San Saturnino de Pamplona

foto    Fotosimagenes.org

També coneguda com a San Cernin, és una església del bisbat de Pamplona, situada dins el casc antic d’aquesta ciutat, molt a prop de l’ajuntament i a peu del Camí de Sant Jaume.

És un temple d’origen medieval (segles XIII-XIV) d’estil gòtic, d’una sola nau molt àmplia (33 m de longitud, 15 m d’amplada i una altura de 25 m). Té voltes ogivals, capçalera poligonal, capelles entre els contraforts i un cor elevat.

foto  Josep Urpí      any 1995

Entre les capelles cal destacar la de Sant Jordi, que va ser “vot de ciutat” l’any 1325 i, durant segles, es feia una processó cada 23 d’abril. I també la capella de la  Virgen del Camino inaugurada el 25 d’agost de 1776.

L’altar major és d’estil neogòtic, beneït el 18 de desembre de 1907 pel bisbe D. José Lopez Mendoza amb l’imatge sedent de Sant Sadurní.

A l’entrada, hi destaca el pòrtic tancat amb cinc arcades gòtiques i amb dues escultures de pedra representant a Sant Jaume i Sant Sadurní, col·locades a cada costat.

foto  web. diariodenavarra

A la part exterior hi sobresurt la Torre de les campanes i la Torre del rellotge, totes dues molt relacionades amb la història i la ciutadania de Pamplona.

Els seus orígens són els d’una església romànica del segle XII, que va ser molt malmesa durant la guerra de la Navarreria (segle XIII), cosa que va comportar la construcció d’una nova església d’estil gòtic (segles XIII - XIV). Durant els segles següents s’hi van fer moltes modificacions, principalment al seu interior.

Aquesta església, anomenada de Sant Cernin, donava nom a un burg dels tres que formaven la ciutat de Pamplona que, en època medieval, estava habitat per comerciants del sud de França, principalment occitans, que van portar-hi la devoció de Sant Sadurní, conegut entre ells com Sant Cernin, primer bisbe i patró de Tolosa de Llengadoc. Aquesta advocació també podria deure’s al bisbe Pedro de Roda (1084-1115), originari d’aquelles terres.

foto  web. diariodenavarra

El dia 26 de setembre de 1611, l’ajuntament  proclama a Sant Sadurní com a patró de la ciutat de Pamplona. La nit del 28 de novembre es van encendre fogueres en honor seu i el dia 29 es va celebrar una processó que va anar des de la catedral fins a l’església de Sant Cernin, encapçalada per les més altes personalitats religioses del país. Actualment, aquesta processó es continua fent i el recorregut és entre l’església i l’ajuntament.

BIBLIOGRAFIA:                                                                                                                   “San Cernin”   de  Juan  Albizu

“El culto a los santos en la cuenca de pamplona”  de  Roldan Jimeno

“Las cinco parroquias del viejo Pamplona” de J. J. Martinena Ruiz

Pamplona y San Cernin 1611-2011

cartell de l'exposició                    foto: J. Urpí

La ciutat de Pamplona commemora el IV centenari de l’elecció de Sant Sadurní com a patró de la ciutat. Tal com diu el seu alcalde Don Enrique Maya Miranda “fa quatre cents anys, el ple de l’ajuntament de Pamplona va aprovar la designació de Sant Sadurní com a patró de la ciutat. Aquell 26 de setembre de 1611 el Règim municipal va reconèixer la feina evangelitzadora que va fer Sant Sadurní en la nostra ciutat. La figura de Sant Sadurní també coneguda com a “San Cernin” posseïa sobre nombrosos pamplonesos un notable pes, construïda en bona mesura a través del temple gòtic que porta el seu nom, ja a començaments del segle XVII constituïa una de les principals referències religioses i socials de la ciutat, després d’haver completat el paper d’església-fortalesa en un dels tres burgs en què vivia dividida l’antiga ciutat, en l’edat mitjana. Des de llavors, les expressions de devoció al Sant , han arribat fins els nostres dies, íntimament lligades al desenvolupament de la nostra ciutat.

L’ajuntament ha realitzat una exposició per commemorar aquest quatre cents anys de la proclamació de Sant Sadurní com a patró de la ciutat. L’exposició es va instal•lar en el Palacio del Condestable. Edifici històric, únic exponent de l’arquitectura civil del segle XVI a Pamplona, situat en la confluència entre els carrers Mayor i Jarauta i davant de l’església de San Saturnino.



