Sant Sadurní de cal Miret

Foto   Antoni Sagarra

Capella, actualment fora de culte, del bisbat de Sant Feliu del Llobregat, municipi de Sant Martí Sarroca, comarca de l'Alt Penedès.

S’hi arriba per la carretera de Vilafranca del Penedès a Sant Martí Sarroca. Passat el km. 6, cal agafar un trencall a la dreta, amb la senyalització de Cal Miret, i recórrer uns 3 kms.

Foto  Antoni Sagarra

La capella està integrada en el conjunt d’edificis d’una gran masia amb baluard anomenada “Cal Miret”. És un petit temple de planta rectangular, absis recte, teulada a dues vessants aguantada per una volta de canó, façana amb portal de mig punt amb pedres adovellades. Damunt la porta hi ha una finestra espitllerada i un campanar de cadireta d’una sola obertura.

Foto  Josep Urpí

La masia de cal Miret ja existia al segle XV, ja que se’n tenen notícies des de l’any 1474, quan s’esmena com a pabordia de “Barthomeu Myret de Sât Sadurny” i també en els fogatges de 1536 i 1553. Amb la visita pastoral de l’any 1511 surt esmentada junt amb l’ermita de sant Joan. Sabem que el 17 de febrer de 1658, en el testament de Pau Miret, fill de Jaume Miret de Sant Sadurní, del terme de Sant Martí, fa unes institucions d’aniversari celebrades a la capella esmentada, l’una el dia del seu òbit, i l’altra el dia de sant Pau. Hi havia un bonic retaule barroc que fou destruït l’any 1936.

Foto   Josep Urpí

A les parets de la capella hi ha dues dates marcades, una a la façana, que assenyala l'any 1598 (segurament correspon a una restauració de l’edifici) i l’altra a la dovella principal del portal que s’hi llegeix “Ave María sin pecado concebida 1697”.



Goig editat per Gogistes Penedesencs

L’any 2014, els Gogistes Penedesencs editen un goig dedicat a aquesta capella dintre la sèrie “Ermites i capelles del Penedès”.

 

BIBLIOGRAFIA: Notes recollides per Antoni Sagarra i Mas, de l’arxiu bibliogràfic de Vicenç Carbonell i Virella

Sant Sadurní de Vila-rubla

Foto    Josep Urpí

Església del bisbat de la Seu d’Urgell, lloc de Vila-Rubla, municipi de Montferrer i Castellbó, comarca de l'Alt Urgell.

S’hi arriba des de la Seu d’Urgell per la carretera N-260 , direcció Adrall, fins a Guils del Cantó i des d’aquí per una pista que passa per Solans o bé des del coll del Cantó per un altre pista que passa per Biscarbó.

Foto  Josep Urpí

El lloc se cita en l’acta de consagració  de la catedral de la Seu d’Urgell l’any 839, amb la grafia “Villarubea”. L’any 1011 el comte Guillem II dóna el lloc al monestir de Gerri. El temple és esmentat en l’acta de consagració de Santa Cecilia d’Elins del 1080. L’església surt citada els anys 1312 i 1314 en les visites dels delegats de l’arquebisbat de Tarragona.

Antigament era sufragaria de l’església de Sant Fruitós de Guils  del Cantó i actualment de Sant Serni de Noves del Segre.

Edifici d’una sola nau, coberta amb estructura d’embigat de fusta i capsada a llevant per un tram de la nau, més estret que la resta i cobert per una volta de canó de perfil semicircular. La porta en arc de mig punt a la façana de ponent és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. A la façana sud hi ha una capella rectangular afegida a l’obra original i una finestra inequívocament romànica.

BIBLIOGRAFIA:  Catalunya Romànica volum VI

Sant Serni de Suterranya

Foto   Josep  Urpi

Església del bisbat d’Urgell, lloc de Suterranya, municipi de Tremp, comarca del Pallars Jussà.

S’hi arriba des de Tremp per la carretera comarcal a Isona (C-1412); a 2 km passat el poble de Vilamitjana surt una carretera a la esquerra que en 2 km ens hi porta.

 

Foto    Josep  Urpí           1997

 

El lloc apareix datat en el segle XII, com a dependència del castell d’Orcau.

