7 d’abr. 2013

Sant Sadurní de Callús

Foto  Josep  Urpí          Any  2013

Església del bisbat de Vic, municipi de Callús, comarca del Bages. S’hi arriba per la carretera C-55 (Manresa-Solsona ) i a uns 8 kms de Manresa, trobarem la sortida cap a Callús.

Es pot dir, que aquesta església es una església nova, ja que es va construir en el segle XX. Podem considerar com a data primera l’any 1922, quant el bisbe de Vic, Dr. Muñoz, tramita el nomenament d’una junta per edificar una església nova en el nucli urbà, donant entre altres raons “ que  les esglésies han d’alçar-se allà on es construeixen els cafès “. Després de resoldre tots els tràmits el dia 21 de novembre de 1926 se celebra la Festa de Col·locació de la Primera Pedra de la Nova Església, que està situada dins del casc urbà de Callús i que serà gairebé una còpia de l’Església del Castell. Aquesta nova infraestructura constarà d’església, casa parroquial, campanar i Centre Parroquial. Es van seguir els criteris de construir en primer lloc el centre parroquial ja que així es tindria un local propi per oficiar-hi les celebracions litúrgiques. A continuació es faria la rectoria on podrien viure els sacerdots sense la necessitat d'anar a dormir a la casa rectoral de l'església del Castell. Després, es faria el campanar perquè així es podrien anunciar les celebracions religioses, a més, en cas que fos necessari, també es podria donar tocs d'avís al poble per apagar foc, per sortir a sometent, o bé fins i tot, intentar desdir el cel que descarregués temporal tocant a "bon temps".


Foto  Josep  Urpí
L'any 1933 el campanar ja estava acabat. Les campanes que hi col·locaren eren les mateixes de l’església del castell que durant la guerra civil van desaparèixer. Quan va esclatar la revolta civil del 1936 les obres es paralitzaren.

Els que agafaren el comandament del poble s'instal·laren a la rectoria, fent servir el centre parroquial pel seus usos i la nau de l'església la feren servir per donar aixopluc i allotjament als refugiats, que anaven arribant procedents del front.

Les persones que regien el poble van manar enderrocar el campanar. El campanar fou enderrocat entre el desembre de 1936 i el febrer de 1937 i van usar-ne les pedres per construir el mur en el poble per aguantar un talús (avui dia encara existeix).

Un cop acabada la guerra civil i normalitzada la vida del poble es va continuar la construcció de l'església que fou beneïda el 10 d’agost de 1940 i que també serà dedicada a l’honor de Sant Sadurní. Més tard, l’any 1951 es va reconstruir el nou campanar.


Foto  Josep  Urpí
L’Església de Sant Sadurní de Callús és d’art déco religiós. És molt gran, solemne i clara; els finestrals gòtics i el rosetó de la façana són de l’antiga església del castell de Callús. Té una planta de tres naus, amb vuit finestrals per banda de la nau central i cinc capelles a cada nau lateral, més la capella del Santíssim i el Baptisteri. Presideix l’altar major, a més de Sant Sadurní patró del poble, un bonic retaule de l’artista pintor E. Palà del 1958, i que representa l’Assumpció de Maria juntament amb els sants de més devoció de Callús. Segons els experts és de gran valor artístic i s’inspira en les pintures de l’universal Fra Angélico. Exteriorment, el que més crida l’atenció, és el seu altíssim campanar d’art déco de 32’7 metres d’alçària. 


Foto  Josep  Urpí
  

BIBLIOGRAFIA:             Full Parroquial número 50 – desembre 2004                                                                                                                                         

28 de març 2013

SANT SADURNÍ DEL CASTELL DE CALLÚS

foto  Josep Urpí                     any 2013


Edifici que fins a principis del segle XX era l’església parroquial de Callús i pertanyia al bisbat de Vic. Es troba dins el municipi de Callús, comarca del Bages. S’hi arriba per la carretera C-55 (Manresa-Solsona) i a uns 8 km de Manresa, trobarem la sortida cap a Callús. Cal agafar-la en direcció al cementiri i, en poc més d’un quilòmetre la trobarem.