Reliquiari de San Saturnino de 1389
Imatge del catalec de l'exposició "Pamplona y San Cernin 1611-2011"
Ajuntament de Pamplona



L’exposició constava de nombrosos objectes antics relacionats en la figura de Sant Sadurní entre els quals podem destacar :

• Reliquiari de Sant Sadurní, datat el 1389 i reformat en època barroca. Autor anònim, procedeix de la parròquia de San Saturnino de Pamplona.

• Talla de San Saturnino, primera meitat del s.XIV, autor anònim. Feta de fusta de noguera , tallada i policromada. Procedeix de l’església de Sant Saturnino de Artajona.

• Talla de San Saturnino, datada el 1775, atribuïda a Manuel Martín de Ontañón. Fusta tallada i policromada, procedeix del museu diocesà de Pamplona.

• Capa pluvial del terno de San Saturnino, datada el 1585, obra de Miguel de Sarasa. Feta de ras carmesí, or i sedes de colors. Procedeix de la parròquia de Sant Saturnino de Pamplona.

• Reliquiari de San Saturnino i de San Felipe Neri de finals del s. XVIII, de Miguel de Zildoz, de plata laminada, cisellada i gravada procedent de la parròquia de San Saturnino de Pamplona.



Talla de San Saturnino de 1775      
Imatge del catalec de l'exposició "Pamplona y San Cernin 1611-2011"
Ajuntament de Pamplona



També estaven exposats molts llibres i documents litúrgics referents a Sant Sadurní entre els quals destaquem:

• Actes i ofici litúrgic de San Saturnino , principis del s. XV, còdex en pergamí procedent de l’arxiu parroquial de San Saturnino de Pamplona.

• “Libro de las milagrosas vidas y gloriosos triunfos de las dos apostólicas columnas del augusto Reino de Navarra, S. Saturnino y S. Fermín....” publicat l’any 1693 per Juan Joaquín de Berdún y Guenduláin, procedent de l’arxiu parroquial de San Saturnino.

• “Actas sinceras de los santos Saturnino, Honesto y Fermín, publicat l’any 1798 per Miguel Joseph de Maceda.

• “Oración panegyrica a el grande apóstol de Narvarra San Saturnino que en la solemne festividad....” publicat el 1736 per Isidoro Francisco Andrés de Uztárroz, procedent de la biblioteca de caputxins de Pamplona.

• “ Sermón predicado día de San Saturnino, patrón de Navarra en su iglésia por Frai Juan Pereyra Arauxo..” publicat al 1643 per Juan Pereyra Arauxo, procedent del monestir de la Puríssima Concepción de Ágreda.

• “ Acta del regimiento de la ciudad de Pamplona acordando hacer voto a Dios, poniendo como intercesor a San Saturnino, en agradecimiento por haber sido el primero que predico la fe cristiana en Navarra y en Pamplona" (26 de novembre de 1611), manuscrit sobre paper enquadernat en pergamí, procedent del arxiu municipal de Pamplona.



Sermó predicat el 1643   
Imatge del catàlec de l'exposició "Pamplona y San Cernin 1611-2011"
Ajuntament de Pamplona

 També una col•lecció de fotografies de la “procesión de San Saturnino “ en els diferents anys del segle XX i un grup de d’objectes com retaules, arquetes, quadres , retrats i joies com a mostra de la producció artística a Pamplona al s. XVII.

L’Ajuntament de Pamplona, ha editat el llibre-catàlec “Pamplona y San Cernin, 1611 2011” i amb el subtítol “IV centenario del voto de la ciudad” amb tot el contingut de l’exposició descrita i amb informació ampliada.

San Saturnino de Uriz

Foto: J. Urpí (2005)

Església parroquial del bisbat de Pamplona, lloc d'Uriz, municipi d'Arce, batllia de Sanguesa, Navarra. S'hi arriba per la carretera comarcal NA-172 i es troba a 40 km de Pamplona.

És una església d'origen romànic del segle XIII, consta d'una nau rectangular de tres trams, amb capçalera plana i campanar de torre quadrada. En el segle XVI es va transformar el tram del cor i la torre. En el presbiteri es veneren tres imatges: St. Saturnino, el Sagrat Cor i Santa Maria de Uriz, imatge mariana del segle XIII, procedent de la propera i desapareguda ermita de Ntra. Sra. del Carmen. També és important una creu parroquial de plata d'estil gòtic datada a principis del segle XVI.

Foto: J. Urpí (2005)

Uriz és un poble amb moltes reminiscències medievals, com les tres torres gòtiques i quantitat d'escuts heràldics.

Bibliografia: Catálogo Monumental de Navarra

Gran Enciclopédia de Navarra

San Saturnino de Lintzoain

Foto: J. Urpí (2005)

Església parroquial del bisbat de Pamplona, lloc de Lintzoain, comarca de Val de Erro, merindad de Sangüesa, Navarra. S’hi arriba per la N-135 de Pamplona a Roncesvalles; a 52 km de Pamplona hi ha un petit desviament a la dreta, que ens hi porta.

