Sant Sadurní d'Altron

foto  Josep Urpí

Parròquia del bisbat d’Urgell, lloc d’Altron, municipi de Sort, comarca del Pallars Sobirà. S’hi arriba per la carretera de Tremp a Sort ( N-260 ) i a la sortida d’aquesta població cal agafar la carretera comarcal LV-5223, coneguda per la “carretera de Llessuí “i a uns 10kms trobarem el poble.

Església del segle XVIII, datat entre 1760 i 1782, d’una sola nau , de planta rectangular, té  capelles laterals, campanar de base quadrada i acabat en coberta piramidal.

La primera noticia  de l’església de Sant Sadurní d’Altron, data de l’any 1102, que correspon al testament de Sendred, que deixa béns i mobles, entre altres , a l’església de Sant Sadurní de Assua, que s’ha interpretat com l’actual Altron.

En la consagració  de Santa María de Gerri, en l’any 1149, apareix escrita amb el nom de “Otron “.

Amb les visites del delegats del arquebisbe de Tarragona , els anys 1314 i 1315 ja surt esmentada aquesta església.

En la visita pastoral de 1575, diu que formava part de l’oficialitat de Sort, en la de 1758 fa constar que l’interior del temple i la sagristia estan en molt mal estat i en la de 1760 indiquen que ja havien començat les obres de l’actual edifici.

 

BIBLIOGRAFIA:  Catalunya Romànica,  volum  XV

San Saturnino de Carrias (vella)

Foto Josep Urpi          any 2000

Església abandonada del bisbat de Burgos, municipi de Carrias, comarca de la Bureba, província de Burgos.

S’hi arriba per la carretera N-1 (Madrid – Irun ) fins arriba a Bribiesca i des de aquí agafar la BU-710 en direcció a Belorado i després de passar per Bañuelos de Burela prendre una desviació a la dreta per la carretera BU-711 fins a Carrias.

Església del segle XVI i reformada en varies ocasions al llarg dels segles fins a l’actualitat, abandonada i en molt mal estat. Planta de creu llatina amb volta de creueria i una capella lateral més tardana. Interessant portalada d’estil renaixentista- plateresc amb dos medallons amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, campanar de planta quadrada i varis contraforts a l’exterior de la nau.

Foto  Josep Urpí           Any  2000

Hi havia un retaule major del segle XVIII amb la imatge gòtica de Sant Sadurní al centre, dues talles de Sant Pere i Sant Pau i una escena del calvari que coronava el retaule.

Situat a la dreta hi havia un altre retaule dedicat a Santa Catalina de Alexandria amb imatges de Santa Anna, la Verge amb el seu Fill i altres representacions de sants.

A l’esquerra es trobava un retaule dedicat a Sant Joan Baptista amb l’Anyell Pascual al centre i als costats el bateig de Jesús, la degollació dels Sants Innocents, un episodi de la vida de Sant Martí i una talla de Sant Sebastià.

En el llibre de visites pastorals de l’any 1718  indica que servien a la parròquia dos beneficiats que cobraven docents ducats cada un i que en el terme existien les ermites de Sant Roc, sant Martí i Sant Cosme. 

BIBLIOGRAFIA    " Excursión a Carrias " (1948 ) 

                                

                                de Luciano Huibrodo Serna

                                 www.burgosmagico.blogspot.com

San Saturnino de Oto

Foto  Josep Urpí

Església del bisbat de Jaca. Poble de Oto, municipi de Broto, província d’Osca.

S’hi arriba des d’Osca per la carretera A-23 en direcció a Sabiñánigo, i des d’aquí la  carretera N-260, que passant per Biescas i Yesero s’arribarà a Broto, en aqueta població cal agafar un trencall a la dreta i en un  quilòmetre entraràs a Oto.

El poble d’Oto es troba a uns 913 mètres d’altura. Te un marcat estil medieval, destacant dues torres, la de l’església i la del “ Señor D. Jorge Laguna” ( segle XVI ), configurant el poder de l’Església i el Senyor.

Foto  Josep Urpí

Temple d’origen romànic i transformada el segles XVI i XVII, però l’obra actual es una reconstrucció posterior a l’any 1939.

