Sant Sadurní de Vernet

Església parroquial de Vernet, bisbat de Perpinyà, departament dels Pirineus Orientals, comarca de Conflent. S’hi arriba per la N-116 i un cop a Vilafranca de Conflent, s’agafa la carretera D-116 direcció sud i en uns 6 quilòmetres et porta a Vernet.

En un lloc anomenat Sant Sadurní de Vilallonga, situat a la part nord de la vila de Vernet, s’alçava la primitiva parròquia del poble, anomenada Sant Sadurní de Vernet, documentada l’any 874, quan es reuní un tribunal dins l’església de Sant Sadurní. L’any 1710 una crescuda del riu Cadí, inundà i destruí el temple. Llavors la funció parroquial passà a la església de Santa María del Puig, situada al costat del castell de Vernet, i prengué també l'advocació de Sant Sadurní. La data més antiga és de l’any 1176, quan l’abat Pere del monestir de Sant Martí del Canigó renova una concessió de terres properes a Santa María, a la vila de Vernet. També l’any 1300 es concedien indulgències als qui visitessin Santa María de Vernet.

És una església vestida cap a finals del segle XII, temple de una sola nau, de grans dimensions, coberta en volta apuntada. Té arcs torals també apuntats sobre pilars adossats. A cada costat de la nau hi ha capelles afegides en èpoques tardanes. L'absis és semicircular, la part exterior del qual queda tapada pel castell. La porta d’entrada consta d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, amb un gran llinda i un timpà monolítics. La porta, pròpiament dita, és de fusta vella, i hi ha clavejades diverses peces de ferro de tradició romànica.

A l’interior del temple es conserva una columna d’altar de tradició preromànica que podria ser de l’antiga església de Sant Sadurní de Vilallonga. També s’hi conserva un braç reliquiari de plata de Sant Sadurní, atribuïble al segle XIV.

Sant Sadurní de Pessillà de la Ribera

Foto: J. Urpí (2000)

 Església del cementiri de la vila de Passillà de la Ribera, bisbat de Perpinyà, departament dels Pirineus Orientals, comarca del Rosselló. S’hi arriba des de Perpinyà per la carretera D-616 que en 12,5 quilòmetres, ens hi porta.

La data més antiga correspon al segle IX, concretament l’any 876, en una donació d'Anna, néta del comte Barà I, de la vila de Pessillà amb les seves esglésies, també l’any 898. Aquesta vila i les seves esglésies passen a possessió del monestir de Santa María se la Grassa per una donació del comte Radulf; ho confirma anys més tard, una butlla del papa Gelasi II, atorgada l’any 1119 a aquest monestir. A partir de 1402, queda vinculada a Sant Feliu, església parroquial de la vila.

Foto: J. Urpí (2000)

 És una església romànica d’una sola nau i absis semicircular, al segle XIV s’hi afegiren dues capelles a manera de transsepte i un petit campanar d’espadanya d’època tardana. Cal destacar d’aquesta església un antic altar romà de marbre blanc amb els atributs d’Apol·lo i de Diana i una placa de cancell visigòtic del segle VI, que es conserva a la capella de les Fonts Baptismals de l’església parroquial de Sant Feliu de Passillà.

San Zadornil

Foto: J. Urpí (2000)

 Església parroquial de San Zadornil, forma part de la Jurisdicción de San Zadornil, situat en la vall alabesa de Valldegovia, a la província de Burgos. S’hi arriba per la N-1 i a pocs kms passat Pancorbo, s’agafa la carretera A-625 en direcció a Santa Gadea del Cid i a 2 kms passat Villaderme surt una carretera local que passant per Valdegovia i San Millan de San Zadornil ens porta a San Zatornil.

Segons dades aportades per l’historiador alaves Saturnino Ruiz de Laizaga hi havia un petit monestir fundat l’any 897 amb el nom de San Saturnino de Unceca, que després de l’any 1055 va dependre del monestir de San Salvador de Oña; possiblement al voltant d'aquest monestir va néixer el poble de San Zadornil. Una data important serà l’any 955 quan el comte castellà Fernan Gonzalez, de visita a Valpuesta, concedeix el Fuero al Consejo de San Zadornil.