Foto: J. Urpí (2005)

Temple d’origen medieval, modificat en el segle XVI i en el segle XX. Està constituït per una sola nau, capçalera recta i campanar de base quadrada. A l'interior hi ha dos retaules interessants: el retaule major del

segle XVII, procedent de l’església de Santo Domingo d’Estella, i un altre de la Inmaculada Concepció del segle XVIII. A la part exterior, destaca la portalada amb arc de mig punt, les arquivoltes llises (l’última decorada amb boles) i el pòrtic modern amb arcs sobre pilars de pedra que protegeixen l’entrada.

El poble es troba dins el Camí de Santiago.

Bibliografia: Gran Enciclopèdia de Navarra

Pintura mural de San Saturnino de Artajona

Museo de Navarra

Pintura mural gòtica exposada al Museo de Navarra. Procedeix de l’església de San Saturnino del Cerco de Artajona.

Datada a principis del segle XIV, es una composició de forma rectangular de 1’6m. d’altura per 3’48 m. de llargada. Explica una tradició francesa, en la qual el poble de Tolosa demana al rei de França, que fes tornar les relíquies de Sant Sadurní, que es trobaven a l'abadia de Saint-Denys a París.

En el primer requadre a la dreta, està representat el rei, seient en una tenda de campanya.

En el segon, apareixen tres soldats, els dos primers semblen que parlin amb el rei i el tercer sembla que intenti de parar un grup de personatges representats en el tercer requadre.

El quart representa la ciutat de Tolosa amb el seu bisbe que surt a rebre el cos de Sant Sadurní.

El cinquè és un grup de clergues que porten una creu processional.

El sisè mostra un burret que arrastra el carro en el qual reposa el cos del Sant.

Museo de Navarra

La Institución Príncipe de Viana , l’any 1944 es va fer càrrec de l'operació d’arrencar les pintures de la paret i guardar-les fins a la construcció del Museo de Navarra de Pamplona.

San Saturnino del Cerco de Artajona

Foto: www.navarra.es

Església de la vila de Artajona, Bisbat de Pamplona-Tudela, província de Navarra. S’hi arriba per la carretera comarcal N-6030 que surt de Tafalla i a 10 quilòmetres arriba a Artajona.

És un església situada sobre un turó a la part alta del poble i rodejada per una muralla. Es tracta d'un edifici gòtic, d’una nau amb capçalera pentagonal i un cor alt a l’entrada, segons el model procedent del Midi Francès. La nau està dividida en cinc trams amb bovada de creueria. Té una torre-campanar de forma prismàtica d’inspiració progòtica i una portalada gòtica del segle XIII amb dotze arquivoltes i un timpà amb escenes relatives a Sant Sadurní.

Foto: F. Esparza

L’any 1084 el Bisbe de Pamplona, Dom Pedro de Roda, fa donació d’una església d’Artajona amb els delmes i drets al cabildo de Sant Sernin de Tolosa. Això fa que es constitueixi un priorat de

canonges francesos encapçalats per Hugo de Conques, que emprèn la construcció d’una església romànica i la muralla que l’envolta. El 14 de novembre de 1126, es consagra l’església pels bisbes Sancho de Pamplona, Arnaldo de Carcassona i Miguel de Tarazona. A causa del creixement demogràfic i econòmic, a principis del segle XIII es comença a construir una altra església d’estil gòtic. El priorat va ser suprimit el 1555 pel Real Consejo de Navarra, encara que continuava sota el poder de Sant Sernin, fins que l’any 1631 per mitjà d’una permuta, passa a dependre de la Colegiata de Roncesvalles. Des de l’any 2003 fins el 2009 s’ha fet una gran restauració, ja que l’edifici presentava perill d’esfondrar-se.

Foto: J. Urpí (1995)

Cal destacar, en l’especte artístic, el timpà de l’entrada amb la figura de Sant Sadurní i dos personatges que han sigut identificats com a Felipe el Hermoso de Francia i Juana de Navarra i a sota imatges del martiri del sant. També cal destacar el retaule major: obra de principis del segle XVI amb una imatge sedant del titular. Hi havia també pintures murals gòtiques, que han sigut traslladades al Museu de Navarra. Una d’elles representa la petició del poble de Tolosa, el rei Carles de França, que el cos de Sant Sadurní fos traslladat des de l’església de Sant Denís a Tolosa i l’arribada de dit cos és rebuda pel Bisbe i fidels de la ciutat.