Retaule de Sant Sadurní de la Roca

Carles Aymerich (CRBMC)

 

El retaule de l’altar major, dedicat a Sant Sadurní, és el que queda del retaule tardorenaixentista que va esculpir els anys 1615-1616 Antoni Comes. Es tracta de l’única obra que es conserva d’aquest escultor.

Aquest retaule, que primitivament arribava fins al sostre de l’església, va ser pintat entre els anys 1626-1630 per Antoni Rovira, un gran pintor i daurador. Una cartel·la enmig del retaule té la data 1630, corresponent a

l’acabament del seu daurat i de la seva pintura.

Del retaule primitiu es conserven el sòcol de pedra amb dues portes de fusta, la predel·la amb els quatre primers misteris de dolor del Rosari, dos alts relleus de la detenció i mort de Sant Sadurní, dos alts relleus referents a la Mare de Deu i els relleus dels evangelistes Marc i Lluc. El retaule primitiu tenia les imatges de Sant Sadurní i la Mare de Deu, al centre, i Sant Miquel Arcàngel, Sant Llorenç, Santa Madrona, i Sant Pere Màrtir al costats. El retaule ha estat restaurat en els anys 2009-2011. En aquesta restauració s’ha recuperat, sota diverses capes de pintura i brutícia, la policromia original. Es tracta, a Catalunya, de l’únic retaule d’aquesta època amb sòcol de pedra pintat. La imatge de Sant Sadurní, obra de Ramon Costa, és de l’any 1939.

L’any 2008, seguint les indicacions de Belén Cobo del Arco de l’any 1992, es van identificar i reclamar dos alts relleus de la predel·la del retaule (Oració a l’hort i Camí del Calvari ), que estaven de forma anònima en els magatzems del Museu de Granollers, des de l’època de la guerra civil. Autoritzada l’exposició de les peces en el seu lloc original, per part del Patronat del Museu de Granollers, es va realitzar la seva restauració per part de les restauradores Anna Casal i Marta Bosch, sota la supervisió del Centre de Restauració de bens i mobles de Catalunya (CRBMC). Els dos alts relleus van ser col·locats en el seu lloc original, substituint uns plafons decoratius de la instal·lació anterior.

El mes de setembre de 2010 es va continuar la restauració de tota la resta del retaule, realitzada també per Anna Casal i Marta Bosch, ajudades en el sòcol de pedra per Alicia Santomá i Ana Cristina del Árbol, amb la supervisió també del CRBMC. Va ser en la restauració del sòcol de pedra que es va descobrir, sota les capes de resina, fum i pintura blanca, els seus veritables colors : blau, vermell, groc i or.

La restauració d'aquest retaule va ser inaugurat el dia 9 de juny del 2011.

Rodolf Puigdollers i Noblon

Viatge a Sant Sadurní de la Roca del Vallès

Un viatge especial

Vam entrar al poble sota les indicacions dels mapes de google, per cert, no gaire encertades, però, al cap i a la fi vam arribar al carrer que ens convenia i vam deixar el cotxe davant del número 74. Vam baixar a peu pel carrer del costat de l’església. L’entorn és bonic i molt arregladet, d’una amplitud renovada, es nota que el poble està en procés de reformes. Al davant de l’església hi ha unes escales molt noves i al costat dret una rampa adequada per a les persones amb dificultats de moviments; l’arquitectura és encertada.

En pujar per les escales veiem al cancell de l’església tot de fotografies explicatives del retaule i les seves diferents fases i un senyor que hi posava molt d’èmfasi i que es notava que en tenia els dits pelats. En veure’l, ens vam adonar que era el pare Rodolf Puigdollers, l’ànima del projecte i l’instigador del resultat tan magnífic i inoblidable del retaule. Ens vam presentar i ell, molt cordial, ens saludà i altra vegada ens va donar tota mena d’explicacions de l’esdeveniment.

En entrar a l’església, vam agafar uns fulletons que eren explicatius del retaule i de l’església en si, amb tota mena de fotografies i d’història de cada racó del temple. Ens vam asseure en un banc, a la meitat de la nau central, a la part esquerra i al davant hi havien quatre o cinc bancs de cada cantó, reservats a les autoritats i altra gent còmplice de la restauració. 

Hi havia una senyora jove i molt ben arreglada, que portava les regnes del protocol i en tot moment estava atenta a qualsevol salutació, abraçada o rialla i no se n’hi escapava cap detall. Anava entrant gent i més gent i l’església es va omplir de gom a gom, van haver de posar cadires plegables a tots els racons i raconets per fer-hi cabre els que entraven en el darrer moment. Tots a punt, la llum era tènue, semblava que no volien despertar els sants, els únics habitants de l’indret. Van començar els parlaments, la senyora jove ens va parlar amb molta tranquil·litat i amb paraules amables i aleshores va fer entrar en escena el pare Rodolf. 

Va ser una entrada amb les paraules fermes, segures, positives, ens va explicar tots els passos que van haver de fer per poder acomplir  amb el seu objectiu: restaurar el Retaule de Sant Sadurní de l’església de Sant Sadurní de la Roca del Vallès; fer el possible perquè tots els estaments s’hi impliquessin amb il·lusió i positivitat, posar eurets i tirar endavant cada dia, moure fitxa del taulell de dames perquè tothom hi posés el seu granet de sorra. El pare Rodolf és un home valent, eficaç, sensible i emocionant. 

