Un viatge especial
Vam entrar al poble sota les indicacions dels mapes de google, per cert, no gaire encertades, però, al cap i a la fi vam arribar al carrer que ens convenia i vam deixar el cotxe davant del número 74. Vam baixar a peu pel carrer del costat de l’església. L’entorn és bonic i molt arregladet, d’una amplitud renovada, es nota que el poble està en procés de reformes. Al davant de l’església hi ha unes escales molt noves i al costat dret una rampa adequada per a les persones amb dificultats de moviments; l’arquitectura és encertada.
En pujar per les escales veiem al cancell de l’església tot de fotografies explicatives del retaule i les seves diferents fases i un senyor que hi posava molt d’èmfasi i que es notava que en tenia els dits pelats. En veure’l, ens vam adonar que era el pare Rodolf Puigdollers, l’ànima del projecte i l’instigador del resultat tan magnífic i inoblidable del retaule. Ens vam presentar i ell, molt cordial, ens saludà i altra vegada ens va donar tota mena d’explicacions de l’esdeveniment.
En entrar a l’església, vam agafar uns fulletons que eren explicatius del retaule i de l’església en si, amb tota mena de fotografies i d’història de cada racó del temple. Ens vam asseure en un banc, a la meitat de la nau central, a la part esquerra i al davant hi havien quatre o cinc bancs de cada cantó, reservats a les autoritats i altra gent còmplice de la restauració.
Hi havia una senyora jove i molt ben arreglada, que portava les regnes del protocol i en tot moment estava atenta a qualsevol salutació, abraçada o rialla i no se n’hi escapava cap detall. Anava entrant gent i més gent i l’església es va omplir de gom a gom, van haver de posar cadires plegables a tots els racons i raconets per fer-hi cabre els que entraven en el darrer moment. Tots a punt, la llum era tènue, semblava que no volien despertar els sants, els únics habitants de l’indret. Van començar els parlaments, la senyora jove ens va parlar amb molta tranquil·litat i amb paraules amables i aleshores va fer entrar en escena el pare Rodolf.
Va ser una entrada amb les paraules fermes, segures, positives, ens va explicar tots els passos que van haver de fer per poder acomplir amb el seu objectiu: restaurar el Retaule de Sant Sadurní de l’església de Sant Sadurní de la Roca del Vallès; fer el possible perquè tots els estaments s’hi impliquessin amb il·lusió i positivitat, posar eurets i tirar endavant cada dia, moure fitxa del taulell de dames perquè tothom hi posés el seu granet de sorra. El pare Rodolf és un home valent, eficaç, sensible i emocionant.
En un moment de la seva explicació, va parar la veu i com per art de màgia, va connectar el sensor amb el comandament...i es va fer la LLUM. El retaule s’il·luminà de gran manera. Va ser un moment màgic i expectant, tota la gent que estàvem a dins l’església vam fer un “Ooooh!” a l’uníson. Quina meravella, el retaule amb tota la seva magnitud, amb tota la seva bellesa i riquesa. El daurat intens, valent impregnant-ho d’elegància, de tranquil·litat, de germanor, de gratitud, d’història, de relleu, de patrimoni, de cultura, d’herència, d’esforç, de vida continuada.
...i continuen els parlaments amb serenor i explicatius de tots els estaments implicats. Van pujar a l’altar les dues noies que van restaurar el retaule, l’Anna Casal i la Marta Bosch, que ens transmetien la seva saviesa i el seu entusiasme. Una d’elles havia tingut un fill, només feia cinc dies i ens el presentava, en un dia tant especial com era aquell i en aquest lloc i sota l’advocació del nostre estimat sant, Sant Sadurní, viatger i pregoner de la fe cristiana.
