24 de juny 2013

Sant Sadurní del castell de Clariana

foto  Josep  Urpí
Església abandonada que fou parròquia del bisbat de Solsona, municipi de Clariana del Cardener, comarca del Solsonès. S’hi arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55 ) i en el km. 68 cal desviar-se a la dreta fins a l’ajuntament, des de aquí surt una pista que puja fins l’església en uns dos quilòmetres.

foto  Joan  Mondragon
Temple abandonat i en situació d’enfonsament. Està situat al costat de les ruïnes del castell de Clariana i estava adaptat al sistema defensiu de la fortalesa. Consta d’una nau rectangular, volta de canó i sense absis diferenciat. L’any 1676 s’obrí un nou portal d’entrada. De fet, la planta i l’estructura internes han sofert nombroses modificacions, al llarg del temps hi foren obertes diverses capelles laterals, dues d’aquestes, d’estil renaixentistes.


foto  Joan  Mondragon
La data més antiga d’església de Clariana és de l’any 1035 i correspon a la venda feta per Guilla a Miró, fill de Sunyer, de diversos béns a la vall de Lord Jussà, els quals confrontaven a migdia amb la parròquia de Clariana.

La consagració de l’església és deguda al bisbe Eriball, també vescomte de Cardona, durant el seu pontificat (anys 1035-1040).

Entre els anys 1040 i 1154 passà a dependre de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, cedida pels vescomtes de Cardona.

L’any 1102, Bernat Bermont, feudatari dels comtes de Cardona, en el seu testament, llegà els esplets de les Vinyes de Clariana a Sant Sadurní de Clariana.

L’agost de 1214, el cavaller Arnau de Cardona llegà a Sant Sadurní de Clariana els delmes dels alous que hi posseïa.


foto   Joan  Mondragón
L’any 1651 l’escultor Josep Riera construeix el retaule major de Clariana i el mateix any  actua com a testimoni dels pactes fets per Gabriel Adrià amb la parròquia de Clariana perquè dauri el retaule major de Sant Sadurní, la imatge del Roser i un quadre de Sant Miquel per 1050 lliures.

El 15 de juny de 1901, el rector de Clariana José Prats juntament amb el alcalde de d’aquesta població, Ignacio Torres, envien una carta al bisbat de Solsona en què detallen com l’església i la casa rectoral adjunta amenacen ruïna i, a més a més, el rector els notifica que es veu amb l’obligació d’abandonar-la per la seva seguretat; també hi afegeix que, com que les obres de reparació són molt costoses i el lloc és de difícil accés, recomana alçar una església nova i en un lloc mes cèntric i accessible.

I així va succeí: entre els anys 1902 i 1905 es construeix una nova església amb la mateixa advocació i situada al peu de la carretera de Cardona a Solsona.


BIBLIOGRAFIA:
Catalunya Romànica  volum XIII
Arxiu diocesà de Solsona