Frontal de Sant Serni de Tavèrnoles

Foto  Museu Nacional d'Art Catalunya  ( MNAC )

Frontal  del monestir  de Sant Serni de Tavèrnoles i adquirit pel Museu Nacional d'Art Catalunya ( MNAC ) al Sr. Antonio Vives Escudero, l’any 1907.

Cronològicament aquet frontal cal situar-lo entre finals del segle XII i començaments del XIII.

Treball realitzat al trem sobre fusta. La conservació es acceptable, tot i que s’ha perdut part de la brillantó de la coloració que, sens dubte tenia.

Crida l’atenció les dimensions de la taula: 118 cm x 210 cm, del tot anormal tractant-se d’un frontal d’altar. També es podria considerar part d’un retaule.

Hi han representats, nou bisbes o abats nimbats, que es distribueixen en dos grups de quatre i dirigeixen el cap vers la figura central. Porten mitra, bàcul i llibre i una amplia casulla sobre la túnica. El personatge central es cobreix amb una capa i alça la mà en actitud de benedicció.

Aquí es tracta segurament de la exaltació de Sant Sadurní, bisbe i màrtir i patró del monestir. Si per el contrari , fos un abat, aleshores podria esser Felix d’Urgell, abat que fou del monestir en el segle IX i famós per la controvèrsia adopcionista .

BIBLIOGRAFIA:  Catalunya Romànica  volum 1

Timpà de San Saturnino de Artajona

Foto: J. Urpí

A la façana principal del temple es troba la portalada del segle XIII amb dotze arquivoltes, el timpà i la seva corresponent llinda.

El timpà està compost de tres pedres. En la del mig, podem veure la imatge de Sant Sadurní, amb vestimenta episcopal, portant bàcul en una mà mentre beneeix amb l’altra i recolza els seus peus sobre un brau, símbol del seu martiri. Juntament amb ell, a l’esquerra, una dona de genolls, amb un dimoni que li surt de l'orella, que podria ser Austris, la filla d’Antoninus, governador de Tolosa, batejada segons les llegendes pel propi Sant Sadurní. A cada costat, trobem dos personatges reials, agenollats i amb aptitud orant. S'identifiquen amb el rei Felipe el Hermoso de França i amb la reina Juana de Navarra, ja que en els anys del seu regnat (1298-1305) es va construir aquesta portalada. Prop del rei, hi ha un escut amb tres aus i la creu del comtat de Tolosa, més coneguda com la creu d’Occitània.

Foto: J. Urpí

A la llinda, es troben representades escenes del martiri de Sant Sadurní, començant a l’esquerra pel judici davant d’un ídol, segueix per les tortures al Sant i el seu martiri que va ser arrastrat per un brau i, per últim, el

seu enterrament.

Bibliografia: Catálogo Monumental de Navarra

Retaule de Sant Sadurní de la Roca

Carles Aymerich (CRBMC)

 

El retaule de l’altar major, dedicat a Sant Sadurní, és el que queda del retaule tardorenaixentista que va esculpir els anys 1615-1616 Antoni Comes. Es tracta de l’única obra que es conserva d’aquest escultor.

Aquest retaule, que primitivament arribava fins al sostre de l’església, va ser pintat entre els anys 1626-1630 per Antoni Rovira, un gran pintor i daurador. Una cartel·la enmig del retaule té la data 1630, corresponent a

l’acabament del seu daurat i de la seva pintura.

Del retaule primitiu es conserven el sòcol de pedra amb dues portes de fusta, la predel·la amb els quatre primers misteris de dolor del Rosari, dos alts relleus de la detenció i mort de Sant Sadurní, dos alts relleus referents a la Mare de Deu i els relleus dels evangelistes Marc i Lluc. El retaule primitiu tenia les imatges de Sant Sadurní i la Mare de Deu, al centre, i Sant Miquel Arcàngel, Sant Llorenç, Santa Madrona, i Sant Pere Màrtir al costats. El retaule ha estat restaurat en els anys 2009-2011. En aquesta restauració s’ha recuperat, sota diverses capes de pintura i brutícia, la policromia original. Es tracta, a Catalunya, de l’únic retaule d’aquesta època amb sòcol de pedra pintat. La imatge de Sant Sadurní, obra de Ramon Costa, és de l’any 1939.

