San Saturnino de Alcorcón

foto  any 2001

Església parroquial del bisbat de Getafe, municipi d’Alcorcón, província de Madrid.

S’hi arriba , des de Madrid, per la carretera A-5  (E-90 ), també dita carretera   d’Estremadura, el temple es troba a la “ Plaza Principes de España  nº1 “.

foto: mural d'una sala              any 2001

Aquesta parròquia es va crear l’any 1971 i es compon d’un temple i tres sales per a la catequesis.

A l’any 1995 i en el vint-i-cinquè aniversari de la creació d’aquesta parròquia, es va trobar la necessitat urgent d’ampliar-la.

foto: mural d'una sala               any  2001

 

foto: mural d'una sala                   any2001

Des del principi, el primer que es va fer, fou crear una “comunidad” formada  per feligresos que estaven més o menys integrats a la parròquia.

Degut al continu augment de la feligresia, es va tindre la necessitat de reformar el temple i d’ampliar el nombre de sales.

A la planta alta, es van construir sis sales amb murals, per les diverses celebracions.

L’arquitecte Luis Cubillo de Arteaga ( Madrid 1921-2000 ) va treballar en la construcció del temple.

Sembla ser que l’advocació a Sant Sadurní, es deguda a que un dels constructors del temple, portava el nom de “ Saturnino “ i va demanar al bisbe que li posés el seu nom.

BIBLIOGRAFIA:     llibre “ Parroquia de San Saturnino “--- 2001 

Sant Sadurní de Tarrassa

         Esglésies de Sant Pere de Tarrassa - voltants de1900

Arxiu  B.N.C.                                                  

Antiga capella, avui desapareguda, formava part del conjunt monumental d’ Egara, ciutat de Terrassa, comarca del Vallès Occidental, pertanyia al bisbat de Barcelona. S’hi arriba des de Barcelona per l’autopista C-58 direcció Manresa i es troba al centre de la ciutat de Terrassa.

La noticia més antiga, es del 29 de Desembre del 1016, d’una venta feta pel comte de Barcelona, Berenguer Ramón I, i la seva esposa Sança de Castella al sacerdot Ricart, d’un alou amb terra casa,horts i recs d’aigua, que es trobava davant d’Egara i de Sant Sadurní, “ ante Egara vel ante Sancti Saturnini “.

La seva situació exacta es desconeix, els estudiosos locals la situant a la plaça de Mossèn Homs, tocant a l’església de Sant Pere. De totes formes, es pot assegurar que estava situada dintre del recinte eclesiàstic d’Egara, el qual, ja el segle XII tenia els límits molt definits.

 

 

Arxiu     B.N.C.

 

També surt esmentada en un document datat del 8 d’octubre del 1113, quan el bisbe Ramón de Barcelona dona als canonges de Sant Ruf, les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, indican que les esglésies de Santa Eulalia i de Sant Sadurní continuarien depenent de la canònica de Barcelona.

La seva desaparició total, ve donada l’any 1601 pel bisbe de Barcelona, Alonso de Coloma, que donava permís per enderrocar les capelles de Sant Eulalia i de Sant Sadurní, les quals havien estat profanada si es trobaven en ruïnes, d’aqueta manera aprofitar les pedres de dites esglésies per fer el pont de Sant Pere, que servia per salvar el torrent de Vallparadis i que uneix el carrer de la Creu Gran amb la Plaça del mossèn Homs.

 BIBLIOGRAFIA:    Diplomatari de S. Pere d’Egara

                               Joaquim Verdaguer ( revista Terme nº 22 )

 

 

 

Sant Sadurní de Clariana

foto   Josep  Urpí                   any 1997

 Església parroquial del bisbat de Solsona, municipi de Clariana del Cardener, comarca del Solsonès. S’hi arriba per la carretera de Manresa a Solsona i es troba en el km 68, al peu mateix de la carretera.

