San Saturnino de Oto

Foto  Josep Urpí

Església del bisbat de Jaca. Poble de Oto, municipi de Broto, província d’Osca.

S’hi arriba des d’Osca per la carretera A-23 en direcció a Sabiñánigo, i des d’aquí la  carretera N-260, que passant per Biescas i Yesero s’arribarà a Broto, en aqueta població cal agafar un trencall a la dreta i en un  quilòmetre entraràs a Oto.

El poble d’Oto es troba a uns 913 mètres d’altura. Te un marcat estil medieval, destacant dues torres, la de l’església i la del “ Señor D. Jorge Laguna” ( segle XVI ), configurant el poder de l’Església i el Senyor.

Foto  Josep Urpí

Temple d’origen romànic i transformada el segles XVI i XVII, però l’obra actual es una reconstrucció posterior a l’any 1939.

L’edifici es de planta rectangular amb volta de mig punt i  acabat amb absis semicircular. Destaca la seva torre campanar, de base quadrada, composta de varis cossos, sent els primers de la part baixa d’estil romànic i el restants del segle XVII. Al últim pis si troben dues campanes, una datada el 1786 i l’altra datada el 1843 i batejada amb el nom de Santa Bàrbara.

BIBLIOGRAFIA: Inventario del patrimonio artístico de Huesca

San Saturnino de fanlillo

Foto  Josep Urpí

Església parroquial del bisbat de Jaca, poble de Fanlillo que es troba a 1.060 metres d’altitud, municipi de Yebra de Basa, província d’Osca. S’hi arriba per la carretera N-330 d’Osca a Jaca i al passar per la circumval·lació de Sabiñanigo cal desviar-se per la carretera de Sabiñanigo a Fiscal i a uns 10 kms agafar un trencall a la dreta que ens porta a Fanlillo.

Fanlillo es un petit poble construït al voltant d’una plaça amb edificacions característiques de la arquitectura popular del Serrablo.

Església barroca edificada entre els segles XVII i XVIII.

Foto  Josep Urpí     any 1998

El temple consta de una nau amb capçalera recta a la que se l’hi afeixí una altre nau –atri més curta i també amb capçalera recta. Té cor baix situat als peus de l’església. La porta s’obre al sud amb arc de mig punt i amb grans dovelles, al seu costat s’alça la torra campanar formada per un sol cos i amb un pis únic en volta de mig canó transversal.

Presideix  l’altar una imatge de fusta pintada  de 1,80 metres d’altura representant a San Saturnino, talla del segle XVIII, procedent de Jaca.

BIBLIOGRAFIA:  Inventario artístico de Huesca y su provincia.

SANT SADURNÍ DEL PLA

Foto Josep Urpí                        any  2012

Església del bisbat de Vic, pertany a la parròquia de Sant Pere Serrahima, municipi d’Avinyó, comarca del Bages. S’hi arriba per una pista que comença a uns 50 metres abans  del cementiri de la població de Sallent, al costat esquerra, la distancia es de uns 4,5 quilòmetres i un curt corriol ens porta a l’església que queda tapada visualment pels arbres .

Foto  Josep Urpí        any 2012

Foto  Josep Urpí      any 1995

Temple d’origen romànic i constava d’una nau rectangular, coberta de volta de canó i absis semicircular llis i cobert amb un quart d’esfera. En la reconstrucció moderna el temple fou sobrealçat, les parets externes foren arrebossades, mentre que l’interior era decorat en estil neoclàssic. Al mur frontal, una portalada feta amb grosses dovelles, sobre les quals figura un escut amb un bàcul i una mitra (figures corresponents a la iconografia del bisbe patró de l’església). Sobre la llinda, hi ha una làpida on consten les dates de la seva destrucció per un llamp i la seva reconstrucció l’any 1787. Durat la guerra civil del 1936, fou cremada i s’ensorrà el sostre i des de llavors resta abandonada i sense coberta. L’any 2005 es refan les parets exteriors, es neteja la interior, però continuant sense coberta,