L’església apareix documentada per primer cop l’any 977 en un manuscrit de venta de terres que limitaven amb la “casa de Sant Sadurní”. També apareix en un altre manuscrit de l’any 1023, i ho fa com a església parroquial.

A començaments del segle XII, Pere Guillem d’Odena redacta el seu testament sacramental que va ser fet, firmat i jurat per molts testimonis a l’altar de l’església de Sant Sadurní de Castrolucio (Callús) el 21 de juny de 1101 i publicat el 22 d’abril de 1104. Diu textualment: “supra altare quod est consecratum in honore sancti Saturnini martiris cuius aeclesia sita iuxta Kastrum Lucii”. Després de repartir els seus castells i altres terres entre la seva esposa, fills i diverses esglésies, deixa, a la de Callús, una terra a les Remegoses, una vinya i un camp d’oliveres, també una unça per a misses.
                                
                                                            foto  Josep Urpí      2013


Aquella devia ser una petita esglesiola romànica, de planta rectangular, amb un campanar d’espadanya. Per les diverses visites pastorals fetes a partir de 1425, sabem que l’any 1691 el bisbe remarca la necessitat d’emblanquinar les parets i que hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Durant els segles XVII i XVIII consta la necessitat de reparar danys menors, però no es fins a l’acabament del segle XVIII, que l’edifici amenaça ruïna i és urgent la reconstrucció de la volta i de les fissures de l’església i la rectoria. Tot seguit es restaura i al mateix temps s’amplia l’església. La data de 1803 marcada a la llinda d’un portal ens indica l’època de les obres.

El municipi de Callús estava format només per masies, però a mitjans del segle XIX va sofrir una transformació econòmica important al construir-hi 5 fàbriques tèxtils i fer-hi la carretera de Manresa a Basella. Això comporta un gran increment demogràfic.

L’Església es fa petita i és per aquesta raó que a partir de l’any 1886 en les visites Pastorals que efectua a Callús el Dr. Moragas, bisbe de Vic, aprofita per demanar al poble la construcció d’una nova església i a poder ser que es faci al Raval ja que era la zona més poblada del municipi.
 
Interior de l'església els voltans de 1905 

En no trobar-se recursos per poder finançar la construir la Nova Església és quan el propietari Sr. Cortés que tenia la finca amb la corresponent masia al costat de l’Església va sufragar la construcció de la nova església i amb la col·laboració de petites aportacions que hi van fer els fabricants i propietaris. La nova església s’erigí en el mateix lloc on existia.

L’obra es du a terme entre 1901 i 1903 així com també la construcció del cementiri.

L’ historiador  J. Junyent ho descriu així: “L’augment de població de l’època industrial moderna, obligà a la construcció de un nou temple, acabat l’any 1904, consta de una nau i dos laterals amb capelles, acabat amb presbiteri i dotat de bones proporcions artístiques. Al costat de la façana tenia un campanar de torre quadrada”. 

foto  Josep Urpí      1995 


Però el culte s’exercí per poc temps, ja que les diverses causes esmentades anteriorment van condicionar la formació d’un nucli urbà lluny d’on estava l’església. L’any 1922, el bisbe Muñoz tramita el nomenament d’una junta per edificar una església nova en el nucli urbà, donant entre altres raons “que les esglésies han d’alçar-se allà on es construeixen els cafès”.

L’església del Castell, durant la guerra civil dels anys 1936-1939 va servir de presó. Un cop acabada aquesta, diversos pagesos veïns la var fer servir de magatzem. L’any 1964, un ramader de Súria la va comprar per destinar-la a granja fins el 2004, que la va comprar el Sr. Josep Oliu, que durant aquests últims anys l’ha netejat i arranjat.

4 de nov. 2012

Sant Sadurní d'Altron

foto  Josep Urpí

Parròquia del bisbat d’Urgell, lloc d’Altron, municipi de Sort, comarca del Pallars Sobirà. S’hi arriba per la carretera de Tremp a Sort ( N-260 ) i a la sortida d’aquesta població cal agafar la carretera comarcal LV-5223, coneguda per la “carretera de Llessuí “i a uns 10kms trobarem el poble.

