Sant Serni de Bellfort

Foto: J. Urpí (1994)

Església del Bisbat d’Urgell, municipi de Rialb, comarca de la Noguera. S’hi arriba agafant la carretera de Gualter a Falquer i a uns 13 quilòmetres a mà esquerra surt una carretera que en 3 quilòmetres mena a l’església.

És una església estil romànic del segle XI amb elements preromànics. Va ser edificada en un indret de culte precristià, segurament damunt d’un crematori ibèric. La seva estructura és d’una nau rectangular i absis semicircular. Va ser un edifici totalment transformat en diverses èpoques. Actualment, l’any 1994, es va acabar una restauració completa de l’edifici.

Sembla que la primera i única noticia històrica dels seus orígens, fa referència a la donació feta per Ermengaudis, comte d’Urgell l’any 1069 al monestir de Sant Maria de Ripoll, del lloc de Gualter, que comprenia dos castells i tres esglésies, entre elles la de Sant Serni.

Sant Sadurní de Montiró

Foto: J. Urpí (1995)

Parròquia del Bisbat de Girona, municipi de Ventalló, comarca de l’Alt Empordà. S’hi arriba per la C-31 des de Verges en direcció nord. Des de Vilademunt surt una carretera direcció a Armentera, que a 2 quilòmetres porta a Montiró.

És una església d’origen romànic del segle XIII (va ser incendiada durant la guerra dels Segadors). El temple actual és de finals del segle XVII, i només es conserva l’estructura de l’absis romànic.

Les notícies documentades són tardanes, es troben en les “Rationes Decimarum” dels anys 1279-1280. També està inclosa en els dos nomenclàtors del segle XIV.

Sant Sadurní de Vilafreser

Foto: J. Urpí (1995)

Parròquia del Bisbat de Girona, municipi de Vilademuls, comarca del Pla de l’Estany. S’hi arriba per N-II de Girona direcció nord, a 5 quilòmetres passat Medinyà, surt una carretera que porta a Vilafreser.

El temple actual es va construir entre els segles XVI i XVII sobre una part del temple romànic. Està formada per una nau acabada en un absis poligonal i campanar de planta quadrada. L’església primitiva va caure pels terratrèmols del segle XV.

En els seus orígens va pertànyer al comtat de Girona. L’any 1017 va passar al Monestir de Banyoles i l’any 1058 la comtessa Ermensanda la va restituir al Bisbe de Girona.

Sant Sadurní de Palol d'Onyar

Foto: J. Urpí (1995)

Parròquia del Bisbat de Girona, municipi de Quart d’Onyar, comarca del Gironès. S’hi arriba des de Girona, direcció sud, per la carretera que va a Cassà de la Selva.

Antiga capella adossada al castell de Palol (casa fortificada del segle XIV). Ha sofert moltes modificacions al llarg dels segles, a destacar una capella de la Mare de Déu del Roser, amb plafons de ceràmica d’una gran bellesa i amb ornamentació barroca.

Hi ha notícies de l’any 1041. Està documentada l’any 1279, en una deixa “pro fàbrica Sancti Saturnini de Palaciolo”. És església parroquial des del segle XVI.

Sant Sadurní del Cint

Foto: J. Urpí (1994)

Parròquia del Bisbat de Solsona, municipi de l’Espunyola, comarca del Berguedà. S’hi arriba per la carretera C-26 que va de Solsona a Aviar. En el quilòmetre 134, surt una carretera a mà esquerra que porta al Cint.

L’edifici és una església d’estil barroc, construïda el segle XVII, sobre l’antiga església romànica. En el seu interior hi ha restes de parets romàniques. Actualment està adossada a una gran masia.

El lloc va ser un dels primers repoblats a la vall de Lord, entre els anys 872 i 878 per iniciativa del comte Guifré el Pelós. L’any 920 el prevere Sciendiscle, que regia la parròquia del Cint, va ser nomenat abat del monestir de Sant Llorenç de Morunys.