L’any 2008, seguint les indicacions de Belén Cobo del Arco de l’any 1992, es van identificar i reclamar dos alts relleus de la predel·la del retaule (Oració a l’hort i Camí del Calvari ), que estaven de forma anònima en els magatzems del Museu de Granollers, des de l’època de la guerra civil. Autoritzada l’exposició de les peces en el seu lloc original, per part del Patronat del Museu de Granollers, es va realitzar la seva restauració per part de les restauradores Anna Casal i Marta Bosch, sota la supervisió del Centre de Restauració de bens i mobles de Catalunya (CRBMC). Els dos alts relleus van ser col·locats en el seu lloc original, substituint uns plafons decoratius de la instal·lació anterior.

El mes de setembre de 2010 es va continuar la restauració de tota la resta del retaule, realitzada també per Anna Casal i Marta Bosch, ajudades en el sòcol de pedra per Alicia Santomá i Ana Cristina del Árbol, amb la supervisió també del CRBMC. Va ser en la restauració del sòcol de pedra que es va descobrir, sota les capes de resina, fum i pintura blanca, els seus veritables colors : blau, vermell, groc i or.

La restauració d'aquest retaule va ser inaugurat el dia 9 de juny del 2011.

Rodolf Puigdollers i Noblon

Pintura mural de San Saturnino de Artajona

Museo de Navarra

Pintura mural gòtica exposada al Museo de Navarra. Procedeix de l’església de San Saturnino del Cerco de Artajona.

Datada a principis del segle XIV, es una composició de forma rectangular de 1’6m. d’altura per 3’48 m. de llargada. Explica una tradició francesa, en la qual el poble de Tolosa demana al rei de França, que fes tornar les relíquies de Sant Sadurní, que es trobaven a l'abadia de Saint-Denys a París.

En el primer requadre a la dreta, està representat el rei, seient en una tenda de campanya.

En el segon, apareixen tres soldats, els dos primers semblen que parlin amb el rei i el tercer sembla que intenti de parar un grup de personatges representats en el tercer requadre.

El quart representa la ciutat de Tolosa amb el seu bisbe que surt a rebre el cos de Sant Sadurní.

El cinquè és un grup de clergues que porten una creu processional.

El sisè mostra un burret que arrastra el carro en el qual reposa el cos del Sant.

Museo de Navarra

La Institución Príncipe de Viana , l’any 1944 es va fer càrrec de l'operació d’arrencar les pintures de la paret i guardar-les fins a la construcció del Museo de Navarra de Pamplona.

Frontal de Sant Sadurní de Rotgers

Foto: Museu Episcopal de Vic

Aquest frontal es troba al Museu Episcopal de Vic. Procedeix de l’església de Sant Sadurní i de Rotgers i està representada per escenes de la vida i martiri de Sant Sadurní, primer bisbe de Tolosa de Llenguadoc.

Es tracta de pintura al tremp sobre fusta d’alba, de mides 90x134 cm. Està dividit en quatre quadres i un de gran al mig, que correspon al Crist Pantocràtor.

Dalt a la dreta: miracle del Sant, salvant a persones ofegades.
Dalt a la esquerra: judici a Sant Sadurní pel poble pagà.
Baix a la esquerra: martiri de Sant Sadurní, lligat pels peus a un toro.
Baix a la dreta: està malmès, podria ser l’enterrament del Sant per les “Santes Puelles"

És un frontal datat al primer terç del segle XIII. Va a ser restaurat l’any 1984.

Sarcòfag de Sant Hilari

Foto: J. Urpí (1996)

És troba dins l’Abadia de Sant Hilari, a 15 quilometres de Carcassona, a la regió d’Aude, a França.

És una obra del segle XII atribuïda al Mestre de Cabestany, escultor anònim o taller d’escultors itinerants. És un sarcòfag construït amb marbre blanc dels Pirineus; les seves mides són 2 x 0,65 metres.

Estan esculpides en imatges la vida i martiri de Sant Sadurní.

Al lateral dret: Sant Sadurní amb dos dels seus deixebles, que representen Sant Papol i Sant Honest.

Al frontal: l’empresonament de Sant Sadurní pels soldats romans i el seu martiri lligat a les potes d’un brau.

Al lateral esquerre: enterrament de Sant Sadurní i ascensió de la seva ànima al cel.