Temple construït a principis del segle XX substituint l’antiga església parroquial que estava situada a dalt el castell.

foto    Josep  Urpí                  any 2013

La data del 8 de juliol de 1901, l’ha podríem considerar com inici del canvi d’ubicació de l’església. Es la data en que l’arquitecte diocesà Claudio Duran Ventosa exposa, en un informe encarregat pel bisbat, de la necessitat d’abandonar l’església del castell, per trobar-se en estat ruïnós i la construcció d’una de nova al peu de la carretera de Cardona a Solsona. També demana que es facin les gestions necessàries per demanar al govern d’Espanya els diners per construir-la.

foto  Familia  Flotats

Així, el 6 de març de 1902, la reina regent (Cristina d’Hasburg) d’acord en el consell de ministres i en nom del seu fill (Alfons XIII) disposa que surti a licitació pública les obres de l’església de Clariana per un import de 42.023,68 ptes i repartides en quatre anys.

El 4 de juny de 1902, el govern d’Espanya aprova l’adjudicació de les obres al contractista o mestre de cases en Juan Viladrich i Bayona.

El temple es construeix de planta de creu llatina acabada en absis, torre-campanar quadrada, una rectoria adossada a la part esquerra composta de baixos i primer pis.

També sabem que el sr. José Prat, rector de la parròquia, en una carta dirigida al bisbat de Solsona, (maig de 1907) demana permís per fer “el Corpus, la Setmana Santa i el Novenari de les ànimes que feia  anys que no es celebraven”. Això sembla indicar que per dita data, l’obra no estava del tot acabada.

foto     Familia   Flotats

Duran la guerra civil (1936-1939), l’església va patir molts desperfectes. El juny de 1941 l’arquitecte diocesà de Solsona, presenta un pressupost per arreglar-la i diu textualment “A consecuencia del incendio habido en la subversión marxista, quedaron destruidas las bóvedas y arcos, tejado, parte del pavimento, revoques etc. etc.“. El pressupost va ser de 72.774 ptes, suma de jornals, materials i honoraris d’arquitecte.

BIBLIOGRAFIA:  Arxiu diocesà de Solsona

San Sadurniño de Froián

foto  Josep Urpí              any 1997

Església del bisbat de Lugo

Feligresia de la parròquia de Chorente

Municipi de Sarria

Província de Lugo

S’hi arriba des de Lugo, cap al sud fins a Sarria, i des de aquí agafar la carretera de Montforte ( C-546 i L-546 ), i en 9 kms. s’arriba a la població de Oural i un desvio a mà esquerra, ens porta  en 1 km al destí

foto     Josep  Urpí                  any 1997

Temple amb dues capelles laterals que li donen un aspecte d’església de creu llatina. La nau amb coberta a dos aigües, sobre quatre bigues tirants. Les capelles tenen coberta a tres aigües, amb falsa volta d’aresta, i accessos amb arcs de mig punt.

Portalada en forma d’arc. Campanar d’espadanya de dos cossos, l’inferior de dues obertures i la superior d’una.

Presbiteri, al mateix nivell que la nau i coberta a quatre aigües. Arc triomfal de mig punt amb simples moltures geomètriques.

foto   Josep  Urpí           any 1997

El retaule principal es d’estil barroc-rococó de finals del segle XVIII, està compost de dos cossos, l’inferior té tres encasellaments per les imatges de:

Verge del Carme ( 0.66 m.) amb peanya de tres àngels.

Sant Sadurní ( 0.80 m. ) amb bàcul i mitra.

Sant Bartomeu ( 0.74 m.) amb dimoni els peus.

A la part superior, la imatge eqüestre de Sant Jaume ( 1.00 m.) amb dos moros els peus i a cada costat un escut de la casa forta de Froián.

En la capella lateral dreta, les imatges de l’Immaculada i sant Antoni.

En la capella lateral esquerra,una imatge de la Verge del Carme.

A la part esquerra del presbiteri, dintre d’un simple arc, es troba una estàtua jacent d’un guerrer , amb espasa i un gos els seus peus. Una inscripció fa referència a tres personatges de la casa fortalesa dels Guitiáns allà enterrats. Sobre l’arc , dos escuts esculpits.

BIBLIOGRAFIA:  Inventario  del patrimonio artístico de Lugo y su provincia

San Sadurniño de Piñeiro

Foto  Josep Urpí          any 2006

Església parroquial del bisbat de Lugo.