Foto: J. Urpí  (2000)

És una església del segle XII. Actualment es conserva quasi tota la construcció romànica, excepte l'absis original. És un temple d’una sola nau, coberta amb volta de canó, apuntalat i reforçat amb arcs lligats que descansen sobre pilastres amb columnes adossades. La torre, és la part més vistosa i important; és de planta quadrada, consta de la part inferior més dos cossos amb finestres fetes en columnes amb capitells que porten talles esquemàtiques amb alguns rostres humans. La portalada està feta amb diverses arquivoltes aguantades per senzills capitells en representacions d’animals i vegetals d’acord amb la temàtica iconogràfica de la segona meitat del segle XII. L'absis correspon a una modificació del segle XVII.

El retaule major, d’estil classicista està dedicat a Sant Sadurní. L’església va ser declarada “Bien de interés cultural con categoría de monumento” per la Junta de Castilla y Leon, el dia 28 de maig de 1992.

(Basat en un escrit del Sr. Salvador Andres Ordax, i publicat per la institució "Fernán Gonzalez" de Burgos.)

San Saturnino de la Orden

Foto: J. Urpí (2000)

 

 

Església del bisbat de Burgos, situada a la vall de Tobalina, a la comarca de les Merindades, província de Burgos. S’hi arriba des de Burgos, per la AP-1 fins a Bribiesca, on s’agafa la N-232. Uun cop passat Oña, es continua per la N-629 fins a Trespaderne, i des de d’aquí en 10 km. per la BU-550, s'arriba al poble de La Orden.

La data més antiga és de l’any 1073 i correspon a una donació feta per Doña Beslasquita al monestir de San Salvador de Oña, de dos monestirs situats a ”Lordem”, un d’ells sota l’advocació de Sant Sadurní.

Foto: J. Urpí (2000)

És una església d’una nau i absis semicircular, amb afeixits de capelles i campanar d’espadanya acabat amb una creu. Conserva, de la part romànica, la senzilla porta sud, la pila baptismal, la taula del altar i el més interessant: la part exterior del absis amb arcuacions segues fetes per set arcs de mig punt sobre pilastres de tradició lombarda.

El temple no té retaules, però el presbiteri el presideix  una Verge sedant amb el Nen Jesús, del segle XIV (restaurada) i la imatge d’un bisbe màrtir amb un llibre sota el peu que representa Sant Sadurní, encara que aquesta no és la seva representació ja que oficialment hauria de ser amb un brau.

San Saturnino de Ventosa

Foto: J. Urpí (2005)

Església parroquial del bisbat de Calahorra i La Calzada-Logroño, comarca de Nájera. S’hi arriba des de Logroño, per la N-120, direcció Burgos. A 16km. surt una carretera a mè dreta, que en un quilòmetre ens hi porta.

És un temple del segle XVII, d’una nau i absis rectangular, torre de planta quadrada amb campanar acabat en forma piramidal, portalada d’estil gòtic decorada amb motius animals i vegetals, datada el segle XVI. Està edificada sobre la base d’un temple anterior.

Foto: J. Urpí (2005)

El retaule major, de principis del segle XVII, és obra de l'arquitecte Martín de Nalda i de l'escultor Antonio de Zárraga, dedicat a San Sadurní, segons consta en un document del 5 de setembre de 1594, en què confessen haver rebut 255 ducats en diversos cops del majordom de l’església “para en parte de pago de la hechura del retablo questamos obligados haçer”. E s va acabar l’any 1603 i, finalment, Lázaro de Urquiaba el policromà l’any 1624.

La primera notícia del lloc és de l’any 1020,  que pertanyia al monestir de San Millán. Hi ha indicis que en el segle XI, existia un petit monestir sota l’advocació de Sant Sadurní.