L’edifici es de planta rectangular amb volta de mig punt i  acabat amb absis semicircular. Destaca la seva torre campanar, de base quadrada, composta de varis cossos, sent els primers de la part baixa d’estil romànic i el restants del segle XVII. Al últim pis si troben dues campanes, una datada el 1786 i l’altra datada el 1843 i batejada amb el nom de Santa Bàrbara.

BIBLIOGRAFIA: Inventario del patrimonio artístico de Huesca

San Saturnino de fanlillo

Foto  Josep Urpí

Església parroquial del bisbat de Jaca, poble de Fanlillo que es troba a 1.060 metres d’altitud, municipi de Yebra de Basa, província d’Osca. S’hi arriba per la carretera N-330 d’Osca a Jaca i al passar per la circumval·lació de Sabiñanigo cal desviar-se per la carretera de Sabiñanigo a Fiscal i a uns 10 kms agafar un trencall a la dreta que ens porta a Fanlillo.

Fanlillo es un petit poble construït al voltant d’una plaça amb edificacions característiques de la arquitectura popular del Serrablo.

Església barroca edificada entre els segles XVII i XVIII.

Foto  Josep Urpí     any 1998

El temple consta de una nau amb capçalera recta a la que se l’hi afeixí una altre nau –atri més curta i també amb capçalera recta. Té cor baix situat als peus de l’església. La porta s’obre al sud amb arc de mig punt i amb grans dovelles, al seu costat s’alça la torra campanar formada per un sol cos i amb un pis únic en volta de mig canó transversal.

Presideix  l’altar una imatge de fusta pintada  de 1,80 metres d’altura representant a San Saturnino, talla del segle XVIII, procedent de Jaca.

BIBLIOGRAFIA:  Inventario artístico de Huesca y su provincia.

SANT SADURNÍ DEL PLA

Foto Josep Urpí                        any  2012

Església del bisbat de Vic, pertany a la parròquia de Sant Pere Serrahima, municipi d’Avinyó, comarca del Bages. S’hi arriba per una pista que comença a uns 50 metres abans  del cementiri de la població de Sallent, al costat esquerra, la distancia es de uns 4,5 quilòmetres i un curt corriol ens porta a l’església que queda tapada visualment pels arbres .

Foto  Josep Urpí        any 2012

Foto  Josep Urpí      any 1995

Temple d’origen romànic i constava d’una nau rectangular, coberta de volta de canó i absis semicircular llis i cobert amb un quart d’esfera. En la reconstrucció moderna el temple fou sobrealçat, les parets externes foren arrebossades, mentre que l’interior era decorat en estil neoclàssic. Al mur frontal, una portalada feta amb grosses dovelles, sobre les quals figura un escut amb un bàcul i una mitra (figures corresponents a la iconografia del bisbe patró de l’església). Sobre la llinda, hi ha una làpida on consten les dates de la seva destrucció per un llamp i la seva reconstrucció l’any 1787. Durat la guerra civil del 1936, fou cremada i s’ensorrà el sostre i des de llavors resta abandonada i sense coberta. L’any 2005 es refan les parets exteriors, es neteja la interior, però continuant sense coberta,

Foto  Josep Urpí     any 2012

Aquesta església no apareix esmentada fins a l’any 1345, quan tenia un recaptador d’almoines i també surt citada els anys 1478 i 1537 per uns plets entre els rectors d’Avinyó i els de Serrahima per unes terres pròpies de la capella. L’edifici fou destruït per un llamp el 22 de juliol de 1784 i amb l’ajuda de la gent d’Avinyó fou refeta l’any 1787. L’interior fou renovat amb estil neoclàssic i també es construí un retaule de dit estil. Estava compost (segons publicà Xavier Sitjes i Molins a la revista Dovella) per un cos principal, amb la seva gran fornícula, on s’allotjava la imatge de Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, tot dins un cos arquitectònic format per un entaulament clàssic i dues columnes per banda de capitells compostos. Dues imatges més xiques que la central l’acompanyaven, una a cada costat, però fora del conjunt arquitectònic descrit, al qual s’incorporaven per unes mènsules laterals. El tot era coronat per una imatge de la Inmaculada, dins una aureola radiant, amb un àngel a cada costat i damunt de sengles pilastres. Aquet retaule fou cremat l’any 1936.

Foto Josep Urpí - 2012

Foto Josep Urpí - 1995

BIBLIOGRAFIA:   Catalunya Romànica, volum XI