Vers l’any 1526 la rectoria de Suterranya estava unida a la de Puigfalconer i la portava el rector Ramón Serradells. L’any 1758 era parròquia independent i apareixia amb la grafia “Suteraña”. L’any 1851 era anomenat rector D. José Sausa pel “ministerio de Gracia y Justicia de Madrid en nombre de la reina Isabel II” a partir d’una proposta feta pels prelats diocesans del bisbat d’Urgell, fet habitual en aquells anys.

 

Foto   Josep  Urpí

 

És una església d'una nau, amb voltes de creueria que semblen restes d'una part gòtica. L'edifici es troba en cantonera, formant una petita plaça amb la façana principal, que està molt deformada. Hi destaca un òcul i un campanar de cadireta de dos ulls, rematat per una petita espadanya d'un forat. Els murs són de carreus de pedra reblats, que tenen molt deteriorat l'arrebossat. La coberta és de teula àrab.

 

BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica, volum XV  

                            www.gencat.cat                                                              

 

 

 

 

 

 

San Saturnino de Alcorcón

foto  any 2001

Església parroquial del bisbat de Getafe, municipi d’Alcorcón, província de Madrid.

S’hi arriba , des de Madrid, per la carretera A-5  (E-90 ), també dita carretera   d’Estremadura, el temple es troba a la “ Plaza Principes de España  nº1 “.

foto: mural d'una sala              any 2001

Aquesta parròquia es va crear l’any 1971 i es compon d’un temple i tres sales per a la catequesis.

A l’any 1995 i en el vint-i-cinquè aniversari de la creació d’aquesta parròquia, es va trobar la necessitat urgent d’ampliar-la.

foto: mural d'una sala               any  2001

 

foto: mural d'una sala                   any2001

Des del principi, el primer que es va fer, fou crear una “comunidad” formada  per feligresos que estaven més o menys integrats a la parròquia.

Degut al continu augment de la feligresia, es va tindre la necessitat de reformar el temple i d’ampliar el nombre de sales.

A la planta alta, es van construir sis sales amb murals, per les diverses celebracions.

L’arquitecte Luis Cubillo de Arteaga ( Madrid 1921-2000 ) va treballar en la construcció del temple.

Sembla ser que l’advocació a Sant Sadurní, es deguda a que un dels constructors del temple, portava el nom de “ Saturnino “ i va demanar al bisbe que li posés el seu nom.

BIBLIOGRAFIA:     llibre “ Parroquia de San Saturnino “--- 2001 

Sant Sadurní de Tarrassa

         Esglésies de Sant Pere de Tarrassa - voltants de1900

Arxiu  B.N.C.                                                  

Antiga capella, avui desapareguda, formava part del conjunt monumental d’ Egara, ciutat de Terrassa, comarca del Vallès Occidental, pertanyia al bisbat de Barcelona. S’hi arriba des de Barcelona per l’autopista C-58 direcció Manresa i es troba al centre de la ciutat de Terrassa.

La noticia més antiga, es del 29 de Desembre del 1016, d’una venta feta pel comte de Barcelona, Berenguer Ramón I, i la seva esposa Sança de Castella al sacerdot Ricart, d’un alou amb terra casa,horts i recs d’aigua, que es trobava davant d’Egara i de Sant Sadurní, “ ante Egara vel ante Sancti Saturnini “.

La seva situació exacta es desconeix, els estudiosos locals la situant a la plaça de Mossèn Homs, tocant a l’església de Sant Pere. De totes formes, es pot assegurar que estava situada dintre del recinte eclesiàstic d’Egara, el qual, ja el segle XII tenia els límits molt definits.

 

 

Arxiu     B.N.C.

 

També surt esmentada en un document datat del 8 d’octubre del 1113, quan el bisbe Ramón de Barcelona dona als canonges de Sant Ruf, les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, indican que les esglésies de Santa Eulalia i de Sant Sadurní continuarien depenent de la canònica de Barcelona.

La seva desaparició total, ve donada l’any 1601 pel bisbe de Barcelona, Alonso de Coloma, que donava permís per enderrocar les capelles de Sant Eulalia i de Sant Sadurní, les quals havien estat profanada si es trobaven en ruïnes, d’aqueta manera aprofitar les pedres de dites esglésies per fer el pont de Sant Pere, que servia per salvar el torrent de Vallparadis i que uneix el carrer de la Creu Gran amb la Plaça del mossèn Homs.

 BIBLIOGRAFIA:    Diplomatari de S. Pere d’Egara

                               Joaquim Verdaguer ( revista Terme nº 22 )