Hi havia una senyora jove i molt ben arreglada, que portava les regnes del protocol i en tot moment estava atenta a qualsevol salutació, abraçada o rialla i no se n’hi escapava cap detall. Anava entrant gent i més gent i l’església es va omplir de gom a gom, van haver de posar cadires plegables a tots els racons i raconets per fer-hi cabre els que entraven en el darrer moment. Tots a punt, la llum era tènue, semblava que no volien despertar els sants, els únics habitants de l’indret. Van començar els parlaments, la senyora jove ens va parlar amb molta tranquil·litat i amb paraules amables i aleshores va fer entrar en escena el pare Rodolf.
Va ser una entrada amb les paraules fermes, segures, positives, ens va explicar tots els passos que van haver de fer per poder acomplir amb el seu objectiu: restaurar el Retaule de Sant Sadurní de l’església de Sant Sadurní de la Roca del Vallès; fer el possible perquè tots els estaments s’hi impliquessin amb il·lusió i positivitat, posar eurets i tirar endavant cada dia, moure fitxa del taulell de dames perquè tothom hi posés el seu granet de sorra. El pare Rodolf és un home valent, eficaç, sensible i emocionant.
En un moment de la seva explicació, va parar la veu i com per art de màgia, va connectar el sensor amb el comandament...i es va fer la LLUM. El retaule s’il·luminà de gran manera. Va ser un moment màgic i expectant, tota la gent que estàvem a dins l’església vam fer un “Ooooh!” a l’uníson. Quina meravella, el retaule amb tota la seva magnitud, amb tota la seva bellesa i riquesa. El daurat intens, valent impregnant-ho d’elegància, de tranquil·litat, de germanor, de gratitud, d’història, de relleu, de patrimoni, de cultura, d’herència, d’esforç, de vida continuada.
...i continuen els parlaments amb serenor i explicatius de tots els estaments implicats. Van pujar a l’altar les dues noies que van restaurar el retaule, l’Anna Casal i la Marta Bosch, que ens transmetien la seva saviesa i el seu entusiasme. Una d’elles havia tingut un fill, només feia cinc dies i ens el presentava, en un dia tant especial com era aquell i en aquest lloc i sota l’advocació del nostre estimat sant, Sant Sadurní, viatger i pregoner de la fe cristiana.
Em va agradar i sorprendre els sòcols de sota el retaule, unes imatges de pedra, amb una impressió mai vista enlloc, que jo recordi, espectacular, sobri i bonic. Vigilants implacables del nostre pas per la Taula. Gent del temps antic, amb faccions rústegues i de semblant amb caràcter. Sentinelles del pas del temps, Ells, ho veuen tot, muts i expectants. Han rebut l’atac dels despectius, de l’home sense fe i sense escrúpols. Els hi ha transformat el color de la pell, un dia amb el seu esplendor i l’altre castigats amb les modes que pertoca l’època.
Però avui, dia de la FESTA, dia de la LLUM, avui tornen amb el seu poder i la seva expressió tant profunda i alhora tant seva, però en el fons tant nostra. A la quietud del temple. No els volem destorbar, però sí admirar!
Però avui, dia de la FESTA, dia de la LLUM, avui tornen amb el seu poder i la seva expressió tant profunda i alhora tant seva, però en el fons tant nostra. A la quietud del temple. No els volem destorbar, però sí admirar!
Aquí els teniu, imponents!
I per tancar l’acte, el cor de cant de la parròquia ens va cantar un cant deliciós i després els Goigs a Sant Sadurní de la Roca del Vallès.
En acabar tothom va felicitar-se: abraçades, alegria, retrobaments, encaixades de mans. Les cares ho deien tot! Les màquines de fotografiar anaven de bòlit!
Nosaltres, sent d’un poble veí, Sant Sadurní d’Anoia i tenir per advocació el mateix sant, ens pertoca felicitar-vos de tot cor! És un honor haver sigut convidats a assistir a la FESTA de la LLUM. Moltes gràcies, ens hi vam sentir molt ben acollits.
Un plaer!!!
Remei Casanovas