Lloc de San Saturniño de Piñeiro.

Concello de Saviñao.

Comarca de Terra de Lemos.

Provincia de Lugo.

S’hi arriba des de Lugo, per la carretera N-640, continuant per la N-540 fins a Chantada, aquí agafar la carretera LU-533 direcció Escairón i bastant  avant’s  d’arribar-hi a mà esquerra surt una carretera que et porta a Vilamori i  San Sadurniño de Piñeiro.

Foto  Josep Urpi            any  2001

Edifici de una sola nau rectangular amb una coberta de fusta a dues aigües i arc triomfal de mig punt. Capella major amb sostre de fusta a quatre vessants i sagristia adossada al alçat nord, comunicada per un gran arc de mig punt. Edicles en la nau per l’adaptació dels retaules laterals. Espadanya de dues obertures amb decoració rococó. Els murs amb correus de granit.

El retaule major de 4,15 metres d’altura, conté tres fornícules d’arc en la part baixa i una de perfil rectangular en el acabament, amb bona policromia. Té l’ inscripció : “ ESTE  RETABLO  Y  COLETORALES  SE  HICIERON  Y  PINTARON  SIENDO  ABAD  DN.  FERNANDO  SACO  Y  QUIROGA,  AÑO  DE  1757 “

Foto  Josep  Urpi             any  2001

Interessants les escultures

Sant  Sadurní  ( 1,20 m. altura 

Sant  Miquel  ( 1,20 m. altura )

Sant  Ferran  ( 1,10 m. altura )

En el àtic, un Crist de  una mida mitjana, i en el expositor, una escultura del Nen Jesús, de 0,44 metres, segle XVIII.

A la seva dreta, un retaule de la mateixa època, amb estípits i una sola fornícula amb l’escultura de Sant Josep.

A la seva esquerra, retaule de la mateixa època, amb estípits i també una sola fornícula amb l’escultura de l’Immaculada.

A la sagristia, escultura de Sant Antoni de Padua, mateixa època.

BIBLIOGRAFIA:  Inventario  artístico  de  Lugo  i  su  provincia  (1975 )

San Sadurniño de Chave

Foto  Josep Urpi           any 2006

 Església parroquial del bisbat de Lugo.
Lloc de Chave

Municipi de Saviñao

Comarca de Pobra de Brollon

Província de Lugo

S’hi arriba des de Lugo, sortint cap al sud per la carretera LU-612 fins arribar a Portomarin, aquí agafar  per la C-535 fins a Paradela i continuar per la LU-P-4201, que passant per O.Foilebar i  Treibel s’arriba a Chave.

Foto     Josep Urpi           any 2001   

Edifici del segle XVIII, nau amb coberta de fusta a dues aigües i  arc triomfal de mig punt amb impostes. Capella major amb sostre de fusta a quatre vessants. Sagristia adossada a l’altura nord del presbiteri. Campanar d’espadanya de dues obertures.

Teulada de pissarra.

Pila baptismal de granit en forma de columna romànica.

A la porta nord, placa de pany i ferramenta d’artesania

El retaule major té una altura d’uns 3,5 metres d’altura, es d’estil rococó, amb tres fornícules en el pis principal i una a la planta alta, a demés del relleu del bust de Sant Pere en el àtic.

També hi ha una inscripció que diu: “ ESTE RETABLO I SANTOS SE PINTARON SIENDO CURA DN. FERNANDO. VAZQUZ. ANO DE 1779 “

Foto     Josep Urpi          any 2001

El temple conté les escultures, totes elles del segle XVIII,                                         Sant Sadurní   ( 0.91 m. altura )

Nostre  Senyora  del  Rosari  ( 0.97 m. altura )

Sant  Josep  ( 0.75 m. altura )

Sant  Froilán  ( 0.92 m. altura )

Sant  Domènec  de  Guzman  ( 0.45 m. altura )

Antigament el benefici parroquial corresponia al Comte de Lemos.

BIBLIOGRAFIA:  Inventario artístico de Lugo y su provincia (1975 )