Església del segle XVIII, datat entre 1760 i 1782, d’una sola nau , de planta rectangular, té  capelles laterals, campanar de base quadrada i acabat en coberta piramidal.



La primera noticia  de l’església de Sant Sadurní d’Altron, data de l’any 1102, que correspon al testament de Sendred, que deixa béns i mobles, entre altres , a l’església de Sant Sadurní de Assua, que s’ha interpretat com l’actual Altron.

En la consagració  de Santa María de Gerri, en l’any 1149, apareix escrita amb el nom de “Otron “.

Amb les visites del delegats del arquebisbe de Tarragona , els anys 1314 i 1315 ja surt esmentada aquesta església.

En la visita pastoral de 1575, diu que formava part de l’oficialitat de Sort, en la de 1758 fa constar que l’interior del temple i la sagristia estan en molt mal estat i en la de 1760 indiquen que ja havien començat les obres de l’actual edifici.
 
BIBLIOGRAFIA:  Catalunya Romànica,  volum  XV

6 d’oct. 2012

San Saturnino de Carrias (vella)

Foto Josep Urpi          any 2000

Església abandonada del bisbat de Burgos, municipi de Carrias, comarca de la Bureba, província de Burgos.

S’hi arriba per la carretera N-1 (Madrid – Irun ) fins arriba a Bribiesca i des de aquí agafar la BU-710 en direcció a Belorado i després de passar per Bañuelos de Burela prendre una desviació a la dreta per la carretera BU-711 fins a Carrias.

Església del segle XVI i reformada en varies ocasions al llarg dels segles fins a l’actualitat, abandonada i en molt mal estat. Planta de creu llatina amb volta de creueria i una capella lateral més tardana. Interessant portalada d’estil renaixentista- plateresc amb dos medallons amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, campanar de planta quadrada i varis contraforts a l’exterior de la nau.

Foto  Josep Urpí           Any  2000

Hi havia un retaule major del segle XVIII amb la imatge gòtica de Sant Sadurní al centre, dues talles de Sant Pere i Sant Pau i una escena del calvari que coronava el retaule.

Situat a la dreta hi havia un altre retaule dedicat a Santa Catalina de Alexandria amb imatges de Santa Anna, la Verge amb el seu Fill i altres representacions de sants.

A l’esquerra es trobava un retaule dedicat a Sant Joan Baptista amb l’Anyell Pascual al centre i als costats el bateig de Jesús, la degollació dels Sants Innocents, un episodi de la vida de Sant Martí i una talla de Sant Sebastià.

En el llibre de visites pastorals de l’any 1718  indica que servien a la parròquia dos beneficiats que cobraven docents ducats cada un i que en el terme existien les ermites de Sant Roc, sant Martí i Sant Cosme. 


BIBLIOGRAFIA    " Excursión a Carrias " (1948 ) 
                                
                                de Luciano Huibrodo Serna

                                 www.burgosmagico.blogspot.com



6 d’ag. 2012

San Saturnino de Oto

Foto  Josep Urpí

Església del bisbat de Jaca. Poble de Oto, municipi de Broto, província d’Osca.

S’hi arriba des d’Osca per la carretera A-23 en direcció a Sabiñánigo, i des d’aquí la  carretera N-260, que passant per Biescas i Yesero s’arribarà a Broto, en aqueta població cal agafar un trencall a la dreta i en un  quilòmetre entraràs a Oto.

El poble d’Oto es troba a uns 913 mètres d’altura. Te un marcat estil medieval, destacant dues torres, la de l’església i la del “ Señor D. Jorge Laguna” ( segle XVI ), configurant el poder de l’Església i el Senyor.

Foto  Josep Urpí
Temple d’origen romànic i transformada el segles XVI i XVII, però l’obra actual es una reconstrucció posterior a l’any 1939.

L’edifici es de planta rectangular amb volta de mig punt i  acabat amb absis semicircular. Destaca la seva torre campanar, de base quadrada, composta de varis cossos, sent els primers de la part baixa d’estil romànic i el restants del segle XVII. Al últim pis si troben dues campanes, una datada el 1786 i l’altra datada el 1843 i batejada amb el nom de Santa Bàrbara.

BIBLIOGRAFIA: Inventario del patrimonio artístico de Huesca