza, comarca de Tierra de Campos, provincia de Palencia. S’hi arriba per la carretera de Palencia a Carrión de los Condes i des d’aquí per San Mamés de Campos en vuit quilometres trobes el poble.

La primera referència del lloc, es troba en la documentació del monestir de San Zoilo de Carrión i recull una donació feta l’any 1208. També surt esmentada en el llibre conegut com “La más antigua estadística de la diócesis de Palencia” de l’any 1345 amb el nom de Sanct Sadornín de Roblediello, en la qual descriu les persones que estan al seu servei, el salari que han de cobrar i el repartiment dels delmes entre l’església i la catedral.

 foto J. Urpí
Es un temple d’una sola nau amb capelles als costats, campanar de torre quadrada, pòrtic d’arc llis que protegeix una portalada gòtica, que devia pertànyer a un altre edifici anterior, ja que l’actual es d’estil barroc. Presideix l’altar major un retaule amb l’imatge del titular de l’església. Cal destacar unes taules d’un retaule on hi trobem quatre plafons amb escenes de Sant Sadurní, segons la professora d’art Irune Fiz, es pot datar cap l’any 1510. Es obra d’un pintor anònim conegut com el Maestro de Calzada, amb influencies de la pintura de Pedro Berrugete. També cal destacar una pila baptismal del segle XIII.

 foto J.Urpí

BIBLIOGRAFIA: Catálogo Monumental de Palencia .
                          Enciclopedia del románico de Castilla-León

15 de març 2011

San Saturnino de Valsadornin


Església del Bisbat de Palència, lloc de Valsadornin, municipi de Cervera del Pisuerga, província de Palència. S’hi arriba a partir de Palència per la carretera N-611 o per l’autovia A-67 fins arribar a Aguilar de Campoo, d’aquí seguir per la P-212 per arribar a Cervera del Pisuerga i a la part nord de dita població surt una carretera local que ens porta a Valsadornin.

El toponímic de Valsadornin guarda relació entre la ubicació en una petita vall i amb l’advocació del titular de l’església. Només el llibre Libro Becerro de las Behetrias ens dóna notícies antigues (any 1352), que el lloc de Val Sadornin pertanyia a l’Infant Don Tello, senyor de Aguilar.

Temple d’origen romànic de començaments del segle XIII, si bé diverses modificacions al llarg dels segles XVII i XVIII variaren considerablement l'aspecte original. Consta d’una nau amb dos trams i presbiteri, en la capçalera una finestra cega amb arquivolta i els peus una esvelta espadanya de tres cossos, portalada amb arquivoltes cobertes per un atri d’embigat de fusta.




Presideix el presbiteri, el retaule major d’estil barroc amb una imatge de Sant Sadurní del segle XVI.

Es famós, el “tesoro romano de Valsadornin” que es va trobar els voltants del poble l’any 1937 i consistia en una àmfora amb quasi tres mil monedes romanes del segle III, que avui estan dipositades al Museo Arqueológico de Madrid.


Bibliografia: Enciclopedia del Románico de Castilla y Leon.
Inventario del Patrimonio Artístico de España

14 de març 2011

San Saturnino de Santana


Església del Bisbat de Palència. Lloc de Santana. Municipi de Respenda de la Peña, comarca de la Montaña, província de Palència.

Antigament es denominava Cuerno, com que era un nom mal sonant, el van canviar a principis del segle XX i l’anomenaren Santana, a causa de la devoció que aquesta santa tingué en el poble. Una imatge d’aquesta santa (segle XVI) es venerava a l’església.


S’hi arriba a partir de Palència agafant la carretera fins a Carrión de los Condes, passant per Saldaña Buenavista de Valdavia i a pocs quilòmetres es troba Santana.

Temple d’origen romànic que podria datar de la segona meitat del segle XIII, constava d’una sola nau, espadanya als peus i capçalera recta. Posteriorment cap al segle XVI es va modificar construint una segona nau, baptisteri i sagristia, portalada gòtica i pòrtic amb embigat de fusta.



El presbiteri el presideix un retaule rococó amb la imatge de sant Sadurní del segle XVI.



Bibliografia: Enciclopedia del románico de Castilla i León.
Inventario de Patrimonio Artístico de España