Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Osona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Osona. Mostrar tots els missatges

22 d’abr. 2012

Sant Sadurní d'Osormort

Foto    Oriol Calbetó
Església parroquial del bisbat de Vic, municipi de Sant Sadurní d’Osormort, comarca d’Osona. S’hi arriba per l’Eix Transversal ( C-25 ) surtin el quilòmetre 195, o per l’antiga carretera de Vic a Sant Hilari de Sacalm, km 15.
La parròquia de Sant Sadurní , amb el nom de Planeses, ja surt esmentada abans  de l’any 937, quant  Avirons i la seva muller, donaren unes terres a Sant Pere de Vic. També entre els anys 1025 i 1050 surt en un llistat de parròquies del bisbat de Vic. Mentre que en un altre llista anterior a 1154 surt com a sufragània de Sant Llorenç del Munt. Torna a recuperar les funcions de parròquia l’any 1330, l’església de Sant Sadurní  d’Osormort, tal com costa en una visita de Galceran Sacosta, bisbe de Vic.

Foto     Oriol Calbetó

Temple de finals del segle XI, d’una sola nau, coberta de volta de canó i absis semicircular amb formes  llombardes, al segle XII s’afegí el campanar de torre quadrada, que va ser reconstruït al segle XV,  després dels terratrèmols que sofrí la zona.
Aquesta església es important per les pintures murals trobades l’any 1915 per mossèn Gaspart Puigneró, en el absis tapat per un retaule barroc. Durant la guerra del 1936, al cremar-se el retaule barroc, es feren malbé les pintures murals, que després de ser restaurades al taller de R. Gudiol, ingressaren al Museu Episcopal de Vic l’any 1941.

BIBBIOGAFIA:   Catalunya Romànica, volum  III

11 de juny 2011

Sant Sadurní de Vic

Foto: Oriol Calbetó

Antiga església parroquial del bisbat de Vic, ciutat de Vic, comarca d’Osona. S’hi arriba des de Barcelona per la carretera C-17 i dista 70 km. Es troba a la part alta de Vic, al lloc on ara es troba l’església de la Pietat, al carrer de Sant Sadurní, una façana ens recorda de la seva existència.

L’any 797, el rei franc d’Aquitania, Lluís el Piedós conquista i fortifica la ciutat d’Ausona, aixeca una petita capella al servei de la tropa, dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa (capital del seu regne). L’any 879, Guifré el Pelós restaura la ciutat o millor dit funda la ciutat de Vic, aprofitant els murs de l 'antic temple romà, construeix el castell comtal de Vic i manté al seu costat la capella de Sant Sadurní.

La primera referència escrita és de l’any 961, quan el levita Otger dicta les seves últimes voluntats davant l’altar i de les relíquies de Sant Sadurní, en honor del qual, ens diu el document, hi ha fundat una església al comtat d’Ausona a la vila de Vic.

Foto: Oriol Calbetó

L’any 1050, la tradició situa l’església de Sant Sadurní al lloc on van ser trobades les relíquies del anomenats sants màrtirs Llucià i Marcià. La seva veneració va anar augmentant els anys següents, sobretot al segle XV, ja que a causa dels terratrèmols que pateix la zona, el dia 8 de maig de 1427 una solemne processó recorre la ciutat de Vic portant les relíquies des Sants Màrtirs, demanant-los l’acabament dels terratrèmols. Pel juliol de 1427, en agraïment als Sants Màrtirs, s’acorda reparar la capella de Sant Sadurní. El 1430, els consellers de la ciutat demanen subvencions per engrandir-la i el bisbe Jordi d’Ornós concedeix indulgències a tot aquell qui contribueixi. El mateix any es compra un edifici adjacent, per fer una nova capella dedicada a la Verge de la Pietat on es trasllada el culta als Sants Màrtirs, aquest edifici allotjà set altars i un campanar, les obres començades el 1455 duren dotze anys sota la direcció del mestre d’obres Nicolau Sentmartí.

L’any 1551, els sants màrtirs Llucià i Marcià són anomenats patrons de Vic fins el 1862, en què Sant Miquel dels Sants els pren el lloc.

En el segle XVII per raó del gran increment que prengué la devoció dels Sants Màrtirs, es decidí la construcció de l’església actual que ocupà el solar de la capella de Sant Sadurní i de la capella de la Verge de la Pietat.

Bibliografia: Revista Ausa, Eduard Junyent

Revista Ressó, Ramon Ordeig i Mata