San Sadurniño de Chave

Foto  Josep Urpi           any 2006

 Església parroquial del bisbat de Lugo.
Lloc de Chave

Municipi de Saviñao

Comarca de Pobra de Brollon

Província de Lugo

S’hi arriba des de Lugo, sortint cap al sud per la carretera LU-612 fins arribar a Portomarin, aquí agafar  per la C-535 fins a Paradela i continuar per la LU-P-4201, que passant per O.Foilebar i  Treibel s’arriba a Chave.

Foto     Josep Urpi           any 2001   

Edifici del segle XVIII, nau amb coberta de fusta a dues aigües i  arc triomfal de mig punt amb impostes. Capella major amb sostre de fusta a quatre vessants. Sagristia adossada a l’altura nord del presbiteri. Campanar d’espadanya de dues obertures.

Teulada de pissarra.

Pila baptismal de granit en forma de columna romànica.

A la porta nord, placa de pany i ferramenta d’artesania

El retaule major té una altura d’uns 3,5 metres d’altura, es d’estil rococó, amb tres fornícules en el pis principal i una a la planta alta, a demés del relleu del bust de Sant Pere en el àtic.

També hi ha una inscripció que diu: “ ESTE RETABLO I SANTOS SE PINTARON SIENDO CURA DN. FERNANDO. VAZQUZ. ANO DE 1779 “

Foto     Josep Urpi          any 2001

El temple conté les escultures, totes elles del segle XVIII,                                         Sant Sadurní   ( 0.91 m. altura )

Nostre  Senyora  del  Rosari  ( 0.97 m. altura )

Sant  Josep  ( 0.75 m. altura )

Sant  Froilán  ( 0.92 m. altura )

Sant  Domènec  de  Guzman  ( 0.45 m. altura )

Antigament el benefici parroquial corresponia al Comte de Lemos.

BIBLIOGRAFIA:  Inventario artístico de Lugo y su provincia (1975 )

Sant Sadurní d'Aguascaldas

Foto  Josep Urpí                   Any 1997

 Església en molt mal estat i abandonada del bisbat de Barbastre- Monsó. Lloc d'aguascaldas, municipi de la Vall de Bardaixí, comarca de la Ribagorça, província d'Osca.

S’hi arriba per la carretera nacional N-260,  fins a Campo i des de aquí agafar la carretera de les Viles de Turbó ( HU-V-9601 ), passat uns 5 kms, un desvio a l’esquerra,ens porta a Aguescaldes, un cop al poble cal pujar fins el cim del turó de Sant Sadurní, on es troba la capella.

Foto Josep Urpí              Any 1997

Església d’origen romànic de finals del segle XI, de característiques llombardes.

Temple d’una sola nau, volta  de canó i absis amb arcuacions i lesenes llombardes, al mig es troba una finestra d’arc de mig punt. Teulada a dues vessants.

Foto     Josep Urpí                       Any 1997

Actualment té dues entrades, l’ha original, correspon a la que està al mig del mur, està format per un arc de mig punt amb petites dovelles de pedra.

Ha tingut modificacions al llarg del temps, principalment entre els segles XVII i XVIII, en que es va fer una ampliació del tram de la nau de la part dels peus del edifici.

Foto   Josep Urpí                any 1997

També entre els segles XIX i XX, en que aprofitant l’enfonsament de la coberta es va escurçar la nau i es va obrir una segona entrada.

La situació del edifici en els últims anys del segle XX, era de estat ruïnós, el sostre casi tot enfonsat i es feia servir com a ús ramader. 

BIBLIOGRAFIA: Catalunya Romànica  volum XVI

                             Patrimonio cultural aragonés ( SIPCA )

Frontal de Sant Serni de Tavèrnoles

Foto  Museu Nacional d'Art Catalunya  ( MNAC )

Frontal  del monestir  de Sant Serni de Tavèrnoles i adquirit pel Museu Nacional d'Art Catalunya ( MNAC ) al Sr. Antonio Vives Escudero, l’any 1907.

Cronològicament aquet frontal cal situar-lo entre finals del segle XII i començaments del XIII.

Treball realitzat al trem sobre fusta. La conservació es acceptable, tot i que s’ha perdut part de la brillantó de la coloració que, sens dubte tenia.

Crida l’atenció les dimensions de la taula: 118 cm x 210 cm, del tot anormal tractant-se d’un frontal d’altar. També es podria considerar part d’un retaule.

Hi han representats, nou bisbes o abats nimbats, que es distribueixen en dos grups de quatre i dirigeixen el cap vers la figura central. Porten mitra, bàcul i llibre i una amplia casulla sobre la túnica. El personatge central es cobreix amb una capa i alça la mà en actitud de benedicció.

Aquí es tracta segurament de la exaltació de Sant Sadurní, bisbe i màrtir i patró del monestir. Si per el contrari , fos un abat, aleshores podria esser Felix d’Urgell, abat que fou del monestir en el segle IX i famós per la controvèrsia adopcionista .