En un moment de la seva explicació, va parar la veu i com per art de màgia, va connectar el sensor amb el comandament...i  es va fer la LLUM. El retaule s’il·luminà de gran manera. Va ser un moment màgic i expectant, tota la gent que estàvem a dins l’església vam fer un “Ooooh!” a l’uníson. Quina meravella, el retaule amb tota la seva magnitud, amb tota la seva bellesa i riquesa. El daurat intens, valent impregnant-ho d’elegància, de tranquil·litat, de germanor, de gratitud, d’història, de relleu, de patrimoni, de cultura, d’herència, d’esforç, de vida continuada. 

...i continuen els parlaments amb serenor i explicatius de tots els estaments implicats. Van pujar a l’altar les dues noies que van restaurar el retaule, l’Anna Casal i la Marta Bosch, que ens transmetien la seva saviesa i el seu entusiasme. Una d’elles havia tingut un fill, només feia cinc dies i ens el presentava, en un dia tant especial com era aquell i en aquest lloc i sota l’advocació del nostre estimat sant, Sant Sadurní, viatger i pregoner de la fe cristiana.
 

Em va agradar i sorprendre els sòcols de sota el retaule, unes imatges de pedra, amb una impressió mai vista enlloc, que jo recordi, espectacular, sobri i bonic. Vigilants implacables del nostre pas per la Taula. Gent del temps antic, amb faccions rústegues i de semblant amb caràcter. Sentinelles del pas del temps, Ells, ho veuen tot, muts i expectants. Han rebut l’atac dels despectius, de l’home sense fe i sense escrúpols. Els hi ha transformat el color de la pell, un dia amb el seu esplendor i l’altre castigats amb les modes que pertoca l’època. 

Però avui, dia de la FESTA, dia de la LLUM, avui tornen amb el seu poder i la seva expressió tant profunda i alhora tant seva, però en el fons tant nostra. A la quietud del temple. No els volem destorbar, però sí admirar! 

Aquí els teniu, imponents!

I per tancar l’acte, el cor de cant de la parròquia ens va cantar un cant deliciós i després els Goigs a Sant Sadurní de la Roca del Vallès. 

En acabar tothom va felicitar-se: abraçades, alegria, retrobaments, encaixades de mans. Les cares ho deien tot! Les màquines de fotografiar anaven de bòlit!

Nosaltres, sent d’un poble veí, Sant Sadurní d’Anoia i tenir per advocació el mateix sant, ens pertoca felicitar-vos de tot cor! És un honor haver sigut convidats a assistir a la FESTA de la LLUM. Moltes gràcies, ens hi vam sentir molt ben acollits.

Un plaer!!!

Remei Casanovas

Sant Sadurní de Vic

Foto: Oriol Calbetó

Antiga església parroquial del bisbat de Vic, ciutat de Vic, comarca d’Osona. S’hi arriba des de Barcelona per la carretera C-17 i dista 70 km. Es troba a la part alta de Vic, al lloc on ara es troba l’església de la Pietat, al carrer de Sant Sadurní, una façana ens recorda de la seva existència.

L’any 797, el rei franc d’Aquitania, Lluís el Piedós conquista i fortifica la ciutat d’Ausona, aixeca una petita capella al servei de la tropa, dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa (capital del seu regne). L’any 879, Guifré el Pelós restaura la ciutat o millor dit funda la ciutat de Vic, aprofitant els murs de l 'antic temple romà, construeix el castell comtal de Vic i manté al seu costat la capella de Sant Sadurní.

La primera referència escrita és de l’any 961, quan el levita Otger dicta les seves últimes voluntats davant l’altar i de les relíquies de Sant Sadurní, en honor del qual, ens diu el document, hi ha fundat una església al comtat d’Ausona a la vila de Vic.

Foto: Oriol Calbetó

L’any 1050, la tradició situa l’església de Sant Sadurní al lloc on van ser trobades les relíquies del anomenats sants màrtirs Llucià i Marcià. La seva veneració va anar augmentant els anys següents, sobretot al segle XV, ja que a causa dels terratrèmols que pateix la zona, el dia 8 de maig de 1427 una solemne processó recorre la ciutat de Vic portant les relíquies des Sants Màrtirs, demanant-los l’acabament dels terratrèmols. Pel juliol de 1427, en agraïment als Sants Màrtirs, s’acorda reparar la capella de Sant Sadurní. El 1430, els consellers de la ciutat demanen subvencions per engrandir-la i el bisbe Jordi d’Ornós concedeix indulgències a tot aquell qui contribueixi. El mateix any es compra un edifici adjacent, per fer una nova capella dedicada a la Verge de la Pietat on es trasllada el culta als Sants Màrtirs, aquest edifici allotjà set altars i un campanar, les obres començades el 1455 duren dotze anys sota la direcció del mestre d’obres Nicolau Sentmartí.

L’any 1551, els sants màrtirs Llucià i Marcià són anomenats patrons de Vic fins el 1862, en què Sant Miquel dels Sants els pren el lloc.

En el segle XVII per raó del gran increment que prengué la devoció dels Sants Màrtirs, es decidí la construcció de l’església actual que ocupà el solar de la capella de Sant Sadurní i de la capella de la Verge de la Pietat.

Bibliografia: Revista Ausa, Eduard Junyent

Revista Ressó, Ramon Ordeig i Mata