Foto  Josep Urpí     any 2012

Aquesta església no apareix esmentada fins a l’any 1345, quan tenia un recaptador d’almoines i també surt citada els anys 1478 i 1537 per uns plets entre els rectors d’Avinyó i els de Serrahima per unes terres pròpies de la capella. L’edifici fou destruït per un llamp el 22 de juliol de 1784 i amb l’ajuda de la gent d’Avinyó fou refeta l’any 1787. L’interior fou renovat amb estil neoclàssic i també es construí un retaule de dit estil. Estava compost (segons publicà Xavier Sitjes i Molins a la revista Dovella) per un cos principal, amb la seva gran fornícula, on s’allotjava la imatge de Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, tot dins un cos arquitectònic format per un entaulament clàssic i dues columnes per banda de capitells compostos. Dues imatges més xiques que la central l’acompanyaven, una a cada costat, però fora del conjunt arquitectònic descrit, al qual s’incorporaven per unes mènsules laterals. El tot era coronat per una imatge de la Inmaculada, dins una aureola radiant, amb un àngel a cada costat i damunt de sengles pilastres. Aquet retaule fou cremat l’any 1936.

Foto Josep Urpí - 2012

Foto Josep Urpí - 1995

BIBLIOGRAFIA:   Catalunya Romànica, volum XI

Sant Sadurní de Noves de Segre

Foto  J. Urpi

Església parroquial del bisbat de la Seu d’Urgell, poble de Noves de Segre,  municipi de Les Valls d’Aguilar, comarca de l’Alt Urgell. S’hi arriba per la carretera C-14 de la Seu d’Urgell a Pons, a uns 11 kms de la Seu, a ma dreta surt la carretera LV-5133 que en tres quilòmetres ens hi porta.

L’església actual consta d’una nau principal i una de lateral afegida, la torre del campanar es adossada al temple i constitueix l’accés actual a l’església. Edifici d’origen romànic, que les transformacions i restauracions fetes al llarg del temps, poca cosa ha quedat del temple original. L’última restauració data de l’any 2003.´

Foto  Joan Valls     any 2012

Foto  J.Urpí    any 1995

La parròquia ja surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del segle IX, amb el nom de “Novas”. L’advocació de Sant Sadurní relacionada amb el lloc de Noves, ja apareixen en els documents de finals del segle X, i l’església pròpiament dita de Sant Sadurní de Noves, en un document de permuta del 1030, on una de les terres permutades és situada sobre l’església de Sant Sadurní, i en dos documents dels anys 1063 i 1097 en que rep un llegat d’un mancús i de dos sous respectivament. La parròquia de Noves estava inclosa en el deganat d’Urgellet de la diòcesis d’Urgell, segons consta en les visites dels delegats del arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314, així com en el llibre de la dècima del 1391.

BIBLIOFRAFIA: Catalunya Romànica, volum VI

Sant Sadurní d'Arfa

Foto  J. Urpí

Parròquia del bisbat de la Seu d’Urgell. Poble d’Arfa, municipi de Ribera d’Urgellet, comarca del Alt Urgell. Es troba situada a quatre quilometres de la Seu d’Urgell per la carretera N-260,  direcció Ponts, a ma esquerra.

Foto  J. Urpí

Església d’origen romànica  amb planta de creu llatina, absis rectangular i capelles també rectangulars formant creuer. L’any 1666 es devia reformà ja que aquesta data figura inscrita en l’arc d’entrada al temple. El campanar octogonal fou construït el 1707 i segons parla la tradició, fou pagat per un veí del poble que s’havia enriquit en les guerres del Països Baixos. El rellotge del campanar fou encomanat a un rellotger d’Ordino l’any 1816.

Arfa com a parròquia, ja surt esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom de “Assoa”, en els segles X i XI amb la grafia “Asua”, “Assua” i “Asfa”, posteriorment pren les formes “Affa”, “Arpha” fins arribar a l’actual “Arfa”.

Foto  J. Urpí

Va pertanya al capítol de la catedral d’Urgell, segons els fogatjaments del segle XIV fins al segle XIX.

L’advocació a Sant Sadurní de l’església d’Arfa, no la trobem fins l’any 1013, en el testament del prevere Martí, jurat sobre l’altar de Sant Sadurní d’Arfa. També cal ressenyar que l’any 1936 fou destruït un gran retaule barroc que s’hi conservava.

BIBLIOGRAFIA:  Enciclopèdia.cat  i Catalunya Romànica, volum VI