 |
| foto Josep Urpí |
Església abandonada que fou parròquia del bisbat de
Solsona, municipi de Clariana del Cardener, comarca del Solsonès. S’hi arriba
per la carretera de Manresa a Solsona (C-55 ) i en el km. 68 cal desviar-se a
la dreta fins a l’ajuntament, des de aquí surt una pista que puja fins l’església
en uns dos quilòmetres.
.jpg) |
| foto Joan Mondragon |
Temple abandonat i en situació d’enfonsament. Està
situat al costat de les ruïnes del castell de Clariana i estava adaptat al sistema
defensiu de la fortalesa. Consta d’una nau rectangular, volta de canó i sense
absis diferenciat. L’any 1676 s’obrí un nou portal d’entrada. De fet, la planta
i l’estructura internes han sofert nombroses modificacions, al llarg del temps
hi foren obertes diverses capelles laterals, dues d’aquestes, d’estil
renaixentistes.
.jpg) |
| foto Joan Mondragon |
La data més antiga d’església de Clariana és de l’any
1035 i correspon a la venda feta per Guilla a Miró, fill de Sunyer, de diversos
béns a la vall de Lord Jussà, els quals confrontaven a migdia amb la parròquia
de Clariana.
La consagració de l’església és deguda al bisbe
Eriball, també vescomte de Cardona, durant el seu pontificat (anys 1035-1040).
Entre els anys 1040 i 1154 passà a dependre de la canònica
de Sant Vicenç de Cardona, cedida pels vescomtes de Cardona.
L’any 1102, Bernat Bermont, feudatari dels comtes de
Cardona, en el seu testament, llegà els esplets de les Vinyes de Clariana a
Sant Sadurní de Clariana.
L’agost de 1214, el cavaller Arnau de Cardona llegà a
Sant Sadurní de Clariana els delmes dels alous que hi posseïa.
.jpg) |
| foto Joan Mondragón |
L’any 1651 l’escultor Josep Riera construeix el
retaule major de Clariana i el mateix any
actua com a testimoni dels pactes fets per Gabriel Adrià amb la parròquia
de Clariana perquè dauri el retaule major de Sant Sadurní, la imatge del Roser
i un quadre de Sant Miquel per 1050 lliures.
El 15 de juny de 1901, el rector de Clariana José
Prats juntament amb el alcalde de d’aquesta població, Ignacio Torres, envien
una carta al bisbat de Solsona en què detallen com l’església i la casa
rectoral adjunta amenacen ruïna i, a més a més, el rector els notifica que es
veu amb l’obligació d’abandonar-la per la seva seguretat; també hi afegeix que,
com que les obres de reparació són molt costoses i el lloc és de difícil accés,
recomana alçar una església nova i en un lloc mes cèntric i accessible.
I així va succeí: entre els anys 1902 i 1905 es
construeix una nova església amb la mateixa advocació i situada al peu de la
carretera de Cardona a Solsona.
BIBLIOGRAFIA:
Catalunya Romànica
volum XIII
Arxiu diocesà de Solsona