BIBLIOGRAFIA:  Catalunya Romànica  volum 1

Sant Sadurní del castell de Clariana

foto  Josep  Urpí

Església abandonada que fou parròquia del bisbat de Solsona, municipi de Clariana del Cardener, comarca del Solsonès. S’hi arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55 ) i en el km. 68 cal desviar-se a la dreta fins a l’ajuntament, des de aquí surt una pista que puja fins l’església en uns dos quilòmetres.

foto  Joan  Mondragon

Temple abandonat i en situació d’enfonsament. Està situat al costat de les ruïnes del castell de Clariana i estava adaptat al sistema defensiu de la fortalesa. Consta d’una nau rectangular, volta de canó i sense absis diferenciat. L’any 1676 s’obrí un nou portal d’entrada. De fet, la planta i l’estructura internes han sofert nombroses modificacions, al llarg del temps hi foren obertes diverses capelles laterals, dues d’aquestes, d’estil renaixentistes.

foto  Joan  Mondragon

La data més antiga d’església de Clariana és de l’any 1035 i correspon a la venda feta per Guilla a Miró, fill de Sunyer, de diversos béns a la vall de Lord Jussà, els quals confrontaven a migdia amb la parròquia de Clariana.

La consagració de l’església és deguda al bisbe Eriball, també vescomte de Cardona, durant el seu pontificat (anys 1035-1040).

Entre els anys 1040 i 1154 passà a dependre de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, cedida pels vescomtes de Cardona.

L’any 1102, Bernat Bermont, feudatari dels comtes de Cardona, en el seu testament, llegà els esplets de les Vinyes de Clariana a Sant Sadurní de Clariana.

L’agost de 1214, el cavaller Arnau de Cardona llegà a Sant Sadurní de Clariana els delmes dels alous que hi posseïa.

foto   Joan  Mondragón

L’any 1651 l’escultor Josep Riera construeix el retaule major de Clariana i el mateix any  actua com a testimoni dels pactes fets per Gabriel Adrià amb la parròquia de Clariana perquè dauri el retaule major de Sant Sadurní, la imatge del Roser i un quadre de Sant Miquel per 1050 lliures.

El 15 de juny de 1901, el rector de Clariana José Prats juntament amb el alcalde de d’aquesta població, Ignacio Torres, envien una carta al bisbat de Solsona en què detallen com l’església i la casa rectoral adjunta amenacen ruïna i, a més a més, el rector els notifica que es veu amb l’obligació d’abandonar-la per la seva seguretat; també hi afegeix que, com que les obres de reparació són molt costoses i el lloc és de difícil accés, recomana alçar una església nova i en un lloc mes cèntric i accessible.

I així va succeí: entre els anys 1902 i 1905 es construeix una nova església amb la mateixa advocació i situada al peu de la carretera de Cardona a Solsona.

BIBLIOGRAFIA:

Catalunya Romànica  volum XIII

Arxiu diocesà de Solsona

San Saturnino de Pamplona

foto    Fotosimagenes.org

També coneguda com a San Cernin, és una església del bisbat de Pamplona, situada dins el casc antic d’aquesta ciutat, molt a prop de l’ajuntament i a peu del Camí de Sant Jaume.

És un temple d’origen medieval (segles XIII-XIV) d’estil gòtic, d’una sola nau molt àmplia (33 m de longitud, 15 m d’amplada i una altura de 25 m). Té voltes ogivals, capçalera poligonal, capelles entre els contraforts i un cor elevat.

foto  Josep Urpí      any 1995

Entre les capelles cal destacar la de Sant Jordi, que va ser “vot de ciutat” l’any 1325 i, durant segles, es feia una processó cada 23 d’abril. I també la capella de la  Virgen del Camino inaugurada el 25 d’agost de 1776.

L’altar major és d’estil neogòtic, beneït el 18 de desembre de 1907 pel bisbe D. José Lopez Mendoza amb l’imatge sedent de Sant Sadurní.

A l’entrada, hi destaca el pòrtic tancat amb cinc arcades gòtiques i amb dues escultures de pedra representant a Sant Jaume i Sant Sadurní, col·locades a cada costat.

foto  web. diariodenavarra

A la part exterior hi sobresurt la Torre de les campanes i la Torre del rellotge, totes dues molt relacionades amb la història i la ciutadania de Pamplona.

Els seus orígens són els d’una església romànica del segle XII, que va ser molt malmesa durant la guerra de la Navarreria (segle XIII), cosa que va comportar la construcció d’una nova església d’estil gòtic (segles XIII - XIV). Durant els segles següents s’hi van fer moltes modificacions, principalment al seu interior.

Aquesta església, anomenada de Sant Cernin, donava nom a un burg dels tres que formaven la ciutat de Pamplona que, en època medieval, estava habitat per comerciants del sud de França, principalment occitans, que van portar-hi la devoció de Sant Sadurní, conegut entre ells com Sant Cernin, primer bisbe i patró de Tolosa de Llengadoc. Aquesta advocació també podria deure’s al bisbe Pedro de Roda (1084-1115), originari d’aquelles terres.

foto  web. diariodenavarra

El dia 26 de setembre de 1611, l’ajuntament  proclama a Sant Sadurní com a patró de la ciutat de Pamplona. La nit del 28 de novembre es van encendre fogueres en honor seu i el dia 29 es va celebrar una processó que va anar des de la catedral fins a l’església de Sant Cernin, encapçalada per les més altes personalitats religioses del país. Actualment, aquesta processó es continua fent i el recorregut és entre l’església i l’ajuntament.

BIBLIOGRAFIA:                                                                                                                   “San Cernin”   de  Juan  Albizu

“El culto a los santos en la cuenca de pamplona”  de  Roldan Jimeno

“Las cinco parroquias del viejo Pamplona” de J. J. Martinena Ruiz